Actualitat

Festa de la Rosa (25/9/2022)

25 setembre 2022

Festa de la Rosa (25/9/2022)

Bon dia, companyes i companys;

Bon dia, amigues i amics;

Bon dia Gavà, bon dia Catalunya, buenos días España!

Benvinguts, bienvenidos!

Moltes gràcies, Gemma, alcaldessa, un cop més, per ser una magnífica amfitriona.

Moltes gràcies, Jaume, per la teva força, per la teva energia. Junts obrirem una nova etapa a Barcelona!

Gràcies, Lluïsa, per aquesta força tranquil·la i serena del socialisme del Baix Llobregat. La força tranquil·la, la força transformadora que tu representes també!

Y gracias, Santos. No eres el presidente, pero te queremos un montón. Te queremos muchísimo y eres muy bienvenido. Siempre has sido bienvenido y siempre lo serás aquí, en Catalunya. Y claro que sí, mandamos un abrazo de cariño, de ánimo, de orgullo, a nuestro presidente y a nuestro secretario general del PSOE, Pedro Sánchez. No estás hoy físicamente con nosotros, pero estás con nosotros. ¡Nunca has olvidado a Catalunya! ¡Nunca has olvidado a los trabajadores y a las clases medias y estamos muy orgullosos de tu tarea al frente del Gobierno!

Gràcies a totes i a tots vosaltres per ser avui, aquí, per acompanyar-nos avui, aquí, en aquesta gran festa de la família socialista. Una festa oberta, en que ens acompanyen amics i amigues que no són del nostre partit. I vull donar una benvinguda especial al Secretari General de la UGT, Camil Ros; al Secretari General de Comissions Obretes, Javier Pacheco; i al Secretari d’Acció Sindical de l’USOC, Ángel Garrido.

Gràcies per ser aquí, avui, amb nosaltres, i gràcies per la feina magnífica que vau fer, feina vostra, per impulsar i aconseguir una reforma laboral a Espanya. Els socialistes no fallarem mai als sindicats quan aconsegueixen reformes que milloren la vida de les treballadors i els treballadors! Gràcies per ser avui aquí amb nosaltres.

Una salutació també molt especial a les companyes i els companys de Tarragona, que van passar ahir uns dies molt complicats amb unes inundacions molt importants. Gràcies a Déu no hem hagut de lamentar cap pèrdua humana.

Condemnem també, vull fer una condemna, també, dels aldarulls que va haver-hi ahir a Barcelona. Això no és divertir-se. No ens prendran Barcelona! La Barcelona oberta, Jaume, la Barcelona que sap conviure, la Barcelona que sap conviure, la Barcelona que mira cap endavant! Tolerància zero amb els violents! ¡Tolerancia cero con los violentos!

Y quiero mandar también un abrazo al presidente de Canarias, Ángel Víctor que, la verdad, es que va de lío en lío, de problema en problema. Le quiero mandar un abrazo a él y a todos los canarios por esta tormenta tropical que, esperemos, no haga más daño a esta querida tierra española que es Canarias.

 

Companyes i companys,

a l’emoció de trobar-nos s’hi suma l’emoció de fer-ho després de dos anys en que no hem pogut celebrar aquesta festa. Anys durs, molt durs. Anys que ens han canviat una mica la vida a tots. Anys de pandèmia.

No sabíem què passaria al principi de la pandèmia. No teníem clar ni com ni quan venceríem el virus. Hi havia més incerteses que certeses.

Però l’hem superat. Tots. Gràcies a la sanitat pública. Gràcies als treballadors essencials. Gràcies a la ciència, que ens va proporcionar vacunes. Gràcies a la indústria, que les va fabricar. Gràcies a l’exemplaritat de tots els ciutadans que van seguir les recomanacions de les institucions. Gràcies a les institucions. Als ajuntaments, que van fer una magnífica feina. A les Comunitats Autònomes, que van fer una magnifica feina. A Europa, que va saber treballar unida. I, naturalment, gràcies també al Govern d’Espanya i al seu president que van liderar la sortida a aquesta situació tant complicada que vam viure.

Però, sobretot, ho vam superar gràcies a que mai, mai, vam perdre ni l’esperança ni la confiança.

Mai vam perdre l’esperança. Mai vam perdre la confiança.

Vam tenir esperança. No ens vam enganyar. Vam explicar que confrontàvem una situació molt greu, molt incerta. Però no vam derrumbar-nos. No vam sentir-nos mai derrotats. No vam deixar de lluitar. No vam deixar mai de creure. I mai, mai, mai vam perdre la confiança. Vam sempre tenir confiança en les nostres possibilitats com a país, en el nostre talent, en les nostres institucions, en els nostres valors.

Una aliança, la de l’esperança i la confiança, que és, amigues i amics, invencible quan s’aplica un diagnòstic correcte i té un rumb clar i encertat. El diagnòstic era clar: una pandèmia de salut pública. I l’objectiu, el rumb, també: salvar vides.

Ahora volvemos a pasar por un momento delicado, complejo. El presidente ha estado esta semana en la Asamblea General de las Naciones Unidas. Allí se ha vuelto a ver el momento complejo que estamos viviendo.

Un ataque a los valores europeos. No se respetan las fronteras por parte de algunos. No se respetan las vidas. No se respeta el derecho internacional. ¡Quieren volver algunos a la ley de la selva! ¡Al poder del más fuerte! No es eso, amigas y amigos.

Un ataque a los valores europeos del respeto al derecho internacional, del respeto a la vida, de solucionar los problemas hablando, que ha generado tres crisis importantes.

Una crisis alimentaria importante en el mundo.

Una crisis energética. Suben los precios de la energía.

Y una crisis del coste de la vida. Un incremento generalizado de los precios. Una crisis de inflación.

 Un ataque a nuestros valores que afecta a nuestras economías, a nuestras vidas, a la de todos los que estamos aquí. Descubrimos además que defender nuestros valores tiene un coste. Exige algunos sacrificios.

He hablado estos días con muchos ciudadanos, como lo habéis hecho muchos de vosotros que tenéis también muchas responsabilidades. Empresarios, ciudadanos de a pie, autónomos, gente que se gana la vida trabajando cada día duro.

Constatamos, nos cuentan, que tienen incertidumbre. “¿Qué va a pasar?”, nos preguntan.

Constatamos que están preocupados. “¿Qué tengo que hacer? ¿Qué tenemos que hacer en los próximos meses?”.

Constatamos que algunos tienen inquietud. Es verdad que dicen que las cosas han ido bien. Es verdad que en España hay más gente trabajando que nunca. Es verdad que el sector turístico, por ejemplo, ha tenido un verano muy bueno.

Pero ven incertidumbre y preguntan qué va a pasar.

Pues lo que va a pasar, amigas y amigos, es que, otra vez, lo vamos a superar. ¡Vamos a superar esta situación compleja y lo vamos a hacer con esperanza y con confianza!

Ahora el diagnóstico también es claro: la defensa de nuestros valores europeos para controlar, este es el objetivo, la inflación, los precios, y para garantizar que nadie quede atrás.

Esto es el gobierno de la gente.

Esto es el gobierno que está con la gente: garantizar que nadie quede atrás.

¡Ojo! Y allí no valen dramatismos ni lamentaciones. Mirad, nosotros, lamentablemente, no podemos escoger la realidad a la que nos enfrentamos. ¡Ningún gobierno lo puede escoger esto, la realidad que nos toca vivir!

Lo que sí que podemos escoger, lo que sí que depende de nosotros, de todos y cada uno de los ciudadanos, lo que sí está en nuestras manos, es escoger cómo respondemos a la realidad a la que nos enfrentamos. Qué políticas queremos aplicar para enfrentarnos a la realidad compleja a la que nos tenemos que enfrentar.

Y hay dos caminos. No hay tres ni cuatro. Hay dos: el de la derecha o el de la izquierda.

¿Cuál es el camino de la derecha? El del sálvese quien pueda. El del sálvese quien pueda. Bajar impuestos, dicen. ¿Alguien me puede contar qué hay de patriótico enfrentar territorios? ¿Alguien me puede decir qué patriotismo es el que enfrenta territorios de un mismo país? ¿Es esto ser patriota, enfrentar territorios? ¡Que aquí sabemos las consecuencias que esto trae!

¿Alguien me puede decir qué tipo de patriotismo es el de bajar los impuestos a los que más tienen y dejar olvidados a los que más necesitan nuestra ayuda en estos momentos? ¿Qué patriotismo es este de que los españoles que más tienen se olviden de los españoles que más necesitan, en estos momentos, políticas públicas?

No es patriótico enfrentar territorios. No es patriótico bajar impuestos a los que más tienen. Y hacer las dos cosas a la vez no solo no es patriótico, sino que es rozar la mala fe. ¡Rozar la mala fe!

El otro camino es el camino de la izquierda, de los progresistas, el de estar al lado de la gente, el de garantizar que nadie se quede atrás creando un Ingreso Mínimo Vital; haciendo una reforma, o apoyando una reforma laboral; garantizando el poder adquisitivo de las pensiones; haciendo gratuitos algunos servicios públicos como el servicio de cercanías; y poniendo – sí, poniendo – impuestos temporales y especiales a aquellos que tienen ganancias extraordinarias sin hacer nada distinto. Porque ese es el verdadero patriotismo, garantizar que nadie queda atrás.

Y, por cierto, en Italia, hoy, es eso lo que están escogiendo. ¿Qué camino quieren para responder a esta situación? ¿El de la derecha – allí ultraderecha – o el de la izquierda? Caro Enrico, Carissimo Enrico Letta, siamo con voi. Los socialistas catalanes y españoles estamos con Enrico Letta porque él representa hoy el camino de la izquierda, el camino que no deja a nadie atrás.

Sentim orgull de la resposta que està donant el Govern d’Espanya i el president Sánchez a aquesta situació complexa, com sentim orgull de la presència de socialistes catalans al Govern d’Espanya. ¡Sentim orgull, estem orgullosos, que Miquel Iceta i Raquel Sánchez seguin al Consell de Ministres! ¡Sentim orgull de la feina que Miquel Iceta i Raquel Sánchez fan al Govern d’Espanya treballant per la cultura i l’esport, treballant per unes infraestructures adequades a Catalunya!

Com sentim orgull de la feina que fa Eva Granados,

com sentim orgull de la Meritxell Batet,

com sentim orgull de l’Antonio Poveda, del Pepe Zaragoza, de la Montse Mínguez, del Francesc Vallès, del Raül Blanco, de tots i cada un dels diputats socialistes i senadors socialistes a Madrid.

I orgull del lideratge del President Sánchez al capdavant d’un govern que ha sabut respondre moments complexes com el de la pandèmia i que sap respondre a moments complexes com el que estem vivint.

Com també sentim orgull de la resposta del Govern d’Espanya, de la política del Govern d’Espanya, envers Catalunya.

Orgull de l’aposta pel retrobament.

Orgullosos de l’aposta per la política del respecte.

I orgullosos de l’aposta decidida pel diàleg. Diàleg, diàleg i diàleg per negociar i per arribar a acords. Diàleg que també volem obrir a Catalunya, senyor Aragonès. Prediqui-ho molt, nosaltres també ho fem. ¡Practiqui-ho a Catalunya, que no passa res! ¡Obrim un diàleg a Catalunya, és molt saludable! El mateix que practica vostè a Madrid practiqui-ho a Catalunya amb el primer partit de Catalunya, que és el Partit dels Socialistes de Catalunya.

I aquests dies, aviat, en uns dies, farà cinc anys, amigues i amics. Cinc anys que vam viure el moment més àlgid a Catalunya de l’enfrontament, de la divisió, d’un cert esquinçament a la societat catalana.

Van ser anys molt durs.

¿Quants alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, diputats i diputades, no van passar moments molt complicats ara fa cinc anys?

Anys que no volem repetir perquè no van portar res de bo a Catalunya.

Amigues i amics, hi ha poc a celebrar i hi ha molt a reflexionar. ¡Hi ha poc a celebrar i hi ha molt a reflexionar!

Aquest cinquè aniversari és moment de reflexió. És més un moment de reflexió que de celebració. Convido a la societat catalana, también a la sociedad española, a reflexionar.

A reflexionar per no repetir errors.

A reflexionar per avançar. Per avançar, no per anar endarrere, per avançar.

I a reflexionar per buscar el camí del retrobament. Per retrobar-nos.

I també, fa cinc anys, va ser amb esperança i confiança que vam superar aquells moments tant complicats. I també ara, amb esperança i confiança, trobarem el camí encertat.

Esperança en que hi ha un camí ampli, molt ampli, en el que hi cabem tots. Sempre tenim a Tarradellas present: “Catalunya és prou gran per a que hi càpiga tothom i massa petita per a que hi sobri algú”.

Un camí, amigues i amics, en que no hi sobra ningú. Vingui d’on vingui i pensi el que pensi, ningú sobra en aquest camí ampli que nosaltres volem.

I confiança en que sabrem trobar justament aquest camí, el del retrobament mitjançant el diàleg. Mitjançant un diàleg, insisteixo, que també volem entre catalans.

Els socialistes volem fer, amb tota la societat catalana, aquest camí, el del retrobament.

El del catalanisme constructiu.

El del catalanisme inclusiu.

El camí de l’autogovern.

El de la defensa de les nostres institucions.

Catalunya no mereix un conflicte crònic i paralitzant al govern de Catalunya.

Catalunya no mereix que aquest conflicte s’estengui al Parlament de Catalunya.

Catalunya mereix un Parlament amb una presidència amb totes les funcions plenes i reconegudes

Un camí que és un camí ampli, que és el que condueix a una Catalunya pròspera formant part d’una Espanya plural i diversa. Un camí que defensa la nostra personalitat política. Que defensa el català. Pero, para nosotros, defender el catalán no es atacar el castellano, que tenemos también como una lengua querida aquí, en Cataluña, y hablada por muchos de nosotros. ¡Son cosas distintas! Defender el catalán no es atacar el castellano.

I ajudarem, estem treballant i ajudarem, a construir aquest camí. Estem ja construint aquest camí. Un camí alternatiu al que veiem avui a les institucions.

Una alternativa, un camí alternatiu, a un govern dividit, enfrontat i paralitzat, i ho farem amb les nostres idees, amb la nostra força, amb el nostre poder.

I el nostre poder és el poder de la rosa.

És el poder de la rosa el que veiem en els ajuntaments, amb aquesta força tranquil·la que transforma any rere any, dia rere dia, pobles i ciutats de Catalunya.

El poder de la rosa és el símbol de les nostres idees. De les idees de llibertat, de fraternitat i d’igualtat.

Menys crispació i més roses.

Menys banderes i més roses.

Menys crits, més acords i més roses.

Menys desigualtats i més roses.

El poder de la rosa és també el poder de la unitat. La rosa uneix tots els catalans cada 23 d’abril. Menys banderes, més acords.

I el poder de la rosa és també el símbol d’una manera de fer política. La que hem practicat durant molts anys els socialistes catalans i les que ens volem tornar avui aquí a comprometre a seguir practicant els propers anys.

Una manera de fer política que la resumeixo en sis coses que hem de deixar de fer i sis coses que ens hem d’obsessionar a fer en aquests moments a Catalunya.

Hem de deixar les discussions estèrils. Són pels altres, no són per nosaltres. Enfocar-nos en els problemes de la gent, de la ciutadania.

Hem de deixar la política de la desestabilització permanent. Els socialistes no estem per desestabilitzar ni per empobrir les institucions.

Hem de deixar de tenir pressa. Nosaltres no tenim pressa per res. Catalunya té pressa! Els socialistes volem respectar els temps polítics. No tenim pressa.

Hem de deixar d’ofendre. En el llenguatge polític, a les nostres actituds, a la nostra manera de comportar-nos. Quant bé es faria a la política catalana si fóssim capaços de no ofendre’ns. Ni amb el llenguatge ni amb les actituds.

Hem de deixar, o no hem de tenir por a prendre decisions. ¡Governar és decidir, i qui tingui por a prendre decisions per fer infraestructures a Catalunya, per impulsar projectes, no està preparat per governar! Els socialistes no tenim por a decidir.

I hem de deixar de fomentar l’antipolítica. Perquè la política és la que ens va treure de la pandèmia i la política és la que ens traurà del moment que estem vivint ara complicat. No és el discurs de l’antipolítica un discurs que els socialistes fomentem.

I hem de fer sis coses. Ja estem fent sis coses, però ens hem d’obsessionar en fer sis coses.

Primer, estar amb la gent. Sempre amb la gent. Amb els ciutadans, amb les ciutadanes, barri a barri, ciutat a ciutat, poble a poble. Estar amb la gent per escoltar les demandes de la ciutadania.

La política és un exercici d’escolta. Escoltar al reunir-se amb associacions de veïns, amb entitats, amb treballadors, amb sindicats, amb empresaris, escoltar, escoltar i escoltar.

En tercer lloc, hem d’anar als llocs. Nosaltres no som els de la política del despatx. Els nosaltres alcaldes van als llocs, confronten la realitat. Veuen amb els seus ulls, oloren amb el seu nas el que està passant a cada barri de Catalunya. També en els barris més difícils.

Per, en quart lloc, fer propostes. No diem a tot que no, ni diem que no o que si en funció de qui fa la proposta. Diem que no o diem que sí en funció no de qui ho proposa sinó de què es proposa. I fem propostes constantment per millorar ciutats, per millorar pobles i per millorar Catalunya.

Hem de dialogar. Som el partit del diàleg. El partit que no té por a contrastar les seves idees. El partit que no té por a incorporar arguments dels altres. El partit que no té por a contrastar el seu projecte on sigui, a cada poble, a cada ciutat, a cada Comunitat Autònoma, i també a Espanya, no tenim por de dialogar per contrastar.

I hem d’unir. Hem d’unir. La proba del nou de les nostres polítiques ha de ser fer-nos aquesta pregunta: això que proposem a Cornellà, a Sant Boi, a Granollers, a Mollet, a Tarragona, a Lleida, a Girona, o on sigui, això uneix aquests pobles, uneix Catalunya, o divideix? És moment d’unir, d’unir als catalans.

I el poder de la rosa, el poder que avui es reuneix aquí, a Gavà, a aquesta festa del socialisme català, simbolitza tot això. Simbolitza el poder del progrés, simbolitza el poder d’avançar, simbolitza el poder d’unir.

Amigues i amics, companyes i companys, gràcies per ser aquí.

Aquesta és la nostra força, aquest és el nostre poder, aquests són els nostres candidats i candidates i aquí estem per formar, per construir i per ajudar a que Catalunya avanci i a que Espanya avanci.

Moltes gràcies, enhorabona i fins ben aviat, amigues i amics.

Acte polític de la “Festa de la Rosa del PSC 2022”
Festa de la Rosa 2022
Àlbum al Flickr del PSC