El primer secretari del PSC i candidat a les eleccions, Salvador Illa, ha pronunciat aquest dilluns una conferència a la London School of Economics sota el títol ‘Strengthening Europe from Catalonia’, en el marc d’un viatge de treball de quatre dies a Londres i Edimburg, acompanyat de l’eurodiputada i secretaria de Política Europea i Internacional del PSC, Laura Ballarín, i l’eurodiputat Javi López.
“Europa i Espanya seran més fortes amb més presència de Catalunya i Catalunya serà més forta amb més presència d’Espanya i Europa, les seves institucions i la seva diversitat”, ha defensat Salvador Illa, apostant per “més Catalunya a Espanya i a Europa i més Europa a Espanya i a Catalunya”.
Seguint el model federalista, Salvador Illa ha assegurat que “només enfortint els llaços que ens uneixen, reunint-nos de manera cada cop més propera, podrem preservar les nostres llibertats democràtiques més estimades”. “El federalisme és alhora una manera d’entendre el món i una manera de governar-nos, ens ensenya que diferents identitats poden coexistir dins d’un mateix sistema polític, que diferents creences, nacions, llengües i identitats puguin unir-se per forjar alguna cosa encara millor amb la força de les seves diferències”.
Eleccions a Catalunya
Salvador Illa ha recordat que les eleccions catalanes del 12 de maig són “el preàmbul” de les europees del 9 de juny: “Tinc la màxima fe en Catalunya i la seva gent. I tinc la ferma convicció que enviarem el missatge més contundent possible a la resta d’Europa a les portes de les eleccions europees. A Catalunya triarem la reconciliació per sobre de la divisió; triarem la tolerància davant la discriminació; escollirem el federalisme i una major integració, i enviarem un missatge a tots els nostres germans i germanes, d’Hèlsinki a Lisboa, de Dublín a Bucarest. Estem tots units en aquesta causa”.
Sobre les eleccions a Catalunya, Salvador Illa ha constatat “les conseqüències d’una política de divisió i de presidents que han optat per enfrontar-se més que per unificar”. “Hem perdut una dècada per un enfrontament estèril que ha portat a la paràlisi”, com es pot veure amb exemples com la sequera, l’educació, les energies renovables i la fuga d’empreses. “Com a president, treballaré incansablement per recuperar-les. Però també us dic: amb una manera diferent de fer política i un altre tipus de govern, aquestes empreses mai haurien marxat”.
Defensa de la política útil
Salvador Illa ha descrit dues maneres de fer política, una que es basa en “la divisió” i una altra que es basa en “servir” la ciutadania i buscar “el bé comú”. La primera manera de fer política veu el pluralisme com un “obstacle” i les institucions com a “instruments”; prefereix buscar culpables abans que assumir responsabilitats; centra els seus objectius en els greuges del passat i no en els reptes del futur; simplifica les solucions complexes, i exigeix “aïllacionisme” en un món interconnectat.
En canvi, la segona manera de fer política, la que practiquen els i les socialistes, busca el benefici col·lectiu; tracta els rivals “amb respecte” i no com a enemics; defensa el “pluralisme”; respecta la neutralitat de les institucions; assumeix responsabilitats i veu els errors del passat com un estímul per millorar; reconeix que la realitat és complexa i que cal fer concessions per aconseguir el bé comú, i entén que només es poden afrontar els grans desafiaments treballant units –“i no sols”-.
“Els demòcrates compromesos tenim l’obligació de defensar la segona via, que és la millor perquè és la més inclusiva i, a la llarga, l’única manera”, ha afegit Salvador Illa, lamentant que a Catalunya els governs dels últims anys han prioritzat la primera via que és “típica de populistes que pretenen parlar en nom del poble unit per a poder dividir-lo millor”. “La democràcia requereix tolerància mútua. Però la polarització, en la seva màxima expressió, exalta els plebiscits. Aquells que suposadament busquen la claredat vigorosa d’una decisió taxativa cauen en el parany d’una política mandrosa: una política que renuncia al diàleg, a la construcció de consensos i a la lenta però imprescindible tasca d’unir la ciutadania”.