Bon dia, companyes i companys,

Companya presidenta, companys de la mesa,

La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar y que esta gente tuvo en sus manos durante días seguidos y noches enteras.

Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía.

La construcción de un ambulatorio donde no llegaban los médicos.

Dejar una plaza sin edificar para que los niños jeuguen.

Hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros.

Lograr que pase el autobús donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frío de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos.

Esa es la democracia que hicieron realidad esas gentes.

Encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos.

Encadenándose a verjas.

Cortando el tráfico.

Protestando en la calle.

Luchando.

La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay. La democracia es, ante todo, una cosa de manobras porque, en última instancia, se hace con las manos.

Y todo esto que ya está, los ambulatorios, las bocas de metro, los colegios públicos, es también lo primero que se pierde cuando desaparece la gente que lo ha traído. Quiénes llegan detrás creen que eso lo pone la naturaleza, como las hierbas y los saltamontes, pero lo pone la política.

Lo pone la política y las cosas hay que conquistarlas permanentemente.

Són paraules de Paseos con mi madre, de Javier Pérez Andújar, un exemplar del qual vaig obsequiar al president del Govern aquest dijous passat.

Paren de la vida a Sant Adrià del Besòs. Parlen d’una generació que no ho va tenir fàcil. Que va lluitar. D’una generació a la que no li van regalar res. Una generació que ha aixecat Catalunya. Que sap el que costen les coses. Que coneix el valor del treball i l’esforç. Que amb treball i esforç ha assolit, i aquesta és tal vegada la major de les seves conquestes, que els fills visquin millor, tinguin una millor vida.

És el Sant Adrià on Antoni Massagué, Sito Canga, Joan Callau i avui, Filo Cañete, treballen dia a dia per a que els seus veïns visquin millor.

És el Besòs on Núria Parlón i Rubén Guijarro treballen per a que ningú quedi enrere.

És el Cornellà, el Viladecans, el Mataró, el Sabadell on dia a dia un alcalde o una alcaldessa socialista defensa els seus veïns.

És la regió metropolitana, la Tarragona, la Girona, la Lleida, la Catalunya interior, la Catalunya sencera, des de Batea passant per Ullà fins a la Vilafant de la Consol Cantells, on cada dia els regidors socialistes, els alcaldes i alcaldesses socialistes, es lleven per impulsar un projecte que millori la vida dels seus veïns.

Tenacitat, perseverança, projecte, des de conviccions profundes, dia a dia. No prometem miracles: construïm escoles, centres de salut i places públiques.

No prometem resoldre-ho tot en un dia, però posem serenos i reforcem els agents de l’autoritat per millorar la seguretat dels nostres barris.

No ens omplim la boca de grans proclames, però les ciutats i pobles on governem ningun queda enrere.

No entrem en confrontacions estèrils: arribem a acords per millorar la vida dels nostres veïns, com el que ha arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona i els municipis del Besòs per mobilitzar 500 milions d’euros a invertir en els propers 6 anys. Gràcies Antonio Balmón per aquest tracte.

No fem soroll, fem feina. Aquesta ha estat i és el projecte socialista. El projecte del PSC: reduir les desigualtats per millorar la vida dels nostres veïns. Es fa des de Sant Adrià, es fa des del Besòs, es fa des de cada municipi on governem

I es fa des del Govern d’Espanya. Proporcionant vacunes per tothom quan hi ha una pandèmia. Creant l’ingrés mínim vital quan hi ha una pandèmia. Apujant el salari mínim com mai s’havia fet en el nostre país. Fent gratuïtes les rodalies per a que els ciutadans puguin anar a la seva feina. I ara augmentant les pensions un 8,5% a tots els pensionistes del nostre país.

Y se hace yendo a Davos, donde se reúne la élite, dicen, del mundo no a hacerse fotos, no a codearse con esas élites, no demostrarse no sé qué a uno mismo. Sí a representar un país. Sí a defender un proyecto, unas ideas y unas convicciones. Sí a hacerlo con claridad, con nitidez y con respeto. Sin ofender, pero diciendo la verdad.

Nos hemos sentido orgullosos viendo al presidente del gobierno, al secretario general de nuestro partido, diciendo a esas élites que no puede ser que se pidan sacrificios a los ciudadanos mientras algunas multinacionales pagan 0 impuestos.

Que no se les pueden pedir más esfuerzos a los ciudadanos cuando hay paraísos fiscales y algunos no hacen su contribución.

Que es tarea de todos reducir las desigualdades.

Que la justicia social nos atañe a todos.

I a Catalunya aquesta és també la nostra fita. La justícia social, la reducció de desigualtats, per dues raons: per raons econòmiques en primer lloc. Perquè ja sabem avui que l’economia funciona millor si hi ha menys desigualtat, si hi ha una riquesa i una prosperitat compartida per més gent.

Però també per raons polítiques. Per raons morals, per les nostres conviccions, pels nostres valors socialistes. De no deixar a ningú enrere, de respectar la dignitat de totes les persones. Molt important tenir vigent els nostres valors. Moltes gràcies, Carles, per organitzar des de la teva responsabilitat a l’executiva un seminari aquests propers dies de febrer. Per mantenir viu els nostres valors, per actualitzar el nostre plantejament ideològic.

I per reduir les desigualtats a Catalunya fan falta dues palanques, dos motors, com un avió amb dos motors: fa falta prosperar i fa falta protegir. Fa falta generar prosperitat i protegir als ciutadans. La seguretat, la salut, l’educació dels ciutadans, però fa falta també generar prosperitat.

Són els eixos, prosperar i protegir, són els eixos al voltant dels quals hem articulat la nostra proposta per a que Catalunya tingui uns pressupostos. Ens vam oferir el 22 d’agost. No és tant habitual que el primer partit del parlament de Catalunya i el cap de l’oposició s’ofereixin perquè hi hagi pressupostos. S’ofereixin al Govern de Catalunya per a que hi hagi pressupostos. Sé que alguns d vosaltres ho vau trobar una mica i tot sobtat que féssim això.

Vam treballar, hem treballat durant la segona meitat de l’any passat. Primer des de l’àmbit del Govern Alternatiu de Catalunya fent més de 170 reunions al conjunt del territori, parlant amb diferents sectors de la societat catalana. Engegant una negociació que ha sigut dificultosa, que està sent dificultosa pel Govern de Catalunya. Intentant posar ordre en un procés de negociació.

I el 28 de desembre vam donar a conèixer quina era la nostra oferta, la nostra proposta per a que Catalunya tingui uns pressupostos. Ho vam oferir al Govern més dèbil de la història del nostre autogovern. El Govern amb menys suport parlamentari en més de 40 anys a Catalunya. A aquest Govern li hem ofert una proposta per a que Catalunya tingui uns pressupostos.

I ho hem fet convençuts, perquè sabem que vivim un moment molt complex. Hi ho hem fet sense ingenuïtat, però sí amb generositat. I ho hem fet pensant més en Catalunya i en Espanya que en nosaltres mateixos . I ho mantenim. Mantenim el nostre oferiment.

Alguns diuen que és una proposta de màxims. Que és un tot o res. No, és una proposta de mínims! És el mínim que necessita Catalunya per generar prosperitat i per protegir als seus ciutadans. No és de màxims, és de mínims per tornar a posar Catalunya en marxa. És de mínims per a que Catalunya recuperi el camí de l’excel·lència que mai hagués hagut de prendre.

Són propostes que tenen el suport de tots els territoris. Són propostes que tenen el suport del parlament de Catalunya. Sobte l’actitud intransigent d’alguns. Sobte l’actitud intransigent dels que presideixen el Govern més dèbil de la història de l’autogovern de Catalunya.

Sembla, a vegades, que el problema no siguin les propostes en sí mateixes, sinó que les plantegi el PSC. Sembla que sigui això. O pot inclús, he arribat a pensar en algun moment, que no coneixen la realitat del nostre país. Que no han anat a Sabadell ni a Terrassa. Que no han anat a Vila-seca i Salou. Que no coneixen com funcionen les Rodalies. Que no coneixen el Baix Llobregat. Que no saben que aquests territoris necessiten projectes per tornar a generar prosperitat.

Mantenim el nostre oferiment. El PSC no tanca cap porta. El PSC obre portes.

El PSC no trenca cap pont, el PSC tendeix ponts.

Però el PSC no és una canya fràgil que s’inclina segons com bufa el vent. El PSC és un projecte sòlid. I no parlem per parlar. Quan parlem, hem escoltat. Quan parlem, hem reflexionat. Quan parlem, sabem què diem i per què ho diem. Tenim projecte. Convé menys soroll, més serietat i més feina.

Sentint certs comentaris, és ben veritat que moltes vegades l’amenaça és la manifestació més patent de la impotència.

Oyendo ciertos comentarios, es bien cierto que muchas veces la amenaza es la manifestación más patente de la impotencia.

Nosaltres som els de la política útil. Útil per Catalunya, útil per Espanya i per Europa. No hem vingut a aguantar el paraigua a ningú. Hem vingut a construir una alternativa a un Govern que ha col·lapsat i que no funciona. Amb mà estesa, però una alternativa. Una alternativa que és l’alternativa que Catalunya necessita.

Nosaltres som i tenim com a divisa el respecte. Oferim respecte. I demanem respecte. Respectem els que no pensin com nosaltres. Respectem que hi ha altres punts de vista. Respectem que pugui no agradar el nostre oferiment pressupostari. Demanem el mateix respecte. Parlem de nom d’aquells ciutadans i ciutadanes que ens van donar suport. I si no agrada el nostre plantejament, el president de la Generalitat ha de buscar suport en d’altres grups parlamentaris, que n’hi ha d’altres al Parlament de Catalunya. Que és ell qui té l’obligació de proporcionar a Catalunya un pressupost.

Per cert, parlant de respecte, no ens agraden els xiulets. A ningú. I va fer el que havia de fer el president de la Generalitat assistint a la cimera entre França i Espanya que es va celebrar a Barcelona. S’ha d’estar on s’ha d’estar. I compte amb els símbols. No cal ofendre a ningú.

I parlant també de respecte: hi ha un altre cara de Catalunya que no es veu prou. He estat aquests darrers dies a Cardona. He estat aquests darrers dies a Sant Cugat presentant candidats a l’alcaldia. El Pere Soler i el Ferran Verdejo. Eren actes amb moltes companyes i companys del nostre partit. Però també hi havia representats d’altres formacions polítiques. Adversaris polítics, de formacions amb les que competim electoralment. I hi eren a l’acte, en senyal de respecte, que vaig agrair públicament i que vull reconèixer. Aquesta és la Catalunya que volem nosaltres. La Catalunya que s’escolta. La Catalunya que escolta als que pensen diferent, que escolta als que tenen projectes diferents i que sap, d’aquest exercici de diàleg, trobar el camí del consens per fer prosperar el nostre país.

Aquesta setmana, Jaume, Barcelona ha tornat a lluir. Barcelona ha tornat a lluir gràcies als socialistes. A governs socialistes que tornen a posar Barcelona a la primera divisió internacional. Amb dos ministres socialistes a la ciutat de Barcelona, en Miquel i la Raquel. Amb un president de la República Francesa visitant Barcelona, visitant al museu Picasso de Barcelona. Amb els valors de la convivència i l’europeisme com a divisa dels socialistes, com a divisa de Barcelona.

Tenim projecte i sabem què convé. I sobretot fem que les cosses passin. Actuem, decidim, governem. Pedro Sánchez se l’està jugant per Catalunya. Se la juga per Catalunya. Antonio Balmón se la juga per Cornellà. Lluïsa Moret se la juga per Sant Boi. Núria Marín se la juga per Hospitalet. Tots els alcaldes i alcaldesses se la juguen per la seva ciutat. Collboni se la juga per Barcelona. Per això ens aniran bé les eleccions. Ens aniran bé perquè tenim projecte i ens la juguem.

Diuen que el partit nostre està fort. Diuen “el PSC està fort”. Sí, és veritat, els que estan forts, companyes i companys, són els nostres valors. Són els valors de la socialdemocràcia. Avui el paradigma és la socialdemocràcia. El que avui demana el sentit comú és el que portem anys defensant els socialistes catalans: convivència, prosperitat i protecció social. I fer-ho ordenant la política. Ordenant aquest desgavell que s’ha convertit la política catalana.

Companyes i companys avui també hi ha un altre manifestació a Madrid. Són els extrems que es manifesten. No perdem el camí de la centralitat i de la majoria de la ciutadania.

I acabo amb dos comentaris finals. Ahir vaig ser a Madrid. Donaven un premi a Josep Borrell, l’Alt Representant de la Comissió Europea. Li donava Nueva Economia Fórum. Va ser un acte emocionant. Té present Josep Borrell que també hem decidit, des del nostre partit, reconèixer la seva feina i properament buscarem, en la seva complicadíssima agenda, el moment perquè pugi venir a rebre el nostre reconeixement.

Va ser un acte emocionant perquè personalitats de primer nivell de la política espanyola reconeixien el paper de Josep Borrell. És un timbre d’orgull pels socialistes catalans tenir un company amb la trajectòria gegantina que té Josep Borrell ocupant un lloc tant rellevant avui en dia com el d’Alt Representant de la Unió Europea, en un moment tant i tant complexa.

I la segona cosa que vull fer també, ara que comencem aquest any, agrair la feina que estan fent tots els nostres diputats. Al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat i al Parlament Europeu. Una feina tenaç, una feina molt rellevant, una feina de defensa del nostre projecte i una feina de busca sempre de l’acord i la transició. Per això hem demanat en els portaveus d’aquestes diferents cambres que obrin el torn d’intervencions que s’iniciarà després de la meva intervenció i que facin un balanç i una explicació de la feina que han fet.

Companyes i companys, encetem un any intens, però també il·lusionant. El PSC sempre al servei de Catalunya, sempre al servei des municipis de Catalunya i orgullós de la feina que fan els companys i companyes.