Actualitat

“Dani Alves i la cultura de la violació”. Per Mireia Bel.

24 gener 2023

"Dani Alver i la cultura de la violació"
Mireia Bel és politòloga i membre del Comitè de Redacció de l’Endavant!

 

Vagi per endavant, abans que algú llegeixi el titular i pensi que estic condemnant a Dani Alves, que en cap cas tinc intenció de jutjar si els fets pels quals ha estat denunciat i està en presó preventiva el futbolista se’n desprèn que és culpable o no, d’això ja s’encarregarà un jutge o una jutgessa. Però l’escàndol mediàtic arrel de la denúncia per agressió sexual d’una dona contra l’ex-jugador del Barça, em semblen un exemple perfecte per explicar què és la cultura de la violació.

El terme “cultura de la violació” va ser encunyat per les feministes nord-americanes als anys setanta i es fa servir per referir-se a aquell sistema que tolera, accepta i reprodueix la violència sexista a través de narratives basades en prejudicis masclistes. La mateixa ONU afirma: ‘La cultura de la violació és omnipresent. Està enregistrada en la nostra manera de pensar, de parlar i de moure’ns pel món. I encara que els contextos poden diferir, la cultura de la violació sempre està arrelada a un conjunt de creences, poder i control patriarcals.”

I per què el cas d’Alves ens mostra clarament que vivim en aquesta cultura?

La víctima. Des del moment en que es va filtrar la denúncia contra Alves, les xarxes socials van començar a especular quins eren motius que portaven una dona de vint-i-tres  anys a denunciar el futbolista. Tant és així, que la dona va renunciar a qualsevol indemnització econòmica per part del jugador, tallant de soca-rel les especulacions sobre la seva motivació “real” al denunciar-lo.  Indemnització a la que, recordem, hi té dret, com la resta de víctimes.

De la víctima se n’ha posat en dubte també el relat. “Per què va al lavabo amb ell si abans l’havia intentat forçat a fer-li tocaments?” o “Per què es deixa convidar a copes i anar a una zona vip amb un homes que no coneix?” o “qui es creu que no sabia qui era Dani Alves?” etc etc.  Totes aquestes afirmacions tenen una cosa en comú: d’una forma o altra li estan dient “això que t’ha passat (si és que t’ha passat), és culpa teva”.

L’agressor. Des del moment en que es va filtrar la denuncia, els missatges a les xarxes van començar a anar en direcció contrària: “per què algú com Dani Alves – que té diners, fama, una parella – hauria de fer una cosa així?”, “quin sentit té que es jugui així la seva carrera?”… i, per descomptat, la insistència en respectar sempre la presumpció d’innocència, l’honor, etc. Això mai falta quan el presumpte agressor és ric i famós. Fins i tot en casos com aquest, en què s’ha filtrat que el jugador ha canviat la versió dels fets fins a tres ocasions i les càmeres de seguretat i assistents al local reforcen el relat de la víctima, s’insisteix en la presumpta innocència de l’acusat.

 

L’entorn. La cultura de la violació -una cultura on, conscient o inconscientment, es qüestiona i culpabilitza la víctima i s’exculpa a l’agressor-, s’exemplifica perfectament en la roda de premsa de l’entrenador del Barça i excompany de Dani Alves, Xavi Hernández quan, al ser preguntat pel fet,  va dir: “estoy sorprendido, impactado, en estado de shock. Es un tema de la justicia y la justicia dictará lo que sea, allí es un tema que ya no podemos entrar. En cuanto a Dani, me sabe muy mal por él. Sorprendido por cómo es Dani y como ha sido aquí con nosotros”. Sí, al dia següent, després de reflexionar i/o assessorar-se, va rectificar, però aquesta primera roda de premsa posa de manifest que el seu marc mental – i de la majoria de les persones- al ser preguntat per una violació comesa per una persona, i més si és una persona coneguda, és pensar en que el presumpte agressor pot ser en sí mateix una víctima i això és el que denota el “me sabe muy mal por él”, com si Dani Alves fos un subjecte passiu d’aquesta situació.

La justícia dirimirà la responsabilitat de Dani Alves, però, amb només dos dies, ja hem vist com denunciar una agressió sexual -fins i tot en casos com aquest, en què els protocols del local, la policia i l’hospital han funcionat i es tenen testimonis i vídeos-  té sempre un preu molt alt a pagar per part de les víctimes, sobre les que s’especula per què no van fer les coses diferents.

Com a nota positiva, és molt important posar de relleu l’existència del protocol a la sala d’oci nocturn i la preparació i professionalitat dels i les treballadores que no van dubtar en aplicar-lo, tot i la popularitat de l’acusat.

Començava l’article parlant d’una cultura masclista omnipresent, i ho és, però, per sort, la cultura és una cosa viva que es construeix cada dia, i les reaccions a les paraules de Xavi Hernández van ser contundents a les xarxes i a molts mitjans de comunicació, mostra que, si tots ens esforcem en lluitar contra els nostres propis marcs mentals masclistes, la cultura d’una societat pot canviar, també la de la violació.