Carmen Andrés és diputada socialista al Congrés, portaveu adjunta a la Comissió de Sanitat i Consum. 

 

El BOE del dia 8 de febrer de 2023 publicava el Reial decret 65/2023, de 7 de febrer, pel qual es modifica l’obligatorietat de l’ús de les mascaretes durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID19.

Des del dia 9 de febrer l’obligació d’ús de la mascareta s’estableix únicament per als centres sanitaris, oficines de farmàcia i centres sociosanitaris.

Fa poc més de tres anys, el 30 de gener de 2020, l’OMS qualificava el brot de coronavirus com a emergència de salut pública de preocupació internacional.  Poc després, davant els nivells de propagació i gravetat i els “alarmants nivells d’inacció”, l’11 de març de 2020 l’OMS declarava la pandèmia.

En la seva al·locució, el Director General de la OMS, Tedros Adhanom, alertava que “pandèmia no es una paraula que s’hagi d’utilitzar a la lleugera o de manera imprudent. És una paraula que, usada de manera inadequada, pot provocar una por irracional o donar peu a la idea injustificada de que la lluita ha acabat, i causar com a resultat patiments i morts innecessàries”. Expressava una profunda preocupació per la inacció dels governs i les institucions internacionals.

Tres dies després, el 14 de març de 2020, el Govern d’España decretava l’estat d’alarma. Una decisió valenta del president Pedro Sánchez y del ministre Salvador Illa que va salvar milers de vides. Una acció contundent per aturar la transmissió del virus, que va estar acompanyada i seguida de desenes de mesures per fer front a la crisi sanitària i socioeconòmica desencadenada per la COVID19 i no deixar ningú enrere.

Han estat tres anys de lluita intensa contra els efectes devastadors de la pandèmia en la vida i salut de les persones i en la economia. Una lluita que s’ha dut a terme de manera desigual arreu del món, amb clar desavantatge dels països menys desenvolupats, i en la que l’acció conjunta i la solidaritat han estat claus.

La resposta coordinada dels estats membres de la Unió Europea és el millor exemple: des de la compra centralitzada d’equips de protecció individual a l’inici de la pandèmia, als fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, passant per una peça determinant per aïllar el virus: les vacunes.

Tots recordem els inicis, quan no podíem fer més que protegir-nos. Sense medicaments per curar la malaltia, sense vacunes, la mascareta era l’únic factor de prevenció i protecció de la població general davant el virus. L’obligatorietat del seu ús no es qüestionava. I gairebé tothom parlava amb normalitat dels nivells de protecció dels diferents tipus: la higiènica, la quirúrgica, i, el nivell superior, la FFP2. Tot mentre esperàvem la vacuna.

I la vacuna va arribar molt abans del que pensàvem, gràcies a la Ciència. Institucions públiques i investigadors van treballar contra rellotge per trobar la solució que ha permès que avui la Covid sigui una malaltia no letal.

Així, avui estem molt lluny del col·lapse que va patir el nostre sistema sanitari per intentar salvar vides. La malaltia provoca actualment un 10% dels ingressos hospitalaris per quadres respiratoris greus, mentre l’ocupació de llits hospitalaris per pacients de Sars-CoV-2 és del 1,9% i la de llits UCI és del 2%.

I ha sigut l’elevada taxa de vacunació, en primera dosi, dosi de record i dosi de reforç en els grups de persones més vulnerables, juntament amb la responsabilitat ciutadana en el compliment de les mesures per evitar la transmissió del SARS-COV-2, la que ha permès la retirada de la mascareta de la nostra vida quotidiana.

Les cobertures de vacunació a España estan per sobre del 92% en la població major de 12 anys, i més del 94% de les persones de més de 60 anys han rebut la dosi de reforç. A més, davant el risc de pèrdua parcial de la immunitat, s’ha proposat una segona dosi de record per a les persones més vulnerables, que ja han rebut del 75% de les majors de 80 anys.

Res de tot això hagués estat possible sense la Ciència. Gràcies!