Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso, més coneguda com a Flora Tristán, va néixer a París el 1803. Reconeguda com a precursora del feminisme i del socialisme, Flora va viure en carn pròpia les discriminacions i opressions que històricament pateixen les dones pobres. Per això, va definir com a part intrínseca de la lluita socialista assolir l’agenda feminista (la igualtat real de drets, l’abolicionisme i l’anàlisi específica de les conseqüències que les lleis tenen per a les dones).
En una època en què per llei (Codi Civil napoleònic) es negava a les dones els drets bàsics com a ciutadanes, passant a ser meres possessions d’un home (primer del pare, posteriorment del marit), Flora Tristán va denunciar aquesta situació injusta i opressiva per a la meitat de la població, i es va enfrontar públicament als poders polític, econòmic i religiós. A més, va ser molt crítica amb la naixent classe capitalista denunciant que mantenia en la pobresa i opressió la classe obrera (especialment, les dones) per refermar el seu statu quo i impossibilitar la seva emancipació i alliberament.
Va ser filla natural d’un aristòcrata i ric militar peruà i d’una dona de la petita burgesia francesa costumista. En morir el seu pare i no poder heretar per ser filla no reconeguda, va viure en dures condicions durant la infantesa i adolescència, sent autodidacta i treballant des de jove a un taller de litografia. Obligada per la seva mare, es va casar amb el propietari. Maltractada pel seu marit, va fugir de casa amb els seus dos fills i embarassada de qui, posteriorment, seria mare de Paul Gauguin.
Filla natural, pobra i dona separada, va ser tractada com a pària per una societat masclista i classista. Lluitadora, el 1833 va viatjar al Perú per reclamar l’herència, però només va aconseguir una petita mensualitat. D’aquell viatge va néixer el llibre “Peregrinacions d’una pària” on analitza críticament una República que s’estava formant sense donar drets a les dones ni a la gent esclava, i on escriu: “el nivell de civilització al qual han arribat diverses societats humanes està en proporció a la independència que gaudeixen les dones”.
Va treballar a Suïssa, Itàlia i al Regne Unit on va escriure “Passejos a Londres” per denunciar les desigualtats socials i l’explotació que generava el sistema capitalista nascut de la revolució industrial a causa de la intrínseca relació entre poder polític i econòmic, i la consagració dels interessos econòmics de la burgesia, ancorats en el dret a la propietat.
Va tornar a París on ja era reconeguda pels seus escrits crítics respecte a l’opressió física i emocional de les dones i la classe obrera. El 1843 va publicar “La Unió Obrera”, text fonamental per a l’internacionalisme, el sindicalisme i l’incipient moviment socialista, on reclamava la necessitat d’organització de la classe obrera amb dues idees centrals: la unitat universal, i que l’emancipació obrera havia d’anar unida a l’emancipació de la dona.
La idea d’unitat universal es basa en una perspectiva internacionalista, donat que a través dels seus freqüents viatges per Europa i Sud-amèrica va observar que tant l’opressió de la dona com de la classe obrera eren presents a tots els països, i per això, la lluita obrera havia de ser global. Era una socialista utòpica que defensava una revolució pacífica de la classe obrera. Seva és la consigna “Proletaris del món, uniu-vos!”. Es converteix així en la primera dona a parlar del socialisme i de la lluita proletària. Karl Marx la va reconèixer com a «precursora d’alts ideals nobles», i els llibres de Flora Tristán van formar part de la seva biblioteca personal i va incloure en el Manifest comunista (1848) idees i frases escrites per ella.
La idea de vincular l’emancipació obrera amb el feminisme es basa en la seva anàlisi de com el patriarcat s’enforteix amb el capitalisme i la ideologia jerarquitzada (divisió sexual del treball) que genera. I que sense l’alliberament de la dona, la meitat de la població i la part més oprimida, no hi ha justícia social i es fa impossible assolir els valors d’igualtat, llibertat i fraternitat. Assenyala que mentre les dones obreres sofreixen l’explotació, tant elles com les dones de la burgesia estan unides per un sofriment comú que és el d’estar esclavitzades per les lleis que la converteixen en un objecte de propietat dels seus pares i marits. Va definir el matrimoni com a part de l’economia de mercat on la dona és un bé d’intercanvi, propietat del marit, explotada sense salari ni drets. D’aquí la seva denúncia: “Hi ha algú encara més oprimit que l’obrer, i és la dona de l’obrer” i “Les dones són les proletàries del proletari”. Per això, va escriure “Petició pel restabliment del divorci”, cosa que ella va aconseguir (molt estrany en aquella època) després d’anys de judicis i un intent d’assassinat per part del seu exmarit.
Va morir de tifus el 1844 a Bordeus. Només tenia 41 anys, però el seu llegat intel·lectual i la seva intensa lluita pels drets de les dones i de la classe treballadora des d’una perspectiva antipatriarcal, antinormativa i internacionalista, han estat vitals per a la història del socialisme i del feminisme.
R.Q.B.
Enllaços a l’obra de Flora Tristán