Albert Batlle és el 5è Tinent d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona.

Sempre he defensat que el concepte de seguretat no es redueix a la seguretat ciutadana entesa des de la perspectiva delinqüencial.

En els darrers anys les crisis econòmiques, socials, i més recentment la sanitària, han posat de manifest el que implícitament la ciutadania també viu com una amenaça a la seva estabilitat i integritat. El risc a perdre la feina, l’habitatge o la salut, o les limitacions per accedir a uns espais de confort social, de creixement personal i d’oportunitats son una amenaça per a moltes persones. 

D’altra banda la convivència ciutadana en l’àmbit domiciliari i a l’espai públic també han esdevingut elements focals en la concepció i construcció de la seguretat. 

I en aquest debat sobre seguretat, en el sentit més ampli,  el tràfic i consum de drogues n’és un punt més, evidentment. Les drogues són, a més d’una qüestió de salut, una qüestió de seguretat, tan des del punt de vista delinqüencial com des del punt de vista de la convivència i la tranquil·litat.

Actualment el consum de cànnabis va associat a l’activitat il·lícita de cultiu i compra-venda, amb els conflictes que això comporta. Deixant a banda l’activitat a gran i mitjana escala de les màfies en el control de la producció i distribució de substàncies, amb pràctiques violentes en la defensa dels seus interessos, també a nivell local genera conflictes de convivència i aldarulls vinculats a la confrontació entre drets i llibertats.

L’argument de que la legalització reduirà la inseguretat (sanitària i jurídica) del consum, i posarà fi a les màfies, al mercat negre i l’economia submergida, és incert; com ho és pensar que la legalització farà que es redueixin el consum i el tràfic de marihuana.

El que sí tenim contrastat és que el  (auto)cultiu i consum de cànnabis encara que sigui a nivell domèstic, per al propi consum, és molt invasiu i impacta en el dret de qui no vol conviure amb aquesta pràctica, i de manera més greu sobre els i les menors d’edat a qui se suposa que hem de blindar major protecció. 

D’altra banda a ningú se li escapa que el consum recreatiu d’aquest tipus de substàncies tenen per objectiu alterar l’estat de consciència i el comportament de qui les consumeix, cosa que pot ocasionar situacions de risc o generar espais de conflicte amb altres persones.

En qualsevol cas, quan el consum es fa a l’espai públic i entren en joc els drets i llibertats d’uns i altres, fent ús d’un espai comú, tenim el conflicte servit.

El manteniment de la convivència i el civisme a l’espai públic és un dels objectius principals dels responsables polítics i dels cossos policials, com la Guàrdia Urbana. 

En aquest sentit, i parlant ja de manera concreta d’una activitat relacionada directament amb el consum del cànnabis en les ciutats, creiem que els clubs cannàbics així com les botigues de llavors cannàbiques són activitats que no han de tenir cabuda en la nostra ciutat, de la mateixa manera com hi ha altres activitats que considerem que tampoc hi tenen lloc. No han de formar part dels valors que conformen Barcelona.  

Estem posant tots el recursos per donar compliment a la normativa vigent. La sentència de 2 de juny de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va declarar nul de ple dret el Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de cànnabis a la ciutat de Barcelona. El tribunal entén que l’Ajuntament no té cap competència per regular els clubs de cànnabis, atès que són espais susceptibles de comissió de delictes (tràfic de drogues), i, per tant la matèria penal és de competència exclusiva estatal.

Això implica que, en virtut d’aquesta sentència, i altra jurisprudència, els clubs de cànnabis passen a tenir l’habilitació de Club social privat. Aquesta habilitació permet únicament dur a terme l’activitat de club social. Però, en cap cas, permet la promoció del consum del cànnabis, així com tampoc el seu cultiu, la venda o el consum.

D’acord amb aquesta sentència del TSJC i amb la voluntat política de fer-la complir de manera estricta s’ha iniciat una campanya per informar les associacions existents de la normativa vigent i intervenir per al seu compliment.

Del total de 223 entitats cannàbiques amb llicència fins a l’abril del 2022,  se’n van inspeccionar 159, (la resta, es van negar a la inspecció o ja havien tancat), i en més de la meitat (85) es va comprovar que tenien substàncies estupefaents, pel que  es varen obrir un total de 16 diligències informatives, i es va procedir al precinte d’una d’elles conjuntament amb el cos de Mossos d’esquadra; a més de 3 entrades a associacions cannàbiques, autoritzades pels Jutjats, per presumpte delicte contra la salut pública derivat de les investigacions realitzades.

Una proposta de regularització del consum del cànnabis hauria de sorgir d’un debat profund des de l’àmbit sanitari, més enllà de l’ús medicinal i terapèutic, valorant l’impacte del canvi en les organitzacions il·lícites i interessos de certs sectors i grups organitzats al marge de a llei, i sense menystenir l’impacte que suposaria en la convivència ciutadana i el possible efecte crida, entre altres no desitjats.