Bon dia companyes i companys.
Benvinguts a aquesta clausura del 15è congrés del PSC. Muchas gracias, Pedro.

Presidente, compañero y amigo, muchas gracias por estar aquí con nosotros, con los socialistas catalanes, en esta clausura de nuestro decimoquinto congreso.
Un congreso es un momento importante, en la vida de una formación política, es el momento de actualizar proyectos, de actualizar equipos.
Per cert, moltes felicitats a la nova executiva escollida per una majoria aclaparadora per aquest congrés.
Es un momento, decía, un congreso importante, y este decimoquinto congreso además nos viene en una coyuntura que lo hace, si cabe, pues más intenso, más interesante todavía.

Los socialistas catalanes estamos preparados. Gracias, no solo, por estar aquí, como tantas veces has estado. Sobre todo, gracias, por tu compromiso.
Me refiero, no tanto, a tu compromiso, a tu respeto, a tu compromiso con los socialistas catalanes. Me refiero a tu compromiso con Catalunya, presidente, Pedro. Me refiero a tu comprimo con Catalunya que es lo mismo que decir a tu compromiso con la España plural y diversa.
España, igual que Cataluña, es plural y diversa. Cataluña es plural y diversa y España es plural y diversa. En un contexto de la Unión Europea, un horizonte federal. Y te queremos también reconocer y agradecer, tu compromiso, tu liderazgo en estos tres ámbitos: tu compromiso con Cataluña, tu compromiso con esta España plural y diversa y tu compromiso con Europa, con los valores europeos en momentos difíciles en que hemos admirado, hemos reconocido, nos ha llenado de orgullo tu determinación y tu coraje para defender los valores europeos siempre. Siempre igual que, nuestro querido compañero Josep Borrell, con una misma barra de medir. Se tratara de Ucrania o se tratara de Gaza.

Y, gracias, si me lo permitís, y, si me lo permites en un plano más personal, por todo lo que hemos compartido importante y todo lo que compartiremos y que ha dado pie a eso que, Raïmon Obiols, llama la fraternidad política. Ayer lo seguía recordando: la fraternidad política. Ese sentir de un compromiso compartido, esa complicidad que nace de compartir unos mismos valores, ese hilo invisible de sintonía, de haber vivido momentos muy complicados conjuntamente.

Moltes gràcies, també, a totes les delegades i delegats, per la vostra feina en aquest congrés. Moltes gràcies a tots el convidats fraternals, amigues i amics que ens acompanyeu en aquesta cerimònia de clausura.
Us agraïm que sigueu avui aquí, que ens vingueu a escoltar, en el partit dels socialistes de Catalunya. Us agraïm també les aportacions i les suggerències que sempre ens heu anat fent i que han enriquit el nostre discurs, el nostre plantejament, la nostra proposta per Catalunya i us agraïm, naturalment, tota la feina que esteu fent cadascú des del vostre àmbit per millorar les condicions de vida a Catalunya.

Vull fer una agraïment molt, molt, singular i especial als companys que ens acompanyen, representants del món de treball. A Pepe Álvarez i Camil Ros d´Unió General de Treballadors, moltes gràcies per tot. A Javier Pacheco, de CCOO, moltes gràcies. Gracias, Javier. A la Maria Recuero de l´USOC, al Manel Gómez del CSIC i, també, vull fer un agraïment i una menció, si m´ho permeteu, als tres sindicats que ens acompanyen, als cossos i forces policials, a SICPOL, FEPOL i als sindicats de policies de Catalunya. Gràcies a tots, per ser-hi, per la vostra feina. I també vull fer un agraïment als representants del món de l´empresa que ens acompanyeu avui aquí.
També m´heu de permetre que faci un agraïment, d´una manera molt especial, perquè crec que és molt rellevant, a les persones, als representants que avui aquí ens acompanyen en nom d´altres formacions polítiques, Naturalment, als companys i amics d´Units per Avançar; Ramon Espadaler i Albert Batlle; als representants d´ERC, Josep M. Jové, gràcies per ser-hi. De Junts per Catalunya, Josep Rius, gràcies per ser-hi. Al Lluís Mijoler dels Comuns. Al David Bonvehí del PDCAT i als representants que també ens acompanyen de Ciutadans, i del Partit Popular que ens van acompanyar a la jornada ´inauguració.

Mireu, això és molt important, molt, i diu molt. Crec que és una imatge rellevant, per no dir-vos, molt rellevant, que donem tots, que donem tots els representants de les formacions polítiques al conjunt de la societat catalana. És un missatge de respecte, el ser avui vosaltres aquí, a escoltar-nos. És un missatge de tolerància. És en certa manera i, en certa mesura, almenys per part nostra, un missatge, un compromís, de joc net, de respectar les regles. Del joc net i la democràcia. Joc net no vol dir que no sigui intens, que no sigui dur, que no sigui apassionat moltes vegades. I cobra més rellevància la vostra presència en un horitzó electoral, convocades les eleccions el 12 de maig. Per això us agraeixo moltíssim la vostra presència. Ho valoro molt. Ho dic, en nom propi, i en nom del partit dels socialistes de Catalunya. I us dic també, en nom del partit dels socialistes de Catalunya que, tot i les discrepàncies, que és veritat, són moltes, que, tot i les diferències, que és veritat, n´hi han i de molt grans i, que, tot i els debats i les discussions, que són, és veritat, apassionats, us respectem. Teniu, tots, el respecte, del partit dels socialistes de Catalunya. I, des d´aquest respecte, un respecte als adversaris, un respecte, per descomptat, a les regles democràtiques, un respecte a les institucions públiques i un respecte a la ciutadania iniciarem, hem iniciat ja, d´alguna manera, 8 setmanes, 50 i escaig dies de contrast de projectes, de visions diferents, de contrast, de visions diferents per saber cap a on ha de caminar, com s´ha de conduir Catalunya els propera quatre anys. De quins plantejaments, que són diferents, tenim tots, per Catalunya.

Això no és la campanya ni la precampanya. És una conversa pública. Y yo me comprometo, hoy aquí, a ser respetuoso con todo el mundo y hacer una campaña respetuosa, positiva, de propuestas.
Volem una Catalunya pròspera, volem una Catalunya líder, volem una Catalunya implicada a la construcció d’aquesta Espanya plural i diversa, compromesa amb aquesta Espanya plural i diversa. I volem una Catalunya respectada a la Unió Europea. Per això, som de l’opinió que s’ha de girar full a deu anys que no han funcionat molt bé a Catalunya.

Por eso, los catalanes me han oído hablar muchas veces de pasar página. Si he dicho esto, muchas veces. Hay que pasar página, Cataluña tiene que pasar página, esto es lo que he dicho. Y quiero ir un poco más allá hoy, quiero explicar qué es pasar página, qué quiere decir para Cataluña pasar página. Y lo primero que quiere decir para Cataluña pasar página es unir a los catalanes. Pasar página es unir a los catalanes vengan de donde vengan, unir a los catalanes vengan de donde vengan, unir a los catalanes piensen como piensen, unir a los catalanes hablen la lengua que hablen. unir a los catalanes vivan donde vivan y unir a los catalanes sientan lo que sientan. Esta es la principal tarea del presidente de la Generalitat de Cataluña, unir a todos los catalanes.

Aquest va ser el propòsit fundacional, ho recordàvem també ahir dissabte en el debat que vau tenir Miquel, president Montilla, Raimon i Manuela de Madre, era el propòsit fundacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. La unitat civil del poble de Catalunya.
No subrayar las diferencias de forma tan insistente como estéril, no fomentar la división azuzando a las contradicciones que toda sociedad tiene, no convirtiendo la lengua, la procedencia, la manera de pensar en fronteras. Muchas veces. Fronteras mentales y fronteras interiores. Sino en convertirlo en fructíferos puntos de encuentro que nos enriquecen personalmente y también colectivamente. Unir y unir. Que no es lo mismo que uniformar, es distinto. Unir y unir, que no es tallar a todo el mundo por el mismo patrón, que esto empobrece. Unir reconociendo singularidad, unir reconociendo la diversidad, la pluralidad y la diversidad de Cataluña, pero unir, siempre unir. Buscar ese mínimo, ese básico, ese contrato invisible que toda sociedad, que toda comunidad necesita para ser.

La voluntat de ser de Jaume Vicens Vives, la voluntat de ser de Catalunya, i jo dic: i també de conviure. Això és Catalunya, la voluntat de ser i la voluntat de conviure de Catalunya.
Pasar página es unir i pasar página es servir. Unir y servir. Los servicios públicos es lo primero, la primera prioridad de mi Gobierno serán los servicios públicos.

Servir als habitants de Santa Coloma de Gramanet quan demanen residència per la gent gran, servir també als de la Seu d’Urgell; per cert, s’ha de dir, els ciutadans de la Vall d’Aran, Síndica benvinguda, gràcies per ser-hi; quan demanen respecte per la seva singularitat i la seva llengua. Servir la pagesia com ens recorda constantment l’alcalde de Batea, Joaquím Josep Paladella.

Gràcies als representants de les organitzacions agràries per ser avui aquí, valorem molt la vostra presència. Gràcies per ser-hi. Servir als professionals de l’ensenyament, als mestres, als i les mestres de les escoles que enterrats en papers i més papers no poden fer la seva feina ben feta, com em van explicar quan vaig visitar l’escola municipal de Lloret de Mar.

Servir als metges, als i les metgesses, als i les infermeres, als professionals sanitaris, com explica el Josep Mayoral que presideix el Consorci social i sanitari de Catalunya. Servir als joves, que volen habitatge, que mereixen habitatge, que necessiten un accés a l’habitatge com recordeu els alcaldes i alcaldesses, especialment el company i amic, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Servir, companys dels sindicats, als treballadors de Danone que estan patint un tancament que no comprenen i no entenen, servir-los amb ells, estar amb ells, estar al seu costat, fer-vos costat als treballadors que veuen com hi ha un tancament que no comprenen.

Servir també als empresaris i als emprenedors, nosaltres volem una Catalunya amb empresaris i amb emprenedors. Una Catalunya que generi prosperitat, fent-vos les coses fàcils, no posar-vos traves perquè el país avanci.
Servir als infants. Als nois i les noies, als joves de Catalunya, proporcionar-los una educació de qualitat i no una educació que està a la cua d’Espanya, que no funciona l’educació a Catalunya. Servir al conjunt de la ciutadania amb bones infraestructures, modernes, eficients, respectuoses amb el medi ambient. Infraestructures de mobilitat, sí al dret de la mobilitat de la ciutadania.
Infraestructures d’energia, d’energia renovable. Presidente, España ha duplicado estos últimos años la capacidad de energía renovable, Cataluña está estancada donde la dejó el presidente Montilla. Sigue ahí, en el 14% y estáis en el 50% en España.

I també infraestructures hidràuliques. Catalunya necessita aigua i Catalunya pot tenir aigua i Catalunya sap com proporcionar aigua, perquè Catalunya té la tecnologia, les empreses, la ciència, la manera de fer per poder fer dessaladores i poder regenerar aigua. Com és possible que deu anys després no estiguem preparats per fer front a aquesta sequera?
Unir y servir. Unir y servir a los catalanes, eso es pasar página. Y lo quiero decir con el máximo respeto, lo digo de verdad, con el máximo respeto. Hay que pasar página porque los últimos años, estos que hemos llamado procés, no han funcionado. Y lo debo decir con el máximo respeto y consideración. Han sido años coprotagonizados por dos formaciones políticas, ERC y Junts per Catalunya, y esto no ha funcionado.

Catalunya ha de tornar a les coses. Cataluña tiene que volver a las cosas. Unir y servir. Y esto es la democracia, la alternancia, la alternancia con tranquilidad. El cambio con tranquilidad, esto es la democracia y efectivamente presidente, la última palabra la tienen los ciudadanos y las ciudadanas. La tendrán los ciudadanos y los ciudadanos de Cataluña el 12 de mayo.
I s’ha de fer sense vetos, sense exclusions. La Cataluña que quiere pasar página pide paso. La Cataluña que quiere pasar página está pidiendo paso. I unim i servim al poble de Catalunya, l’autogovern de Catalunya, Catalunya i l’autogovern de Catalunya tornaran a agafar brillo. Catalunya tornarà a liderar. Unir i servir enfortirà l’autogovern de Catalunya. Les institucions d’autogovern tornaran a tenir el prestigi, la força i la potència que Catalunya té i mereix. Catalunya tornarà a ser admirada, visitada per veure com fem les coses. No em trec del cap el viatge que vaig fer fa un any i escaig a Portugal i la reunió que vaig tenir, presdiente, con Antonio Costa. Y me dijo: “no, si conozco bien Cataluña y Barcelona. Si he estado en Cataluña cuando gobernabais los socialistas aprendiendo, tomando nota de vuestras políticas públicas. Si he visitado Cataluña para ver su potencia y su fuerza de Cataluña”.

Les institucions d’autogovern de Catalunya tornaran a ser admirades, la gent tornarà a venir a Catalunya, no perquè Catalunya cridi, no perquè Catalunya estigui instal·lada en la queixa i el victimisme, sinó perquè fem les coses ben fetes perquè tornem a ser un exemple de bones polítiques públiques.
Ho deia ja Pasqual Maragall el 2004, a la universitat d’estiu Ramón Llull, deia Pasqual Maragall: “s’ha pensat des d’un país a la defensiva, instal·lat permanentment, o almenys massa sovint, en la identificació dels perills d’enemics exteriors i també interiors”, i continuava dient: “Catalunya no s’ha de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar, Catalunya ha de proposar. Catalunya ha de proposar”.

Catalunya tornarà a ser escoltada quan parli d’infraestructures, quan parli i proposi, quan lideri. Catalunya, com diu el nostre himne, tornarà a ser rica i plena. Una Catalunya amb un autogovern fort, que uneixi i serveixi. Una Catalunya compromesa i implicada en la construcció d’una Espanya plural i diversa. Una Catalunya respectada a Europa.
Ciutadanes i ciutadans de Catalunya. El PSC està preparat, jo estic preparat i Catalunya està preparada. La millor Catalunya està per venir.

ENDAVANT!