“Getting Deglobalization Right” es va publicar a Project Syndicate el 31/05/2022. Poques setmanes després que Dani Rodrik (un dels majors experts en l’economia globalitzada), plantegés un escenari de sortida a la globalització des de les mateixes pàgines (el seu article també està comentat en aquesta edició de Pensament Socialista i es titula “De las cenizas de la desglobalización podría surgir una mejor globalización”).
Joseph E. Stiglitz ens explica els tres grans eixos pels quals ha descarrilat, al seu entendre, una globalització econòmica que ara veu periclitar igual com veu una tendència a retornar dins de les fronteres de cada país els processos i activitats productives crítics.
Els eixos descrits són:
- El trencament de les cadenes logístiques globals.
- La inflació dels preus de l’energia i del menjar.
- Els plantejaments draconians de la propietat intel·lectual que, per exemple, han impedit una ràpida vacunació dels ciutadans dels països en vies de desenvolupament (PVE).
Stiglitz planteja el camí de la desglobalització a partir de:
. Una major solidaritat dels EUA respecte als PVE. Proposa fer-ho sobre el plantejament que els Estats més rics atorguin a l’FMI (un instrument creat pels acords de Bretton Woods) els anomenats “drets especials de gir”- el mecanisme que permet augmentar els recursos de l’FMI- i destinar aquests diners a fer que l’Organització Mundial del Comerç ajudi els PVE a superar els efectes combinats de la pandèmia de la covid-19 i la invasió russa d’Ucraïna.
. Que la UE i els EUA mostrin la seva capacitat de lideratge deixant de fer costat als grans bancs i als grans creditors dels PEV i evitin que bancs i creditors asfixiïn les economies d’aquests països endeutant-los més del que els PEV poden suportar.
En conclusió, escriu Stiglitz, la globalització ha estat impulsada per la falsa idea que fer rics als més rics beneficia tothom. Una idea que no se sustenta en cap teoria i de la que no hi ha evidències que la suportin.
Per acabar, afirma l’autor, ara que la globalització ha arribat al seu pic, només podem esperar que siguem, col·lectivament, capaços de gestionar millor el seu declivi del que hem gestionat la seva puixança.
Trobem en aquest article d’Stiglitz un posicionament que si bé parteix d’una visió originalment contraposada a la de Dani Rodrik, arriba a confluir amb l’article (esmentat més amunt) del segon en la mesura en què ambdós autors proposen una sortida a la globalització recolzada en les institucions i les idees dels acords de Bretton Woods (desembre de 1945). Tot un homenatge a les idees que va impulsar John Maynard Keynes per reconstruir el món després de la Segona Guerra Mundial i evitar que es reproduïssin les causes per les quals aquell desastrós conflicte bèl·lic va començar.
C.V.M.
Joseph E. Stiglitz (EUA, 1943): doctor en Ciències Econòmiques pel MIT. Premi Nobel d’Economia del 2001. President del Consell d’Assessors Econòmics del president Bill Clinton (1995-1997). Vicepresident i economista en cap del Banc Mundial. Tant per la seva trajectòria acadèmica com pel seu bagatge professional, Joseph E. Stiglitz és un dels economistes més respectats. Això li ha permès fer sentir la seva veu oposant-se a la forma en com es plantejava la globalització des dels orígens d’aquesta. Molts dels seus darrers treballs s’han centrat en els efectes de la desigualtat econòmica en la societat.
Enllaç
Entender bien la desglobalización – Stiglitz, Joseph E. (Project Syndicate, 31-05-2022)