Aquesta setmana passada hem celebrat el 2n Congrés Català de Repoblament, un esdeveniment cabdal per compartir diagnòstic i reptes, però sobretot experiències i solucions per als alcaldes i alcaldesses perquè facin front al repte demogràfic. Abans de tot, però, vull agrair a tots els ponents, a totes les institucions, entitats i representants del món local que heu participat i que us heu desplaçat fins a Sort per fer del repoblament una causa comuna pel territori.

Quan parlem de repte demogràfic, hem d’abordar-ho des d’una perspectiva de país. En aquest context, la Diputació de Lleida està consolidant-se com una institució capdavantera per fer front al repte demogràfic impulsant diferents línies de subvencions per donar suport a tots els municipis de la demarcació. És important que totes les institucions, des del mateix Estat i la Generalitat fins a tots els petits ajuntaments, s’alineen i sumin esforços per treballar conjuntament. És necessari que hi hagi una visió de país que vertebri el territori, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la justícia social.

Aquest 2n Congrés de Repoblament ens ha deixat molts missatges. El primer, i sens dubte, és que sense habitatge assequible i accessible és impossible fixar nova població. La Diputació de Lleida, des de l’Àrea de Cooperació, destina més de 3’4 milions d’euros per als municipis de menys de 1.000 habitants per rehabilitar habitatge públic destinar a primera residència. De fet, tal com vam anunciar en el 2n Congrés, ja estem treballant per renovar aquesta línia de subvencions i continuar impulsant noves ajudes als nostres municipis per tal de fer front al repte demogràfic. A més, la Diputació destina 2’6ME per finançament de projectes i actuacions per impulsar l’arrelament i també s’ha renovat la subvenció que permet contractar tècnics, doblant l’import fins a 1’2ME.

El segon missatge que ens ha deixat el Congrés ha estat que sense serveis bàsics no hi ha vida quotidiana. Garantir serveis bàsics vol dir garantir igualtat d’oportunitats i és cabdal continuar treballant per aconseguir aquesta premissa. A més, durant aquests dos dies també hem demostrat que les dones rurals poden ser emprenedores, professionals de la comunicació, o líders en empreses de proximitat. Gràcies a la Caroline Koriche, a l’Àngels González i a la Montse Cardona per participar en la taula de dones transformadores i ser motor d’innovació i de cohesió del món rural.

Finalment, el Congrés també ens ha permès parlar d’arrelament. El fet de voler arrelar ha de ser una opció real; i tot això s’ha de traduir en polítiques de formació, de cultura i d’ocupació i en molts casos, enfocades i dirigides cap als nostres joves per poder retenir el talent local.

Feia molts mesos que organitzàvem aquest congrés i crec que, amb molt orgull, podem dir que estem molt satisfets. Tenim clar que esdeveniments com aquest ens ajuden a assumir el compromís i donar continuïtat a la nostra feina. Totes les administracions hem de treballar conjuntament per abordar el repte demogràfic. Però el que és cabdal, és que ho fem acompanyant als nostres pobles. Tenim clar que hem de donar suport a tots els nostres municipis, respectant l’autonomia municipal de cada ajuntament. Sol d’aquesta manera podrem garantir el repoblament.