El desencanto de los revolucionarios és un assaig polític en què Violeta Serrano relata la seva experiència viscuda en la política com a candidata independent per León (la seva terra) dins de la formació Sumar, a les eleccions generals de 2023.  Al llarg del llibre reflexiona sobre l’ascens i la posterior decadència de l’anomenada “esquerra transformadora” a Espanya, nascuda en el context de la crisi econòmica de 2008, un moment que va provocar un profund malestar social al país: augment de l’atur, retallades socials, precarització de la joventut, i la sensació que les institucions tradicionals no representaven la ciutadania. Tot això va generar un clima de protesta que donà lloc al moviment del 15M.

Serrano descriu aquell moment com una explosió d’esperança col·lectiva: milers de persones van sortir als carrers reclamant una democràcia més participativa, una redistribució més justa de la riquesa i una renovació profunda de les estructures polítiques. Per a molts joves, aquell moviment significava la possibilitat real de construir un país diferent, menys desigual i menys dominat pels interessos econòmics. Tot això va donar lloc a la irrupció de noves formacions polítiques que van fer trontollar el tauler polític tradicional mobilitzant el vot de l’esquerra cap a aquestes noves propostes.

En la seva crònica analitza les esperances, les contradiccions i les decepcions d’una generació que va creure possible transformar profundament el país, la consolidació i posterior desgast dels projectes polítics sorgits del moviment 15M. L’autora combina vivències pròpies, reflexió política i anàlisi social per explicar com una generació que aspirava a transformar profundament Espanya va acabar immersa en la frustració, la divisió interna i el desencís.

El llibre no és només una crítica a determinades organitzacions polítiques, sinó també una reflexió sobre les contradiccions del poder, els límits dels moviments socials quan entren a les institucions i la dificultat de mantenir ideals revolucionaris dins les estructures tradicionals de la política. Posa en relleu la rapidesa amb què aquests nous lideratges, sorgits dels moviments socials i de l’àmbit intel·lectual, passen de les assemblees populars als platós de televisió i al Congrés dels Diputats. Aquesta transformació és presentada com un moment carregat d’esperança, però també de tensions internes que fan aflorar contradiccions: centralització del poder; aparició de jerarquies internes; lluita pels lideratges; professionalització de la política; distància creixent entre dirigents i bases.

Una part central del llibre està dedicada a les disputes internes dins els espais de l’esquerra transformadora, en un ambient marcat per rivalitats personals, desconfiances i lluites pel control de les organitzacions. Així doncs, el projecte polític que havia nascut amb voluntat democratitzadora acaba reproduint molts dels vicis de la política tradicional que tant havien criticat: personalismes, concentració de poder, estratègies opaques, purga de dissidències internes, dependència excessiva de figures mediàtiques.

La sensació inicial de comunitat i participació col·lectiva va ser substituïda progressivament per una estructura vertical i cada vegada més burocratitzada. L’autora critica l’excessiva importància de la imatge pública i de les xarxes socials, que sovint converteixen el debat polític en una batalla d’eslògans i posicionaments personals.

Els capítols més autobiogràfics constitueixen una part essencial de l’obra. Serrano explica la seva pròpia participació política i el procés que la porta a implicar-se directament en l’espai de Sumar.

La seva candidatura a les eleccions generals de 2023, inicialment era per a ella la possibilitat de contribuir a una política més humana i propera al territori, però amb el pas del temps es va transformar en decepció progressiva davant les dinàmiques internes del partit (decisions preses de manera poc transparent, falta d’escolta, centralisme, competència interna, desconnexió amb la realitat social), que va culminar amb el seu acomiadament on line.

Serrano reflexiona sobre els efectes de la professionalització política. Segons ella, molts moviments transformadors acaben absorbint les lògiques del sistema institucional que pretenien combatre. També apareix una crítica al ritme accelerat de la política contemporània, dominada per les xarxes socials i per la necessitat constant de reaccionar mediàticament. Això impedeix, segons l’autora, desenvolupar processos polítics profunds i sostenibles.

L’autora, partint de la seva realitat vivencial, proposa una reflexió sobre la necessitat de reconstruir comunitats polítiques més arrelades al territori, i defensa formes de participació més properes, humanes i vinculades a les realitats locals. El món rural i la denominada “Espanya buidada” tenen una presència important en la part final del llibre, en la que considera que els grans projectes polítics sovint han ignorat les necessitats concretes dels territoris perifèrics. Tot i el pessimisme derivat del fracàs dels projectes transformadors, Serrano intenta obrir una possibilitat d’esperança basada en les comunitats locals i en les relacions de proximitat.

L’obra planteja preguntes àmplies sobre el futur dels moviments transformadors a Europa i sobre la dificultat de mantenir ideals revolucionaris dins estructures institucionals. El desencanto de los revolucionarios és una reflexió sobre la distància entre les esperances col·lectives i la realitat del poder polític. El llibre mostra com una generació nascuda en el context de la crisi econòmica de 2008 i que volia canviar el sistema, va acabar descobrint les limitacions, contradiccions i costos humans de la política institucional.

M.M.V.

Violeta Serrano (León, 1988). Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i també en Filologia Hispànica i Francesa per la UAB. Directora del Màster en Escriptura i Indústria Literària en The Core i col·laboradora dels diaris El Periódico i El País. Ha viscut a Barcelona, Madrid i Buenos Aires, i actualment viu en un petit poble de la Maragatería, en coherència amb la seva reivindicació i lluita de donar vida a l’Espanya buidada. Autora dels assajos Flores en la basura … i Poder migrante (Ariel-Planeta) i dels poemaris Camino de ida (Modesto Rimba) y Antes del fuego (Índigo). En 2024 publicà la seva  primera novela: Hijas de nadie (Eolas Ediciones). Va ser candidata al Congrés dels Diputats per León a les eleccions generals de 2023.