El llibre s’estructura en tres parts i catorze capítols que permeten diverses lectures: com a llibre, cada una de les parts com a un assaig amb sentit propi, i cada capítol com un miniassaig sobre el tema que tracta. La raó és que aquesta obra sintetitza gran part de les investigacions econòmiques i de l’obra acadèmica de l’autor, tant en el vessant de crítica al neoliberalisme, teoritzat per Hayek i Friedman, i aplicat pels Estats des de Reagan i Thatcher, com des de la formulació d’una alternativa progressista en la línia de la Nova Economia Keynesiana, que és l’escola de pensament econòmic a la qual s’adscriu habitualment a Stiglitz.
L’autor comença analitzant el significat del concepte de “llibertat” i com aquest ha estat segrestat per la dreta neoliberal, que ha reduït el seu significat a la llibertat d’explotació del més feble per part del més fort, maximitzant l’egoisme il·limitat que, segons aquesta teoria, permet el funcionament correcte d’un mercat sense límits ni regulacions i sense cap intervenció de l’Estat, que s’ha de limitar a garantir el dret de propietat i de compliment dels contractes.
Stiglitz analitza el significat de la llibertat en el marc del liberalisme, començant per Adam Smith, i desmunta pas a pas els elements que configuren la ideologia neoliberal que, des del seu punt de vista, és profundament il·liberal i no serveix per ampliar la llibertat econòmica i política, sinó que, al contrari, la limita perquè el neoliberalisme és econòmicament insostenible i redueix la sostenibilitat de la democràcia en un cercle viciós de desigualtat econòmica i política, que augmenta la llibertat dels més rics (que cada cop són menys) i redueix la llibertat dels més pobres (que cada cop són més), sense que s’hagi produït un “efecte vessament”, com plantegen els teòrics neoliberals.
Aquesta tendència a generar desigualtat sempre ha estat present a l’economia, però fins a l’extensió del neoliberalisme quedava controlada per la intervenció de l’Estat, de les institucions de la societat civil i dels mitjans de comunicació, que permetien una limitació de l’egoisme personal i empresarial. Però actualment, la concentració dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en mans dels més rics (molts d’ells nous rics tecnològics) han destruït aquest equilibri i han reforçat la polarització de la societat i la deslegitimació de la democràcia, sobretot amb la difusió de missatges d’odi i de por, que han permès l’aparició de grups que viuen en “universos mentals” diferents i que no discrepen únicament en els valors, sinó també en els fets, tant en la seva interpretació com en la seva existència, com seria el cas del canvi climàtic.
La conclusió de Stiglitz és que “Es asombroso que alguien que viva en el capitalismo del siglo XXI (…) pueda creer en los mercados desatados o en la inevitable eficiencia de la “libre” empresa”. L’alternativa que planteja és un capitalisme progressista o una socialdemocràcia revitalitzada que permeti crear una bona societat amb una economia compromesa amb el medi ambient, que no deixi ningú enrere mitjançant eines de predistribució i redistribució, i que animi les persones a ser honestes, empàtiques i cooperadores, en lloc de portar a l’extrem l’egoisme, perquè sense confiança no pot funcionar una economia de mercat ni un sistema democràtic. “Solo puede garantizarse una libertad poítica significativa en el contexto de un sistema económico (…) que garantiza un mínimo de prosperidad compartida y en el que el poder –el dinero– no desempeña un papel inapropiado en los resultados.”
Els greus problemes que ha generat el neoliberalisme no apareixen per un excés d’Estat, sinó allà on l’Estat és massa feble o no fa la seva feina, de manera que cal establir regulacions i normes que limitin el poder dels més rics i del mercat “desfermat”. També s’ha de tornar a establir un equilibri entre les diverses institucions que formen la societat (Estat, societat civil, mitjans de comunicació). En aquest marc, el sistema educatiu i, en general, el sistema de coneixement, han de jugar un paper fonamental per tal que els individus es puguin alliberar de la coerció social i tenir un pensament més lliure, autònom i crític.
Un llibre imprescindible que certifica el fracàs del neoliberalisme i la seva responsabilitat en l’aparició d’un món cada cop més desigual i polaritzat, que provoca contínuament crisis econòmiques i ha facilitat l’aparició dels populismes i l’extensió de l’autoritarisme, amb una disminució molt important de la llibertat i la democràcia en tot el planeta. També planteja els elements essencials per reconstruir un capitalisme progressista que reforci la democràcia i generi una societat més justa i igualitària.
Referències
Les notes, que no són excessivament nombroses per l’extensió del llibre, apareixen agrupades al final del text principal. Això agilitza la lectura quan es tracta únicament de notes amb referències bibliogràfiques, però en aquest cas es combinen aquestes amb notes explicatives que amplien el text, de manera que el fet d’anar a buscar la nota corresponent resulta poc pràctic i incòmode, malgrat que és molt recomanable fer-ho. El llibre es completa amb un índex alfabètic molt útil, però trobo a faltar una bibliografia que permeti tenir una visió de conjunt de les obres citades i utilitzades per l’autor.
F.G.L.
Josep E. Stiglitz va néixer a Gary (Indiana, EUA) el 9 de febrer de 1943 i es va formar com a economista a l’Amherst College, la Universitat de Chicago i el MIT, on va obtenir el doctorat en ciències econòmiques i va iniciar la seva carrera docent, que el va portar a donar classes a Cambridge, Yale, Duke, Stanford, Oxford i Princeton. Actualment és professor d’economia a la Universitat de Colúmbia i és economista en cap de l’Institut Roosevelt. Va ser president del Consell d’Assessors Econòmics del president Bill Clinton i economista en cap del Banc Mundial. La seva investigació s’han centrat sobretot en l’àmbit de la microeconomia i de l’anàlisi de l’asimetria de la informació i dels mercats. L’any 2001 va ser guardonat amb el Premi Nobel d’Economia. A més de la seva extensa obra acadèmica, publicada en les revistes especialitzades més importants del món, col·labora habitualment amb mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, i és autor d’obres destinades a un públic no acadèmic com El malestar en la globalización o El precio de la desigualdad. Figura en la llista de les 100 persones més influents del món de la revista Time.
Enllaços
Entrevista al diari La Vanguardia