Molt bona tarda,

Voldria començar aquesta cloenda d’aquesta jornada geopolítica doncs agraint a la iniciativa d’organitzar-la, a la Sonia Guerra, la secretaria de polítiques feministes del PSC; i també voldria agrair-li a la Gemma Lienas la feina que està fent des del Govern Alternatiu en la defensa d’aquestes… no et veia Gemma, no et veia.

Aquest és un acte important, el que hem fet avui; és un acte necessari, i és un acte rellevant. Les tres coses. El PSC, el nostre partit, és un partit feminista i ho ha estat sempre. És el partit de totes vosaltres que ens heu ensenyat que sense feminisme no hi ha socialisme, que són dos valors indestriables i que una cosa sense l’altre perd tot el sentit.

És un honor i és un luxe poder comptar amb totes vosaltres, candidates i alcaldesses socialistes. És un orgull ser el primer secretari d’un partit amb tanta vent municipalista que treballa per fer avançar Catalunya, per posar Catalunya en marxa. I ho fem a peu de carrer, des del diàleg i des de la defensa de la igualtat i les llibertats.

No hi ha cap partit polític a Catalunya que tingui un full de serveis com nosaltres, com el PSC. Cap. Perquè aquesta és la nostra manera d’entendre la política: el millor instrument per al desenvolupament i la transformació d’un país i el benestar de la seva ciutadania.

Fora d’això, la política és inservible. Per això defensem la política útil.

I el nostre partit, el PSC, entre les seves grans fortaleses, la de ser un partit municipalista, compta amb un ventall de magnífiques alcaldesses que són referents dins i fora de Catalunya. I, a més, estic convençut que, després del 28 de maig, aquest ventall s’incrementarà i anirà a més. Vull agrair a totes les nostres alcaldesses però, en particular, a la Lluïsa Moret, a la Núria Marín, a la Núria Parlon, a la Marta Ferrés, a la Pilar Díaz la feina que estan fent. També li vull agrair a la Eva Candela, estic segur que ho serà ven aviat; a la Sandra Guaita, que també estic segur que ho seràs ben aviat; a la Lorena González, també com a candidata de Balaguer estic segur que ho seràs ben aviat, per la feina que esteu fent; i a la Sílvia Paneque, que és candidata nostre a Girona. A la Filo Cañete, la Mireia Dionisio, a la Gemma Badia i la Verónica Ruiz. Totes vosaltres, moltes gràcies per la feina que esteu fent.

Però no només el nostre partit té un ventall de referents, d’alcaldesses referents a l’àmbit municipal, sinó que tenim un ventall molt important de polítiques referents a l’àmbit de la política nacional o catalana. La Meritxell Batet, presidenta del Congrés; la Raquel Sánchez, ministre de transports; la Eva Granados, portaveu al Senat; o l’Alícia Romero, portaveu del grup parlamentari socialista. És un orgull tenir tot aquest talent femení en el nostre partit.

Teniu el meu compromís com a primer secretari, com a company, d’ajudar sempre a construir des de la política un futur on vagin caient murs, promovent polítiques que facilitin la incorporació de les dones a espais que, fins ara o fins fa ben poc, havien estar reservats als homes. Apostem, els socialistes, per polítiques de discriminació positiva. La visió de les dones ha suposat un salt molt significatiu en la qualitat de la política i la democràcia de tot el nostre país.

La igualtat és una qüestió de qualitat democràtica, companyes i companys. El feminisme ens ha fet millors a tots i a totes, homes i dones, i ha construït societats més decents, molt més decents. I això, els socialistes, ho hem de reivindicar, i us vull donar les gràcies, companyes, pel vostre esforç perquè sé que el nivell d’exigència i el temps que comporta liderar un projecte polític, en el vostre cas, se li ha de sumar l’examen permanent sobre decisions estrictament personals en relació, per exemple, a la maternitat o sobre altres aspectes de la vostra vida personal.

Les i els socialistes són feministes perquè el feminisme és un moviment impulsor de drets i llibertats que ens ha permès corregir moltes desigualtats. Defensem amb contundència uns drets que mai s’han de donat per adquirits.

Defender los derechos de las mujeres y seguir avanzando, esa es la hoja de ruta de los socialistas. En esto está el Gobierno de España que en esta legislatura ha hecho muchos avances a través de medidas tan valientes y necesarias. Hoy mismo, el presidente del gobierno acaba de anunciar una medida en este sentido.

Políticas muy distintas que debemos reivindicar también como políticas feministas. Por ejemplo, la subida del salario mínimo hasta los 1.080 euros mensuales. Es una política feminista porque los colectivos a los que más beneficiará, en buena medida, son colectivos de mujeres.

O la reforma de las pensiones, el incremento de las pensiones, porque los máximos beneficiarios, o un colectivo muy beneficiado de esta política, son las mujeres.

Deixeu-me que faci també un petit incís en l’àmbit de la creació de places gratuïtes d’educació infantil. L’àmbit de l’educació és un àmbit fonamental: hem d’educar des d’edats primerenques en la igualtat i, per això, és trist que des de certs sectors un dels arguments que més s’han fet servir per criticar la llei educativa impulsada pel Govern d’Espanya hagi estat la incorporació de la perspectiva de gènere en continguts educatius com les matemàtiques.

De fet, un dels grans reptes en aquest terreny és el de seguir incorporant dones a l’àmbit del que es coneix com a disciplines STEM, que es continuen percebent, encara, com a àmbits molt masculins o reservats als homes. Només un 25% dels graus STEM són dones i, en graus com informàtica, només representen un 13%.

Les dones heu d’estar i, quan hi sou, se us ha de veure. A la política, als òrgans de direcció empresarial, a les disciplines STEM. La visibilització és un pas fonamental en el combat contra les discriminacions en tots els terrenys.

Vull també tenir un apunt a l’àmbit més internacional. Coneguts són els moments al llarg de la historia en que fins i tot sent-hi les dones heu estat invisibilitzades. Alguns moments especialment cruels. És necessari denunciar també avui la situació de les dones ucraïneses que pateixen les conseqüències de la guerra i de les dones i nenes afganeses que pateixen la violació sistemàtica dels seus drets.

Voldria també fer alguns comentaris més d’actualitat política. Voldria fer una reivindicació també avui, en aquest acte, de la política útil, de la política que resol problemes, de la política que no en crea, de la política que fuig de la confrontació, de la política del respecte. Política que practica el Govern d’Espanya, política que es practica a l’àmbit municipal i política que intentem practicar des del Parlament de Catalunya. Aquesta setmana que ve es formalitzarà l’aprovació d’un pressupost de Catalunya, acordat entre el president de la Generalitat i el Cap líder de l’Oposició. No és una foto massa habitual aquesta, però és una foto convenient no per falcar al govern Aragonès, sí per evitar que el govern més dèbil de l’historia de Catalunya perjudiqui als catalans. Això és política útil.

Tindrem també un enfoc de política útil en una de les preocupacions aquests dies a la societat catalana, que és la sequera. És veritat que estem en mig d’un canvi climàtic, és veritat que el clima mediterrani és un clima propici per a que cada 10 o 15 anys hi hagi episodis de sequera; és veritat que portem mesos sense ploure; tot això és veritat.

També és veritat que el Govern de Catalunya porta 20 mesos sense fer res. Estem disposats a ajudar, estem disposats a estendre la mà, sempre que hi hagi un canvi d’actitud del Govern de Catalunya.

En primer lloc, demanem que s’expliquin. Per això vam sol·licitar la compareixença de la consellera Teresa Jordà a la Comissió pertinent del Parlament de Catalunya per a que doni explicacions de les mesures que ha pres.

En segon lloc, demanem també un canvi d’actitud assumint responsabilitats, no traspassant responsabilitats. No estarem en això de que la culpa és dels ajuntaments, la culpa és de la Confederació Geogràfica de l’Ebre, la culpa és del Govern d’Espanya, la culpa és de no sé qui. Cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats. La última instal·lació hidràulica important a Catalunya la va construir el president Montilla: la dessalinitzadora del Prat.

Ara estem en un moment complicat, estem en un moment difícil. Probablement ara no hi hagi marge per prendre decisions que no signifiquin un sacrifici per la societat catalana. Volem, insisteixo, estendre la mà sempre que hi hagi explicacions, sempre i quan es passi a una actitud d’assumir les responsabilitats que corresponen al Govern de la Generalitat i sempre i quan es deixi a un costat la dinàmica de confrontació i es passi a una dinàmica de col·laboració amb ajuntaments, amb altres administracions, amb empreses subministradores i amb ciutadans. Si és així, el PSC està disposat a ajudar.

I parlant de política útil, i parlant d’acords i pactes, em vull referir a unes manifestacions que he llegit avui de la senyora Colau. L’únic pacte real i clar que en aquests moments hi ha a Barcelona és el pacte que la senyora Colau i el senyor Tries han fet per afrontar la campanya de les eleccions municipals de Barcelona. Han pactat la campanya i ho han vist tots els barcelonins, perquè es van fer una foto en un restaurant. Han estat 8 anys la senyora Colau i el senyor Tries sense enraonar-se, i es reuneixen pocs mesos abans de les eleccions per pactar la campanya. Perquè la senyora Colau no s’explica sense el senyor Tries, i el senyor Tries no s’explica sense la senyora Colau. Es necessiten l’un a l’altre. Ara, és un pacte que condemna Barcelona a la paràlisi. És un pacte del passat. I nosaltres, amb Jaume Collboni, estem interessats en la Barcelona del futur.

Parlant de pactes, l’únic pacte, repeteixo, evident, fet a la llum pública, és el de la senyora Colau amb el senyor Tries per pactar una campanya electoral que paralitza Barcelona i la manté en el passat quan nosaltres el que volem és portar-la al futur. Ho dic perquè lliçons en matèria de pactes, senyora Colau, les justes.

Política útil, política responsable per solucionar problemes, orgull del feminisme indestriable del socialisme, orgull del talent femení que tenim al nostre partit i, per acabar, com sempre faig en aquests actes, unes paraules d’una gran dona socialista, la Maria Dolors Renau, de qui tant vam aprendre.

Deia ella: “Cal feminitzar la política, els partits, perquè puguin posar en marxa la seva funció social i posar en marxa projectes de majories”. I és que el feminisme és política, i és molt més que això, és el feminisme, sobretot, un acte de justícia.

Moltes gràcies i dono la paraula a la companya, amiga, alcaldessa fins fa alguns mesos i magnífica ministra de transports, Raquel Sánchez.