Quin futur s’albira pel món rural i els pobles de muntanya? Cap on va l’Aran? Hem volgut copsar l’opinió de Maria Vergés, Síndica d’Aran. Directora de Cultura i Política Lingüística durant el primer govern de Paco Boya (2007-2011), arriba al seu càrrec actual el 29 d’octubre de 2020. És la tercera Síndica d’Aran, a més de Pilar Busquets i Amparo Serrano. Vergés, en aquesta entrevista realitzada per Mònica Lafuente, Cap de gabinet de la Delegació del Govern a Catalunya, valora la seva experiència en aquests dos anys i ens avança els reptes de l’Aran. 

Per Mònica Lafuente i Francesc de la Torre

Com valores la teva experiència com a síndica d’Aran? 

Pel moment la valoro com intensa i com un repte molt gran que intento afrontar amb l’honestetat, el compromís i l’il.lusió que el país mereix.

Pilar Busquets, Amparo Serrano, Carlos Barrera, Francesc Boya i ara tu. Curiosament han hagut més síndiques que síndics a l’Aran. Això demostra que la societat aranesa es diferent? 

Crec que el fet que hi hagi hagut més dones que homes al capdavant de la sindicatura respon a diverses raons. Més enllà d’això, com a dona aranesa és un orgull que la nostra màxima institució hagi estat presidida per dones, encara que hagi estat per poc temps. No obstant, desgraciadament com passa a la resta del món, l’Aran també té molt a fer en matèria d’igualtat de gènere encara.

Com veu el futur del món rural i dels pobles de muntanya? 

 En els darrers temps la despoblació i la resta de reptes que afronten els pobles de muntanya ha adquirit una gran notorietat. Que el món rural tingui un futur passa per comprendre que, qualsevol país que es consideri desenvolupat i socialment just, ha d’apostar de forma urgent per l’equilibri territorial i per una sostenibilitat, no només ambiental, sinó també humana, econòmica i territorial. En el fons tracta d’una qüestió d’igualtat de drets i d’oportunitats per tal de poder impulsar projectes que generin treball i impuls econòmic, fomentar la participació i donar veu al territori en la seva governança, fer accessible la innovació i la tecnologia i garantir els serveis públics i privats, entre d’altres qüestions.

Cap on va l’Aran? Quins reptes immediats heu d’afrontar? Com veus el seu futur?

 Per un costat, l’Aran afronta els mateixos reptes que la resta de territoris de muntanya i del Pirineu: dèficit d’inversió en infraestructures, dificultats per retenir talent jove i per fixar professionals, manteniment de serveis públics…I d’altra banda, donada la seva singularitat i el seu règim especial, l’Aran té per endavant el repte de consolidar el seu autogovern per tal de poder situar les persones en el centre de les polítiques. Un autogovern que es basa en tres principis bàsics: 1. la defensa dels drets històrics i de la identitat, que ve donada per la nostra llengua pròpia i cultura, i que alhora és una identitat concèntrica i inclusiva, 2. la defensa de l’autonomia i 3. La gestió des de la proximitat.

Quan es culminarà el desenvolupament del sistema sanitari social d’Aran?

 La competència en sanitat és possiblement la que es troba en un estat de major desplegament comparada amb la resta de competències que ens reconeix la llei de règim especial de l’Aran. Pel què fa a la competència en matèria social, en aquests moments el Conselh Generau d’Aran es troba en procés de negociació amb la Generalitat per tal d’actualitzar-lo. El Conselh Generau d’Aran gestiona en un únic sistema l’àrea sanitària i social, fent que el nostre sigui un model únic que permet una gestió integrada d’assistència social i sanitària.

Quines solucions esteu trobant per l’habitatge?

 Aquest és un dels grans reptes que té el país i necessitem dotar-nos d’instruments que ens permetin afrontar-los. En aquests moments estem treballant en un Pla d’Habitatge que ens permeti conèixer la realitat del territori. No obstant s’ha de tenir molt present que és la Generalitat de Catalunya qui té la competència plena en aquesta matèria, tal com explicita l’article 137 de l’EAC. En aquest sentit l’Aran rep tan sols 12.000€ l’any per fer polítiques d’habitatge que resulten del tot insuficients. Una de les qüestions clau a gestionar és la regulació per llei dels habitatges turístics que en aquests moments limiten en gran mesura el parc d’habitatge disponible.

Compleix la Generalitat la Llei 1/2015 de 5 de febrer, del Règim Especial de l’Aran?

Aquest és un dels grans greuges històrics de l’Aran respecte la Generalitat de Catalunya. D’ençà de la seva aprovació el 1990, el desplegament efectiu de la Llei de Règim especial no arriba al 30%. L’autogovern té el seu propòsit en ser útil a les persones, però són necessaris instruments per garantir-lo i consolidar-lo. L’autogovern aranès té caràcter polític i aquesta autonomia política necessita de personalitat jurídica pròpia, institucions d’autogovern i autonomia per la gestió dels interessos propis. I per aconseguir tot això cal desplegament competencial, finançament i lleialtat i respecte institucional.

Troba coherència de la Generalitat respecte a l’Aran?

Sincerament no. I ho dic amb preocupació. Val a dir que les relacions han millorat en les formes en els darrers temps, però en el fons ens trobem en que s’incompleix l’acord de finançament, la inversió de la Generalitat a l’Aran de 2003 a 2020 ha estat del -84%…tenim un alt grau de reconeixement legal però un Baix nivell de lleialtat i respecte institucional en general i moltes vegades el Conselh Generau d’Aran és considerada una administració local. No obstant, treballem per a què es conegui i es respecti la nostra realitat i singularitat i per això també volem impulsar el reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la singularitat aranesa.

És l’Aranès una llengua oblidada?

No sé si oblidada, però sí menystinguda. L’aranès és llengua oficial a Catalunya i la llengua pròpia de l’Aran i, possiblement, sigui una de les llengües minoritàries amb més reconeixement legal i institucional, però això no ha suposat que la seva situació millori.

El 2010 el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de l’aranès, que havia de suposar un pas endavant en la normalització i preservació de la llengua, però dotze anys més tard, la llei no s’ha desplegat ni tan sols compta amb memòria econòmica i ha suposat que l’Aran hagi de compartir les competències sobre l’aranès amb la Generalitat, el Conselh Generau d’Aran rep de la Generalitat només 100.000euros l’any per fer política lingüística, davant dels 38 milions d’euros que es destinen al català, i el govern català segueix duent a terme una mala praxis en matèria de política lingüística respecte l’aranès que no ajuda, al contrari, a intentar combatre el fet que actualment l’ús social de la nostra llengua no arribi al 20%.

Un desig… 

Que entre tots siguem capaços de crear valor en temps de pau, serenor i responsabilitat, individual i col·lectiva, que ens permetin construir un món millor.