En les darreres setmanes, després de més d’una dècada de retallades i d’una desastrosa gestió de la pandèmia, el Departament d’Educació i el seu conseller Josep González Cambray han engegat, de manera unilateral i menyspreant a tota la comunitat educativa, una sèrie de canvis sense precedents en el sistema educatiu català. Una actitud impròpia del titular d’educació d’un partit polític que diu defensar la democràcia i la negociació com a eina de bona governança.

Davant d’aquest menysteniment, la comunitat educativa en ple (personal docent, associacions de famílies i sindicats d’estudiants) han condemnat el tarannà autoritari del conseller. Lamentablement, lluny de buscar el consens necessari per transformar el sistema educatiu, el conseller d’Educació ha optat per utilitzar la propaganda i culpabilitzar al professorat de manca de professionalitat i d’immobilisme. Una propaganda injusta que vol vendre una imatge del docent molt allunyada de la realitat però que, per desconeixement, cala en una societat que no sempre és coneixedora del que es viu diàriament a les aules de Catalunya.

Si ets dels que pensa que els docents de Catalunya tenen unes condicions laborals immillorables, la propaganda del Departament d’Educació ha funcionat.

Sabies que els i les docents de Catalunya estan entre els pitjors pagats de l’estat espanyol?

Sabies que, per pagar menys, la Generalitat va canviar el concepte de sexenni pel d’estadi, que s’aconseguia a partir dels nou primers anys?

Sabies que, a diferència de la resta de l’estat, el Departament d’Educació encara manté vigents moltes de les retallades que van tenir lloc el 2010?

Sabies que els i les docents de Catalunya són dels que menys hores tenen per la correcta preparació de les classes, per coordinar-se o per atendre a les famílies?

Sabies que, a causa de les condicions laborals existents, el Departament d’Educació no troba suficients professors de secundària i FP per cobrir les baixes que van sorgint o, fins i tot, per obrir noves línies d’ensenyament als instituts?

Sabies que la gran majoria del personal substitut ha d’agafar l’atur a l’estiu perquè el Departament d’Educació no vol pagar vacances? 

No, segurament no ho sabies perquè el Departament d’Educació treballa, amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins, per tal que no se sàpiga.

Vivim una situació desesperada a les aules. A partir d’una enquesta de la UGT contestada per més de 4000 docents, sabem que el Departament d’Educació no ha proporcionat el material de protecció necessari als seus mestres i professors, que molts i moltes s’han hagut de pagar les mascaretes de la seva pròpia butxaca, que cada centre ha hagut de buscar-se la vida per poder garantir la seguretat dels seus treballadors i treballadores, que tothom ha hagut de fer moltes hores extra, evidentment no pagades, als caps de setmana i de manera obligada per aconseguir que els centres educatius hagin estat oberts durant la pandèmia. És del tot indigne que, ara, en González Cambray posi en dubte la professionalitat, més que demostrada, dels i les docents de Catalunya.

Els nostres docents tenen tot el dret a estar farts. I tenen tot el dret a mobilitzar-se per exigir tant una millora de les seves condicions laborals com del sistema educatiu en general. De fet, hauria de ser una lluita compartida perquè ens juguem la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles. De la mateixa manera que no pensem que un esportista només treballa quan competeix, els i les docents no només treballen quan fan classe. Si volem qualitat educativa, donem mitjans als mestres i professors. Tornem a donar prestigi a la professió. Ens hi juguem molt.