El 4 de juliol del 2026 passarà a la història com un retrat al fresc del mal moment actual d’aquesta gran república nascuda de les idees de la Il·lustració. El mal estat de les institucions estatunidenques, després de dos segles i mig de funcionament, s’ha expressat en les accions d’un president cada cop més senil però amb els seus poders reforçats, amb menys controls i contrapesos, per una Cort Suprema (SCOTUS) totalment escorada cap a la dreta extrema i l’autoritarisme. Resultat de dècades de treball polític de fons per seleccionar jutges extremadament conservadors i impulsar les seves carreres, mercès dels diners, fins ara, del lobby dels combustibles fòssils.
La Cambra de Representants i el Senat dels EUA no han quedat immunes davant l’onada ultraconservadora. Les pròximes eleccions midterm, el 3 de novembre d’enguany, deixaran el Congrés amb menys capacitat d’arribar acords entre els principals partits de la història recent dels Estats Units. Amb un cos d’electes republicans-MAGA, ja totalment esterilitzat d’opositors a Donald J. Trump, la previsible majoria demòcrata (com a mínim a la Cambra de Representants) no tindrà la menor oportunitat d’assolir pactes de cap mena, ni tan sols en els temes considerats d’Estat, amb uns representants i senadors que responen a un perfil d’extrema dreta, integrista cristiana i, sobretot, de fidelitat a DJT i a l’extremisme.
Una situació aquesta que ens resulta familiar perquè aquest és el PP que coneixem. El PP “refundat” per José María Aznar sobre la base de reivindicar, sense vergonya, el seu origen franquista. Un PP que des del 1993 és incapaç d’assolir, quan es troba a l’oposició, pactes d’Estat sobre cap tema. Es tracti de la renovació del Consell General del Poder Judicial, les polítiques per protegir la societat espanyola de la covid o de la millora de les relacions amb els nostres veïns del nord, boicotejant la ratificació del tractat d’amistat amb França.
El radicalisme integrista actual als EUA ens ha sorprès per la seva ràpida generalització, però a Espanya ja coneixem els efectes de la seva grapa en la cosa pública: corrupció a les més altres magistratures de la Nació, traïció als acords i compromisos establerts amb tercers quan aquests són un obstacle per als interessos propis i, de forma general, actuar política, social i econòmicament en contra dels interessos i necessitats de la majoria de la societat.
En el cas dels EUA aquesta mena de praxi, desnaturalitzadora de la seva democràcia, els ha arribat després de més de dos segles i diverses crisis anteriors. No, Donald J. Trump no ha estat el primer incompetent en arribar a la presidència dels EUA. Ha comptat amb predecessors cèlebres com James Buchanan Jr., el president que va ajudar a crear les condicions per la Guerra Civil als EUA (1860-65), o Warren G. Harding (1921-23), el president més corrupte en la història de la república fins a l’arribada de Donald J. Trump.
De les crisis polítiques anteriors (inclosa la dimissió de Richard Nixon el 1974), la república estatunidenca n’ha sortit reforçada. Caldrà veure si en la present ocasió el dany patit per les institucions que conformen els Estats Units d’Amèrica és capaç d’autoreparar-se. En tot cas, la pèrdua de prestigi i de la confiança dels seus aliats trigarà més temps a restaurar-se. Des del Canadà fins a Austràlia, passant pels socis europeus de l’OTAN, els Estats Units de les dècades vinents patiran per la desconfiança i distanciament dels països del bolc occidental. La traïció a Ucraïna, viscuda amb particular temença a Taiwan, Corea del Sud i el Japó. El maltractament al Canadà, Mèxic i Brasil. El menyspreu, els insults i les ingerències en la política interna (inclosa l’espanyola) als socis europeus no auguren un futur immediat de cordials relacions entre la república, abans referència de les nacions democràtiques, actualment impulsora de l’autoritarisme antidemocràtic, arreu del món, per la fallida temporal de les seves institucions.
Confiem que tot plegat es tracti només d’un parèntesi, convertit en malson, i que els ciutadans dels Estats Units siguin capaços de revertir la poderosa deriva antidemocràtica que els ultraconservadors i els plutòcrates del seu país estan impulsant.
Per seguir l’evolució dels esdeveniments polítics als EUA durant els pròxims mesos us proposem els següents enllaços:
Trump Tiranny Tracker (una síntesi diària dels excessos autoritaris del govern estatunidenc)
Cookpolitical (bon lloc per seguir l’evolució de les candidatures i sondejos per les midterm 2026)
Strength in numbers (la publicació principal de George Elliot Morris, rellevant analista polític)
C.V.M.
Accessos directes al Dossier
Part 1 de 3: La república més longeva: Uns orígens titubejants sobre idees sòlides
Part 2 de 3: La república més longeva: Un present compromès i agitat
Part 3 de 3: La república més longeva: Un futur en mans dels actuals ciutadans de la república