El 2020 Daniel Neuman i Olivier Blanchard publicaven el llibre “Human/Machine: the future of our partnership with Machines” en el que exploraven la futura relació entre els treballadors i les noves “màquines intel·ligents” (físiques o virtuals). Segons la seva opinió, calia ajustar tant els treballadors com les màquines per aquesta nova relació. I això començava per introduir canvis en el sistema educatiu (i acadèmic). La seva visió d’aleshores era força optimista perquè no veien que aquesta nova relació humans/màquines afectés de forma negativa l’ocupació global. Ambdós autors pensaven aleshores que la IA no existiria per prendre decisions en lloc dels humans.

Pocs anys després, la situació ha canviat radicalment. I la preocupació actual pels efectes de la IA sobre l’ocupació va arribar fins Kristina Georgieva, l’actual directora-gerent de l’FMI,  qui escrivia, el gener del 2024, que la IA afectarà gairebé el 40% dels llocs de treball en tot el món. Amortitzant-ne alguns i modificant-ne d’altres.  Per aquesta raó, exposava Georgieva, cal que les polítiques que la desenvolupin assegurin que aquesta transformació ha de beneficiar a la Humanitat.

Un recent treball de François Backman, per la Fundació Jean Jaurès, planteja la preocupació pel creixent ús dels models IA per banda dels treballadors francesos. Tant en el temps dedicat a treballar (amb un ús utilitarista/de suport o amplificació de la seva activitat) com en el temps que dediquen al lleure (en aquest cas, en un context de compromís-implicació amb els xats-box, tipus ChatGPT). Al Pew Research Center els va sorprendre descobrir que 1/5 dels treballadors, als EUA, ha fet servir algun tipus d’IA, a la seva feina, durant el darrer any.

El creixement en l’ús dels models IA ha estat intens. El xat-box de ChatGPT, la primera generació del qual es va llençar públicament el 2022, compta actualment amb més de 800 milions d’usuaris diaris. Però el que resulta més preocupant és l’intens recurs a models d’IA en activitats professionals com la selecció de personal. Començant per l’anàlisi de currículums i seguint per usar la IA en entrevistes laborals escrites o com a assistent en entrevistes conduïdes, suposadament, per un humà. Aquest tipus d’ús ja ha donat lloc a queixes per discriminació contra el software Workday.

Si bé la percepció més generalitzada és que els models d’IA tendiran a substituir llocs de treball qualificats i/o que exigeixin titulacions superiors (i els fets donen la raó a aquesta idea tant per la major durada a l’atur d’aquesta mena de perfils professionals com per la recentment constatada menor mobilitat laboral d’aquests) i que els lampistes o fusters poden tenir una perspectiva laboral menys impactada pels models d’IA, la realitat és que l’evolució del conjunt de les TIC apunta a un conjunt de canvis revolucionaris/disruptius en un gran nombre d’activitats del món del treball dels humans. Fins i tot l’agricultura.

Per acabar de completar aquesta aproximació dels efectes de la IA sobre el treball, us proposem un interessant webinar, dut a terme el 07/10/2025 a la City University of New York sobre aquest tema. Els participants són excepcionals: els premis Nobel d’Economia Paul Krugman i Daren Acemoglu, i les professores Zeynep Tufekci (Afers Públics- Universitat de Pinceton) i Danielle Li (Gestió de la Tecnologia- Massachusetts Institute of Technology/MIT). L’interessant debat el va conduir el periodista, especialitzat en temes laborals, Steven Greenhouse. El vídeo compta amb una traducció, en veu en off, al castellà.

Un inesperat, però valuós comentari és el que fa la professora Danielle Li, cap al final del webinar, quan planteja que una de les principals utilitzacions de les IA en els entorns laborals és la de vigilància. I això, a banda del context de “panòptic global digital” (que planteja Daron Acemoglu en el seu darrer llibre “Poder y progreso”) empitjora, encara més, les posicions de poder entre treballadors i empleadors. Aquesta funció de vigilància de les IA té també la missió d’autoaprenentatge. D’aquesta forma, si un treballador pensa deixar la feina, no compta ja amb el poder de negociació que li atorga (li atorgava) la seva expertesa en un lloc de treball concret doncs aquesta ja ha estat absorbida per la vigilant IA.

La necessitat d’anticipar els riscos de la universalització en l’aplicació de les IA en els entorns professionals/laborals resulta imprescindible no només per protegir els drets dels treballadors que puguin ser afectats per aquesta (la robotització/automatització comparada de les empreses d’automoció ens deixa el coneixement que els seus efectes sobre l’entorn laboral-desocupació, valor dels salaris- va ser molt pitjor als EUA que la UE, probablement per la superior capacitat de negociació dels sindicats europeus). La història ens ensenya que els canvis tecnològics tenen efectes directes sobre la quantitat, qualitat i retribució del treball disponible. Cal que la societat avanci de forma deliberativa, acordada i coordinada en la implantació de tecnologies tan disruptives com la IA generativa o com pot ser també la IA General.

C.V.M.

Daron Acemoglu (Istanbul, 1967). Premi Nobel d’Economia 2024. Es va llicenciar en economia a la Universitat de York. Posteriorment va estudiar a la London School of Economics abans de traslladar-se als Estats Units on va esdevenir professor al Massachusetts Institute of Technology (MIT). El seu treball s’ha centrat en la relació entre economia i política i entre aquesta i l’economia del treball.

Paul Krugman (Albany, 1953). Premi Nobel d’Economia 2008. Format a Yale i a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Professor a la City University of New York, Princeton, LSE i MIT. Prolífic autor de treballs científics, articles i llibres sobre la seva disciplina i les seves derivades polítiques.

Danielle Li és actualment professora al MIT. La seva especialitat és l’economia del treball i el funcionament intern de les organitzacions. Ha publicat nombrosos treballs al prestigiós Quarterly Journal of Economics Science. Entre els darrers es compta “Generative AI at work”. Vol. 140, Núm. 2 (2025)

Zeynep Tufekci (Istanbul). Llicenciada en Sociologia per la Universitat d’Istanbul el 1995. Es va doctorar a la Universitat de Texas-Austin. Actualment desenvolupa la seva activitat acadèmica a la Universitat de Colúmbia. És autora de diversos treballs i llibres que desvetllen l’impacte de les TIC en la política i en la societat.

IA i el futur del treball (original en anglès amb veu en off en castellà)