Entrevista a Salvador Illa, per l’Endavant!

Salvador Illa rep l’Endavant al seu despatx al Casal Socialista Joan Reventós un divendres a mig matí. Per davant un cap de setmana amb l’agenda ben plena: passarà per la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, visitarà la comarca del Baix Camp i participarà en els actes institucionals de la Diada. L’agenda del primer secretari del PSC i cap de l’oposició a Catalunya no dona treva.

P. El Congrés del passat mes de desembre que el va escollir primer secretari i va situar Miquel Iceta a la presidència va reorganitzar i enfortir l’estructura de l’organització. El PSC passa per un dels seus millors moments?

R. Del Congrés en va sortir un PSC més enfortit i molt il·lusionat. Miquel Iceta va fer una gran tasca al capdavant del partit en un període molt complicat. Hem fet un pas endavant; som el primer partit de Catalunya i percebo la il·lusió de la militància quan assisteixo als actes. Ganes d’endreçar políticament Catalunya. Els darrers esdeveniments, la pandèmia, la situació de guerra a Ucraïna, han situat al centre la nostra agenda política socialdemòcrata.

P. Arrenca un curs polític amb una llarga precampanya municipal que serà l’avantsala d’unes eleccions generals abans d’acabar el 2023 i una possible convocatòria electoral a Catalunya per la inestabilitat del Govern. Com afronta el PSC aquest sprint electoral?

R. L’organització està preparada. Les eleccions municipals són les nostres eleccions, els i les socialistes portem el municipalisme en el nostre ADN. Estem fent un esforç molt important perquè hi hagi una papereta socialista o progressista al màxim de llocs possible. Ara cal estar enfocats de forma prioritària en governar allà on governem i en ser alternativa sense entrebancar allà on no hem tingut ocasió de governar.

P. S’ha fet coincidir aquest inici de curs amb la campanya d’afiliació #elpoderdelarosa. Per què és moment de sumar-se a la causa socialista?

R. La rosa és un símbol d’unitat i esperança. És important que Catalunya busqui més allò que uneix als catalans que no pas allò que ens divideix. Ara cal enfortir l’organització i fer-la créixer, perquè sense un partit fort no podrem aconseguir les fites que ens hem proposat, augmentar la nostra presència en l’àmbit municipal i aconseguir governar Catalunya.

P. Aquest any llarg liderant l’oposició ha posat de manifest un estil Illa de mà estesa, d’entesa i de col·laboració. Cal reivindicar la política constructiva?

R. No és el temps de la política que alguns han posat tan de moda de la confrontació per la confrontació. La nostra és una política útil, intentar resoldre els problemes dels ciutadans i ser molt respectuós amb la resta de formacions polítiques. Continuarem esforçant-nos a construir una alternativa. Hi ha un Govern que no funciona, està dividit, està barallat i em preocupa que aquest conflicte crònic es traslladi a les institucions del nostre país.

P. Després de 10 anys de procés sembla que el diàleg s’obre camí de la mà de l’aposta pel retrobament per part del Govern d’Espanya amb algunes dificultats a Catalunya. Què li falta al diàleg per acabar d’obrir-se pas.

R. Obrir un diàleg entre catalans. Vam acordar un procés de diàleg a Catalunya amb tres potes: a través de la Comissió Bilateral, a través de la taula de governs Generalitat-Estat i potenciar la taula de partits catalans, que en Torra va convocar i reunir en dues ocasions. La Bilateral i la taula de governs està en marxa, la taula de partits no, Aragonès no l’ha convocat. No vull pensar que ERC i Aragonès incompliran els seus compromisos, afectaria la seva credibilitat. No entenc l’exigència de diàleg per part d’ERC i Aragonès i allò que demanen justament no ho practiquen.

P. Aquesta aposta socialista decidida contrasta amb la política amb la que ha mostrat el nou líder del PP, Núñez-Feijóo. Com valora els seus primers mesos?

R. Ha estat una decepció. És una persona que venia amb unes credencials aparentment més constructives, però els fets no l’acompanyen. Aquest PP bloqueja la renovació de càrrecs a la justícia, el que representa incomplir la Constitució, i deixa veure temptacions d’aprofitar-se de la situació a Catalunya, amb expressions molt pujades de to, en lloc d’ajudar a resoldre-la.

P. L’inici del curs polític ens ha portat una novetat editorial, El año de la pandèmia. Vol ser un manual d’instruccions per a futures crisis?

R. És la meva visió d’un any molt complicat de la història recent d’Espanya i un homenatge als ciutadans per com vam aconseguir superar aquesta etapa, als professionals sanitaris i de serveis, als meus col·legues del Consell de Ministres i consellers i conselleres de les comunitats autònomes. El llibre és també una reivindicació de la política i de les institucions. En aquell any va ser imprescindible la sanitat, la ciència, el paper de la indústria farmacèutica, les indústries essencials, el teixit acadèmic… però finalment les últimes decisions van correspondre a les institucions polítiques, a la política en majúscules.

Córrer, sèries, temps en família i lectura

“Per aconseguir desconnectar del dia a dia i tenir temps per a mi faig quatre coses: fer esport, estar amb els meus, veure sèries – tot i que és difícil trobar aquella que m’enganxi – i llegir, darrerament m’ha agradat la biografia de Tarradellas que ha escrit Joan Esculies.

Què està veient ara?

Estic a la recerca de material, tot i que no descarto repassar algun capítol de The Crown, aquests dies molt d’actualitat després de la mort d’Isabel II”.