El president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, ha assegurat que el Pla de Barris i Viles anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, “recupera el fil roig dels governs de progrés i catalanistes que hi va haver en aquest país i que van fer una gran tasca des del punt de vista de la transformació, tant de nuclis antics en municipis d’entorns de comarques, com dels municipis metropolitans”.

Durant la sessió de control al ple del Parlament, Pedret ha explicat que els 1.000 milions d’euros en cinc anys anunciats per part del Govern ajudaran a aconseguir tres grans transformacions: “La transformació física de l’entorn, la transformació ecològica i la transformació social, amb acció social, comunitària, treball, educació, seguretat i equipaments públics”.

Creu que aquesta mesura és una mostra més que el Govern està treballant per complir amb l’objectiu “d’augmentar la cohesió social i territorial del país”. El Pacte Nacional per la Llengua o el pla contra la pobresa infantil són altres exemples.

En la seva resposta, el president Illa ha explicat que el Pla de Barris i Viles “reprèn una política pública que va funcionar bé” durant els governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Ha destacat el protagonisme dels ajuntaments, que són els que “coneixen la realitat d’aquests barris i els que millor poden identificar a quins llocs s’ha d’actuar i quines actuacions s’han de fer”.

Per acabar, ha subratllat que és “una política pensada per tots els ajuntaments de Catalunya amb independència de la seva mida”.

PREGUNTES AL GOVERN

La portaveu del grup parlamentari, Elena Díaz, ha preguntat sobre l’agenda política del Consell Assessor de Drets Humans i quines són les seves línies estratègiques. “Entenem aquest Consell Assessor com plural, divers, i representatiu de la societat civil, que tindrà com un dels seus objectius la redacció del Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi”.

Díaz ha defensat que, “protegir la dignitat de totes les persones, és condició imprescindible per conviure en una societat plenament democràtica”. Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha afirmat que “Catalunya sempre s’ha caracteritzat per una terra que estima. La deshumanització constant el que fa és perjudicar-nos com a societat. Sempre hem avançat quan hem avançat en una agenda de drets humans.”

La diputada Lídia Ferrer ha interpel·lat sobre les mesures que està desplegant el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica per fomentar les vocacions cap a les carreres judicials i cap al cos de lletrats de l’administració de justícia. Ha assegurat que “calen iniciatives per afavorir la igualtat d’oportunitats i facilitar l’accés a aquestes professions a les persones que tenen la capacitat, però que no tenen els recursos econòmics suficients”.

El conseller Ramon Espadaler ha destacat la recuperació de les beques que havien funcionat entre 2003 i 2007, i que busquen “no perdre talent per una qüestió de capacitat econòmica de les famílies”.

Són 50 beques que tindran una durada de quatre anys, amb una dotació corresponent al salari mínim interprofessional; amb l’objectiu de reforçar l’ús de la llengua i el coneixement del dret civil català. “Com més jutges, jutgesses i lletrats de l’administració de justícia catalans tinguem, més estabilitat tindrem”, ha explicat Espadaler.

Finalment, el diputat Guillem Sánchez ha preguntat sobre els objectius del Pacte Nacional per la Llengua. “És un gran acord de país que estableix un marc de consens entre un bon nombre d’actors socials, polítics, econòmics i culturals per treballar pel present i el futur del català. Un pacte en què cal que hi siguem tots, amb un missatge ben clar. El català és de tots i de totes” ha expressat.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha assegurat que s’ha marcat un objectiu “ambiciós“, però necessari: “Si volem mantenir la situació de la llengua i revertir les tendències negatives que l’han afectat durant els últims anys, cal que el creixement dels parlants s’equipari, com a mínim, al creixement de la població”.