1. Què creu que defineix substantivament el socialisme democràtic? Quins creu que són els seus valors i propostes essencials?
2. Com entén la relació entre marxisme i socialisme? Quina lectura fa de la història del socialisme?
3. Quina pensa que ha estat i quina hauria de ser la vinculació entre pensament i praxi política en el socialisme?
4. Quins són, segons el seu criteri, els reptes del nostre món actual en els que el pensament socialista necessita centrar els seus esforços de reflexió i/o actualitzar els seus postulats (desigualtats, medi ambient, migracions, digitalització, ciència, globalització, representació social i política, d’altres)?
5. Considera la forma partit com l’entorn adequat per mantenir, desenvolupar i difondre el pensament socialista? És possible o necessari el pensament de partit? I la figura de l’intel·lectual orgànic?

Isidre Molas (Barcelona, 1940), llicenciat en Dret a l’any 1963, va ser catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, primer director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials  (1988 – 2000)  i president de la Fundació Rafael Campalans  en dues etapes, entre 1988 i 2000, i des de 2005 fins a febrer de 2012. Militant socialista des de la clandestinitat, va ser un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya l’any 1961. El seu compromís polític li va comportar ser jutjat i empresonat entre 1962 i 1963, període que va plasmar a l’obra El meu temps de presó,  1962-1963. Trencadís de records. (Edicions 62, 2010).   Diputat i  vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988), senador socialista (2000 – 2011) i vicepresident del Senat entre el 2008 i el 2011. President del Partit dels Socialistes de Catalunya (2008-2011).   D’entre les seves obres cal destacar:  Les arrels teòriques de les esquerres catalanes (Edicions 62  2001), El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadis de records (Edicions 62  2011) i Quan tot ens semblava possible (Eumo Editorial  2021).