En una situació de normalitat aquest cap de setmana estariem celebrant la festivitat de la nostra ciutat, la Festa Major de Maig en honor a Sant Anastasi. Malauradament com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 aquest any no la podrem celebrar com ens agradaria. Son moments difícils per tothom però cal que mantinguem viu l’esperit de la nostra ciutat. La valentia que ens caracteritza per fer front a les adversitats que ens esperen. Sense anar més lluny com va fer Sant Anastasi que, tal i com diu la llegenda, en un moment de dificultat escapant de les legions romanes junt amb els seus companys assedegats va aconseguir que d’un pou que no tenia corda per accedir a la seva profunditat brollés aigua per salvar als seus companys. De ben segur que si continuem com fins ara fent cas de les indicacions i advertències del Govern d’aquí poc pels carrers de Lleida tornarà a brollar la vida i la il·lusió. Cal que encarnem el coratge que va tenir Sant Anastasi per tal de plantar cara als reptes de futur.
La il·lusió que generen els dies previs i per suposat els dies de festa major cadascú els explica d’una manera diferent. Hi ha qui estrena camisa o vestit, hi ha qui reuneix la família a casa en el mític dinar de diumenge, hi ha qui surt de casa al migdia i no torna entrar fins a la matinada gaudint de tota l’activitat cultural que genera la ciutat… Enguany, però, tot això no podrà ser i el que és encara més difícil de portar és que no ens podrem abraçar amb aquelles persones estimades amb qui ens retrobàvem per festa major.
Deixeu-me que tingui un record especial per una persona a qui apreciava i que ens ha deixat recentment. Sempre pendent del que passava a la ciutat, en Frederic Vilà, va ser regidor a la Paeria, era acadèmic i servidor públic. El seu treball per l’elaboració de l’estratègia a seguir davant la Unesco, per tal d’elevar la candidatura de la Seu Vella i també l’elaboració del catàleg de béns a protegir de la nostra ciutat va ser impecable, com tot allò en què estava implicat. Va ser un plaer coincidir amb tu, Frederic, et trobarem a faltar.
Segueixo pensant que aquestes festes de maig seran insòlites, mai s’hauran viscut com aquest any, i per això vull animar-vos, caldrà que pensem en com celebrar-les des de casa, des dels balcons i les terrasses, però no podem deixar passar l’oportunitat de viure-les. Animo a la ciutadania en la mesura que sigui possible a que celebrin la festivitat des de casa seva i lamento profundament que l’Ajuntament de Lleida no hagi pres la iniciativa adoptant mesures que dinamitzin la festivitat. Cert és que resulta complex donades les circumstàncies però la cultura no es pot aturar i si cal s’ha d’adaptar a la realitat actual. La Festa Major i la cultura forma part del nostre imaginari col·lectiu i costa veure que aquest cap de setmana passarà com si res sense cap transcendència.
En definitiva, vull donar molts ànims a totes i tots apel·lant al nostre compromís cívic per seguir amatents des de la unitat social perquè ningú es quedi endarrere en els embats que viurem properament. Celebrem Sant Anastasi, fem-ho a mode d’homenatge a tots aquells que malauradament hem perdut i fem-ho també per totes aquelles persones que han lluitat dia rere dia per nosaltres: metges i metgesses, infermers, infermeres, professionals de les residències d’avis, policies, bombers… fem-ho per tots ells i elles. Visquem la festa major de Lleida des de casa, visquem uns moments d’alegria en família i no renunciem a fer-ho. Per nosaltres, per Lleida, i per les Festes de Maig. Visca Lleida, Visca Sant Anastasi i Visca les Festes de Maig.