Molt bon dia a totes i a tots i moltes gracies. També vull començar donant les gràcies a la Lluïsa, viceprimera secretaria d’organització i acció electoral; en el Jaume, viceprimer secretari de política municipal; al José Luís Jimeno i al Joaquín Fernández i a tot l’equip de les àrees d’organització i política municipal per haver organitzat aquest Consell Extraordinari d’Alcaldes.

Clar que és un acte aquest per posar de relleu la feina que es fa als municipis. Hi tant que sí. Hi tant que és un acte també per reafirmar l’esperit municipalista del PSC però, sobretot, sobretot, des del meu punt de vista, és un acte per escoltar-nos, per escoltar als alcaldes, als regidors del PSC, i per aprendre de l’experiència dels alcaldes i dels regidors socialistes.

Tarradellas admirava un pensador francès que es diu Montaigne, i destacava molt de Montaigne una definició de política: “la politique est le commerce des gens”, la política és el tracte de les persones, la relació amb els persones. Això és la política per Tarradellas i per Montaigne. I l’àmbit per excel·lència del tracte, de la relació amb les persones, és l’àmbit de la política municipal. Veure, detectar – ho deia la Silvia Garrido, ho dèieu tots els que heu intervingut – detectar problemes i aportar solucions.

Com el projecte de Microcrèdits de la Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià, per desenvolupar l’economia de la seva ciutat.

Com el programa “Viu Fondo”, que la Núria Parlón està impulsant a Santa Coloma de Gramenet.

Com els més de 170 milions d’euros que l’Antonio Balmón, a Cornellà, per rehabilitar gairebé 14.000 habitatges està posant en pràctica.

Com la millora del bus urbà, Xavi, a Molins de Rei.

Com l’actitud de la Lluïsa, quan hi ha un accident al seu municipi està al peu del canó totes les hores que faci falta, al costat del Govern de la Generalitat també per resoldre els problemes.

Com els resultats que les enquestes apunten ja a la Núria Marín, perquè està al costat de la gent. Ella no es distreu per coses que distreuen a altre gent. Ella està per lo que s’ha d’estar.

Com quan vaig anar al Pont de Vilomara i vaig estar amb l’Enric Campàs, el nostre alcalde, i ens va ensenyar l’escola institut i es preocupava i ens demanava ajut per a que, d’una vegada, arribin els recursos per adaptar les instal·lacions de l’escola institut del Pont de Vilomara.

O quan vam estar amb la Montse Badia, aquell mateix dia, al Castellbell i el Vilar, i ens ensenyava com una urbanització, la Vall de Montserrat, una cosa magnífica, doncs encara no té carrers ni clavegueram, ni enllumenat, i estava de la mà i al costat dels veïns posant els recursos per urbanitzar el seu municipi.

O com en Jaume quan, discretament – perquè no fan falta medalles, fan falta solucionar problemes – pam, la Copa Amèrica a la butxaca de Barcelona i de Catalunya. Gràcies Jaume per aquesta feina.

I quins són els problemes que té avui la gent? Quan es parla amb la gent, quan ens relacionem amb la gent, quins són els problemes? En aquest moment, en aquest món tant complexa, tant canviant – primer una pandèmia, després una guerra a les portes d’Europa – un món tant complicat que, per cert, facilita o permet trobar tantes excuses, tant d’altres per no fer res i és tant fàcil sempre donar la culpa als altres, en un món tant complicat, quan un enraona de fit a fit, quins són els problemes?

Doncs el primer, la generació de prosperitat. Ho heu dit avui vosaltres, s’ha abordat avui aquí. Generar prosperitat. Com aprofitar els recursos que ens venen d’Europa per generar prosperitat a barris concrets, a municipis concrets, a llocs concrets de Catalunya.

Com afavorir l’activitat econòmica eliminant els entrebancs innecessaris. Nosaltres clar que estem per complir la legalitat. Naturalment, és una garantia! L’Estat de Dret és una garantia per tots. Però com afavorir l’activitat eliminant entrebancs innecessaris i ajudant a generar prosperitat i generar riquesa.

I, en aquest capítol, és una obligació i un bon exemple mencionar el nostre company Fran Morancho: una fàbrica de bateries a Mont-roig del Camp. I ell era a Corea del Sud i a Malàisia per assegurar la inversió. I era amb el Conseller Torrent, al que jo també felicito.

Conseller, no fa falta que amaguis la feina dels ajuntaments, s’hi suma. Si quan anem junts anem bé. I també la feina del Govern d’Espanya, del secretari general d’Industria, Raúl Blanco. Tots tres junts: Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya, Ajuntament. No fa falta que s’esborri ningú de la foto. La foto és de tots tres i és un èxit de tots tres, un èxit compartit, també de l’alcalde, que ha estat on havia d’estar portant una fàbrica industrial que genera riquesa a Mont-Roig del Camp, a tota la província de Tarragona i a tot Catalunya.

Segon problema – generar prosperitat el primer – és no deixar ningú enrere. A mi em venen inevitablement al cap els moments de la pandèmia. Em trucava la Nuria Parlón per una residencia al seu municipi, o com l’Antonio em deia: “Salvador, les ajudes han d’arribar. No pot ser que una persona que ha de tancar el seu bar o el seu restaurant no tingui ajudes” i em deia llavors “estan arribant”, deia l’Antonio, “estan arribant”. “Jo porto anys d’alcalde. Estan arribant les ajudes del Govern d’Espanya perquè la gent no hagi de desfer el seu mode de vida, pugui superar aquest moment”. O com la Nuria vas tenir els primers casos en els barris al mes de juliol, també trucaves.

Els alcaldes i alcaldesses estaven al peu del carrer. Estaven on havien d’estar, garantint que ningú quedava enrere. No mirant… posant tots els recursos dels seus municipis per passar un moment tant complicat com el que van passar.

Jo tampoc em trec del cap la trucada de la Mercè Pedret, alcaldessa de Benifallet. No és del nostre partit, però està, forma part del nostre projecte. També ella, Benifallet, les Terres de l’Ebre, demanant ajuda per un cribratge que volia fer i que no acabava de trobar resposta.

Ahir teníem unes jornades aquí, organitzades per la Fundació Rafael Campalans, en la que ens van acompanyar els principals dirigents del Tercer Sector de Catalunya i on ens va fer també honor amb la seva presència el president José Luis Rodríguez Zapatero, i ell parlava d’això, de la importància de reforçar la cohesió social, de no deixar a ningú enrere mai, ni en moments tant complicats com aquest. Aquest és el segon problema que la gent assenyala quan es parla amb la gent de fit a fit i que els ajuntaments han d’abordar.

I el tercer, la convivència i la seguretat. Perquè l’espai públic és de tots, sobretot dels que menys tenen. Assegurar la convivència i la seguretat. Núria, Antonio, heu fet la primera mesa, juntament amb la Núria Marín, el Xavi Paz i el Xavi Amor, heu reflexionat sobre aquest tema.

I què s’ha de fer per assegurar la convivència i la seguretat? Doncs quatre coses: la primera, ser-hi. Ser-hi. Tenir presència en els barris. Ser-hi. Els ajuntaments han de ser-hi. Els alcaldes han de ser en els llocs on hi ha dificultats. I això marca la diferència. Ahir jo hi era al barri de la Mina amb la Filo Cañete. Ella hi és allà. Allà hi ha una biblioteca, allà hi ha un equipament, allà s’ocupa d’invertir-hi, la Filo. Estava amb en Jaume al mercat del Besòs no fa massa. Allà es fa una inversió. Allà s’hi és, hi ha presència en aquest barri.

Vam anar amb el Fèlix al barri de la Mariola. Allà no hi té prou presència l’ajuntament de Lleida. Em sap greu dir-ho, però és així. No vull que se m’enfadi l’alcalde, però és així.

O vam anar amb la Sílvia Paneque al Barri de la Font de la Pólvora. Allà no hi ha prou presència de l’Ajuntament de Girona. No hi ha la presència que veig quan vaig amb els nostres alcaldes a barris on fa falta tenir presència.

O vam anar també amb el Rubén al barri de Camp Clar. Allà no hi ha la presència que ha d’haver-hi de l’ajuntament de Tarragona.

Ser-hi present, afrontar les coses, anar on s’ha d’anar i invertir on s’ha d’invertir per assegurar la seguretat i la convivència.

El segon, posant-hi recursos, els agents siris que comentàveu, i ho dic a la meva manera, els serenos. Tu vas començar amb aquest programa ja Nuria fa temps i que ara molts altres municipis, amb aquest aprenentatge col·lectiu que fem al nostre partit, estan desenvolupant a molts altres llocs com, per exemple, a Mataró el David Boté, o altres reforçaments amb unitats especials de la policia local que esteu fent, Antonio, Nuria, a diferents pobles i ciutats de Catalunya. Posar recursos on la gent demana que es posin recursos: a l’assegurament de la seguretat i la convivència.

I promovent també… no vull dir que s’hagin fet pesats, però què insistents els nostres alcaldes i què bé que feu sent insistents perquè es reformés, com finalment es farà, el Codi Penal. Jaume, aquí també heu tingut una feina vosaltres. És el que s’ha de fer: insistir, traslladar aquelles preocupacions de la ciutadania i, al final, hem aconseguit, amb el Govern de Pedro Sánchez – és veritat, amb el PdCAT, també l’hi vull reconèixer la seva col·laboració – reformar el Codi Penal en matèria de multi-reincidència per donar un missatge clar: no hi ha impunitat. Hi ha unes regles que s’han de respectar per part de tothom i no hi ha impunitat. No pot haver-hi impunitat.

I la quarta cosa, exigint a la Generalitat que faci la seva feina. Jo aquí vull ser molt clar. Vull ser molt respectuós però vull ser molt clar. Li vull demanar al senyor Aragonès i al senyor Elena, al conseller Elena i al president Aragonès, que escoltin als alcaldes. Que escoltin més als alcaldes socialistes i que escoltin menys a la CUP. Que escoltin més als alcaldes i alcaldesses socialistes que estan dia a dia amb la gent i que escoltin menys a la CUP en matèria de seguretat.

Perquè on és el senyor Aragonès? On és el senyor Elena? No hi són. No hi són als barris on han de ser-hi. Hi són els alcaldes i alcaldesses socialistes i hi són els regidors i regidores socialistes. I ells no hi són i semblen distrets en altres qüestions, qui viatge on i perquè viatge no sé qui a no sé on a fer no sé què. I els nostres alcaldes estan on han d’estar, treballant per resoldre problemes concrets de la gent. Escoltin menys a la CUP en matèria de seguretat, senyor Aragonès i senyor Elena, i escoltin més als alcaldes socialistes, que anirem més bé.

I en aquest moment tan complex, que hem dit abans, amb canvis tant de fons, torno a agrair la feina que es fa des de l àmbit municipal, no només la feina que fan els alcaldes i alcaldesses socialistes, als llocs on governem, sinó també la feina que es fa als llocs on ens toca fer oposició. I torno a agrair-ho per posar de relleu una oposició constructiva. Fèlix, a Lleida; Rubén, a Tarragona; Silvia Paneque, a Girona; Juan Luis Ruiz, a Vilanova i la Geltrú; i podria seguir. Constructiva per ajudar a resoldre problemes en moments difícils. Perquè el que hem de fer quan estem a l’oposició és ajudar. A banda de fiscalitzar al Govern, ajudar a construir i merèixer governar. Jo crec que s’està posant de manifest per part dels nostres companys i companyes.

I si la feina, per les circumstàncies que estem vivint, ja és difícil de fer, ho és encara més quan tens un Govern de la Generalitat que està d’esquenes als ajuntaments i que no governa. Aquesta darrera setmana s’ha parlat del primer any del Govern Aragonès. Jo aquí vull dir dues coses:

La primera cosa és que si, el balanç és un moment per mirar enrere, però m’agradaria més, més que fer un balanç, fer una prospectiva, un exercici de prospectiva, i més que mirar enrere mirar endavant, i més que parlar de passat parlar de futur – una de les nostres meses parlava de futur, del futur – i no recreant-nos en una cosa que és bastant evident i és que això no va, que el Govern de la Generalitat no funciona, això és bastant evident. Recrear-nos sobre això no ens porta res. Com podem ajudar a que això funcioni.

I per cert, parlant de Catalunya: ni un pas enrere, Jaume, ni un pas enrere amb els Jocs Olímpics d’Hivern. Ni un pas enrere. Els socialistes tenim un compromís, seguim tenint un compromís clar amb els Jocs Olímpics d’Hivern. No podem perdre aquesta oportunitat, el Pirineu no pot perdre aquesta oportunitat. I el que hem de fer és, per tant, mirant endavant, intentar ajudar i construint acords. Como hemos hecho, por ejemplo, en materia del catalán i el castellano.

Nosotros estamos para solucionar problemas, para asegurar la convivencia. Y defendemos al catalán, y pensamos que defender al catalán no es atacar el castellano. Y dejamos claro que las resoluciones judiciales se cumplen todas, gusten o no gusten. Pero nos sentamos y hablamos y decimos con claridad que sí, el catalán es lengua propia de Catalunya y debe ser el centro de gravedad de la enseñanza en Catalunya. Y que sí, el castellano es lengua de aprendizaje en Catalunya y tiene que ser lengua no solo para aprender a aprender, a dominar, sino también para transmitir contenidos en Catalunya.

Y esto es lo que hemos hecho en estos días, sin ningún tipo de rodeos, mirando la realidad tal como es; sin ningún tipo de rodeos ni tampoco de apuro para sentarnos y llegar a acuerdos en esta materia.

Parlava també en Jaume, per cert. Vull agrair Jaume la teva actitud amb el turisme a Barcelona. Què ràpid que alguns obliden les imatges de la ciutat buida, no fa tant temps. Què ràpid que alguns obliden. I què ràpid que alguns obliden la font de riquesa que suposa el turisme. I clar que s’ha de treballar per projectar aquest turisme, per encarrilar-lo de la millor manera en favor de Barcelona i de Catalunya.

T’ho vull agrair no només perquè fas un bé a Barcelona, sinó perquè fas un bé a Catalunya. Perquè Barcelona és font de riquesa per Catalunya i el turisme és font de riquesa per Barcelona i per Catalunya – sí, és font de riquesa per a Barcelona i per a Catalunya! –. Genera prosperitat, i la teva actitud en aquest àmbit, com en tant d’altres, la teva actitud de dir les coses tal com són és l’actitud que hem de seguir.

I deia, i has fet referència tu també, que sí, que hi ha un horitzó electoral, ja ho sabem – les eleccions municipals són el 23 de maig – i alguns es neguitegen. Es neguitegen en excés. I jo també vull dir-vos que em sento orgullós, com a primer secretari, de l’actitud que veig en els companys alcaldes i alcaldesses, en els companys regidors i regidores. Que és una actitud de serenitat, no passa res. Ja arribarà el moment de donar comptes a la ciutadania. Els que fan la feina ben feta, els que fem la feina ben feta, no tenim cap angoixa.

Treballem.

Governem.

Com deies tu, ens centrem en buscar solucions. Ja arribarà el moment. Calma. Serenitat. No cal córrer. Cal governar, cal executar els pressupostos, cal atendre als ciutadans, cal fer front a circumstàncies molt complicades, efectivament, que es van presentant, que han obligat a adaptar els plans de treball de les legislatures, però serenitat, calma i no perdre el rumb. Treballar i, des de l’oposició, intentar ajudar. Governar, segona cosa que hem de fer. Seguir governant on ens toca governar i seguir fent propostes útils on estem treballant des de l’oposició.

I tres, preparar bons projectes. Aquí està la clau, preparar bons projectes de futur, coses pensant en el futur de la ciutat. I aquesta és la garantia que el PSC ofereix. La garantia de tornar a fer de Catalunya punta de llança dels ajuntaments, de tornar a posar a Catalunya al costat dels ajuntaments, de tornar a posar al Govern de Catalunya al costat dels ajuntaments.

Moltes gràcies per aquesta jornada. És veritat que moltes companyes i companys, perquè estan justament al peu del canó amb activitats que tenen en els seus municipis ens han seguit parcialment telemàticament, també a ells els adrecem una salutació i el nostre reconeixement per la feina que fan.

Moltíssimes gràcies, bona feina i endavant.