La pandèmia de la COVID-19 ha tingut conseqüències nefastes per a la nostra societat i, en aquest sentit, Vilanova i la Geltrú no ha estat una excepció. A les conseqüències sanitàries, agreujades a casa nostra per la manca d’infraestructures sanitàries adients; cal sumar les repercussions econòmiques i socials.

Ara bé, el que des del nostre punt de vista ha marcat i continua marcant la diferència entre municipis en quant a aquesta triple crisi ocasionada pel coronavirus, ha estat la resposta dels governs a la mateixa. En el cas de Vilanova i la Geltrú , ens hem trobat un govern paralitzat, inactiu i amb manca d’iniciatives i propostes per fer front de manera immediata, ràpida i eficaç als primers efectes de la crisi.

En aquest sentit, i posant només un parell d’exemples, pel que fa a la protecció de la salut i a la prevenció de l’expansió del virus, en lloc de reforçar la desinfecció de l’espai públic i reforçar la neteja com un mecanisme indiscutible de protecció de la ciutadania, el govern municipal va aprofitar per reduir aquesta despesa en un 80%.

Pel que fa a la resposta a la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia, el govern municipal més enllà̀ d’implementar algunes mesures en la immediatesa dels primers moments, es va negar a donar suport a la proposta socialista d’elaborar un gran PACTE DE CIUTAT, en què participessin el conjunt d’agents econòmics i socials, així́ com, entitats socials, gremis de restauradors i comerciants i associacions de veïns, per donar resposta, de manera consensuada i treballada des dels diferents punts de vista, a aquestes conseqüències socials i econòmiques del virus.

Doncs bé, deu mesos després d’aquest NO, el govern municipal presenta un Pla de Reactivació que ens expliquen, ara sı́, sembla voler proposar mesures més enllà dels primers moments, per tant, en el mitjà i llarg termini i pel que diuen voler comptar amb una participació àmplia.

Després d’estudiar el document presentat pel govern, des del Grup Municipal Socialista volem fer algunes consideracions i aportacions al Pla.

En primer lloc, trobem a faltar una anàlisi acurada de la situació econòmica i social a la nostra ciutat en el moment de realitzar les propostes. Si volem que aquestes siguin efectives i no només de cara a la galeria i per cobrir l’expedient, necessitem tenir dades d’atur, de famílies en situació de vulnerabilitat, de persones en situació d’ERTO, de noves persones usuàries dels Serveis Socials, d’empreses que han tancat, etc.

I és que si no sabem d’on partim difícilment podrem treballar per la ciutat que volem en el futur. I aquesta és la segona mancança d’aquest Pla. Més enllà d’un llista de mesures inconnexes no trobem una idea clara de com vol el govern municipal sortir d’aquesta crisi; de quines són les prioritats en l’atenció social; de quines noves oportunitats d’inversió i de creixement plantegen per la ciutat; de quin model comercial, de restauració i hoteleria, turístic, de promoció es vol impulsar des del govern municipal en els propers anys, sobretot, tenint en compte el nou context generat per la COVID-19.

D’altra banda, no es pressuposta el cost de les mesures plantejades, no sabem el cost ni d’on sortiran els recursos per dur-les a terme. Una qüestió preocupant i que, si no s’asseguren aquests recursos, qüestiona la realització del propi Pla.

Tampoc no s’estableix un calendari d’execució de les mateixes, ni es concreten de manera que puguin ser mesurables i, per tant, tampoc es proposa un sistema d’avaluació del compliment del Pla, ni mecanismes d’adequació de les mesures a una realitat que és absolutament canviant i que, per tant, pot provocar que en un moment donat les mesures proposades no siguin les més adients.

Trobem a faltar, i aquesta és una mancança flagrant, mecanismes de participació. Mecanismes de debat i de proposta de mesures al Pla per part d’agents econòmics, sindicats, entitats socials, associacions de veïns o qualsevol ciutadà que vulgui fer aportacions. No s’ha previst cap procés participació del Pla de Reactivació.

D’altra banda, se’ns presenta un Pla de Reactivació enmig d’una de les pitjors crisis socials que hem viscut i no hi ha ni una sola mesura de política social. En aquest sentit, des del Grup Municipal Socialista proposa un seguit de propostes en aquest àmbit. Som conscients de que en calen moltes més i creiem que aquestes s’haurien de dissenyar colze a colze amb les entitats.

En definitiva, des del Grup Municipal Socialista creiem que el Pla de Reactivació́ presentat pel govern municipal és molt millorable i, a banda, de les qüestions que apuntem relatives al propi disseny del Pla, presentem un seguit de propostes per incorporar-les al mateix.

El Pla arriba tard i és molt millorable, però des del nostre paper d’oposició responsable hi volem contribuir per, en la mesura que sigui possible, posar el nostre gra de sorra per ajudar aquells ciutadans i aquelles empreses que pitjor ho estan passant i per sortir d’aquesta crisi sense que ningú quedi enrere, per tant, preservant al màxim la cohesió social alhora que es potencia la creació d’oportunitats de generació de llocs de treball i prosperitat a la nostra ciutat.

 

Prèvies al Pla

Fer una fotografia de quina és la situació socioeconòmica de Vilanova i la Geltrú i un anàlisi acurat de les circumstancies en que es troba la ciutadania alhora de plantejar el PLA DE REACTIVACIÓ SOCIAL I ECONOMICA.

o Realitzar un anàlisi en profunditat i actual dels principals indicadors econòmics, de mercat laboral i social. Indicadors estiguessin segregats per sexe, edat, barri,… també la seva evolució des del moment d’inici de la crisi financera del 2007, la seva situació en el moment previ a la pandèmia i el moment actual.

Definir un relat de ciutat. Quina és la ciutat que tenim? i quina és la ciutat que volem?. Com volem sortir d’aquesta crisi?, quins són els objectius que volem assolir? i quines mesures aplicar per aconseguir-los?

Com ?

Concretar les mesures amb accions especifiques
Determinant el termini d’execució: curt – mig i llarg.
Unes accions que han de ser mesurables per poder fer-ne el seguiment i avaluar el seu compliment.
Totes les accions han de ser pressupostades i concretades les fonts de finançament. Proposem pressupostar en primera instància les accions previstes a executar a curt i mig termini i determinar les modificacions de pressupost a realitzar en l’aprovat per 2021 i assegurant-ne el finançament.

 

Amb qui ?

Definir un procés participatiu el més aviat possible per presentar, debatre i consensuar la proposta del Pla de reactivació amb la participació de partits polítics, gremis, col·legis professionals, entitats econòmiques i socials, sindicals, associacions de veïns i veïnes amb l’objectiu de preparar i reactivar l‘economia i desenvolupar polítiques socials per encarar el futur.

 

MODERNITZAR  L’ ADMINISTRACIÓ A CURT TERMINI:

 

• Pla per modernitzar l’administració amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels recursos humans i prestar un millor servei a la ciutadania:
• Definició dels llocs de treball per donar resposta a les noves necessitats i a les noves formes de treballar.
• Millorar els processos i procediments administratius. Digitalització i extensió de tecnologies a tots els espais municipals.
• Implementar una atenció digital fàcil i inclusiva: facilitar tota la tramitació administrativa amb canvis en procediments i suport humà i material per obtenir una resposta ràpida a demandes relacionades amb activitats econòmiques, llicències, etc.
• Descentralitzar els serveis d’atenció a la ciutadania als barris. Creació d’oficines als barris des de les que:
• Servei d’Informació, gestió i orientació
• Informació i assessorament d’ajudes.
• Informació i suport als tràmits dels usuaris de serveis socials.
• Servei d’informació i registre de sol·licituds de prestacions econòmiques: Atendre i gestionar la demanda de la ciutadania i de treure feina administrativa als serveis socials.
• Augmentar la participació activa dels veïns i veïnes en la gestió del municipi implicant-hi també aquells que no participen habitualment de la vida associativa:
• Implementació de les regidories de barri, que ara amb més motiu que mai, té com a objectiu final més proximitat, una millor i més amplia informació, un servei més eficient de l’Ajuntament i una major participació de la ciutadania en la gestió municipal, tot garantint l’equilibri i solidaritat entre els diferents barris.
• Constitució dels Consells de Barri com a organismes de consulta i participació en el territori per les qüestions municipals, com a espai de treball comú per detectar necessitats i prioritzar de manera participada les actuacions a desenvolupar en cada barri.

 

SUPORT ENTITATS

 

El teixit d’entitats locals és un dels elements bàsics per garantir la cohesió social. Durant la pandèmia, aquestes han estat un dels pocs elements positius que hi ha hagut.

Les mostres de solidaritat de les entitats i de la ciutadania voluntària per donar resposta a situacions que s’anaven produint i on les administracions no arribaven s’han anat produint durant aquest període.

Per això cal que ara en la reconstrucció social i econòmica reforcem aquest teixit associatiu a la nostra ciutat.

• Acompanyar i assessorar a les entitats en noves iniciatives per adaptar-se a la situació actual.
• Suport econòmic a les entitats per adaptar-se a la realitat actual.
• Foment de les activitats en format telemàtic i de petit format.
• Suport a la comunicació i difusió de les activitats que realitzen les entitats.
• Promoció del voluntariat
• Impuls al Banc del Temps perquè arribi a més persones.

 

REACTIVACIÓ ECONÒMICA, FOMENT DE L’OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT

IMPULS A L’ECONOMIA  

 

A CURT / MIG TERMINI

 

• Desenvolupar aspectes d’economia circular
• Economia blava: Potenciar el Port com a gran espai d’activitat econòmica, integrat a la ciutat (projecte Pl. Port). Revisar el Pla Especial del Port, per buscar espais p. ex. tallers i altres vinculats a la nàutica, etc. Promoció i anàlisi amb el sector del producte de proximitat.
• Economia verda: apostar per energies, rehabilitació i eficiències energètica, aprofitar els projectes previstos al FEDER, com la recuperació de la Platja Llarga per tal d’impulsar aspectes vinculats al turisme sostenible (promoció, rutes, infraestructura verda, etc.)
• Economia taronja: les indústries culturals i creatives, integrar-les als espais urbans (promoció, aspectes urbanístics, fiscalitat, etc.)
• Implementar una atenció digital fàcil i inclusiva: facilitar tota la tramitació administrativa amb canvis en procediments i suport humà i material per obtenir una resposta ràpida a demandes relacionades amb activitats econòmiques, llicències, etc.

 FOMENT DE L’OCUPACIÓ

• Dissenyar polítiques actives d’ocupació, nous programes d’ocupació i inserció en sectors econòmics claus i emergents de la ciutat.
• Contractació de Plans d’Ocupació propis per a persones que s’han quedat aturades durant la pandèmia.
• Disseny de nous projectes que combinen la formació i l’experiència

 

PROTECCIÓ DE LA SALUT

Pel que fa a la salut, si una cosa ha mostrat la crisi de la COVID-19 és la importància de tenir un sistema sanitari fort, amb equipaments a l’alçada que permetin una atenció amb la màxima qualitat i, alhora, la rellevància de tenir professionals fidelitzats amb el centre on treballen.

L’altra cara d’aquesta crisi sanitària és que s’han fet paleses les greus deficiències del sistema sanitari provocades per les retallades en sanitat dels darrers anys. En un context de tensionament del sistema sanitari per la COVID-19, s’han hagut de centrar esforços en combatre la pandèmia deixant desateses d’altres malalties, fet que ha tingut una notorietat evident en el cas de l’atenció primària.

Caldrà elaborar un pla de contingència en l’àmbit de la salut dotar-nos d un instrument que permeti fer front ja no només a la pandèmia de la COVID19), sinó qualsevol altra pandèmia que es pugui produir

Reivindicar i liderar davant la Generalitat de Catalunya

CURT TERMINI

• Inversió constant en les infraestructures sanitàries existents, que són antigues i es mostren obsoletes en moltes ocasions, per tal de garantir la millor atenció possible.
• Incorporar més professionals per recuperar l’atenció d’urgències als Centres d’Atenció Primària els caps de setmana, una manera d’acostar i millorar l’atenció a la ciutadania i de reduir la pressió a les urgències hospitalàries.
• Recuperar les ràtios de professionals (per exemple de pediatria) prèvies a les retallades de 2012.

MIG TERMINI:

• Construcció del nou hospital comarcal del Garraf a Vilanova i la Geltrú.
• Reprendre les reivindicacions a la Generalitat de Catalunya per la construcció de l’hospital.
• L’Ajuntament continuarà la tramitació urbanística per fer possible que el sòl per a l’hospital estigui disponible. D’altra banda, caldria recuperar el concurs d’idees de l’hospital, refet l’any 2013, per adaptar-lo a la situació i a les necessitats actuals.

 

Cal tenir en compte que el Consorci Sanitari és actualment l’empresa més gran de la comarca en quant al nombre de treballadors. Per tant, un nou hospital a Vilanova i la Geltrú suposaria una oportunitat immillorable d’atraure talent i inversió en R+D+I, aliances amb empresa i universitat… Oportunitats de desenvolupament econòmic, de creació de llocs de treball i de riquesa entorn de l’equipament sanitari.

 

ACCIÓ SOCIAL I CIUTAT EDUCADORA

ACCIÓ SOCIAL

• Mesa d’Entitats Socials: Explorar les oportunitats de col·laboració amb les entitats del tercer sector i que formen part de la Mesa d’Entitats Socials i que es dediquen, en bona mesura, a la inserció laboral de col·lectius en situació de vulnerabilitat o amb especials dificultats d’accés al mercat de treball: Din’s Garraf, Creu Roja o l’Associació de Persones amb Discapacitat del Garraf.
• Treballar per aconseguir un increment de les places al Centre Especial de Treball TEGAR.
• Recuperar i posar en marxa el projecte de creació d’un servei prelaboral per a persones amb trastorn mental a la ciutat.
• Impulsar, reforçar i dotar de major pressupost el servei prelaboral que ja es fa des d’acció social i que atén, fonamentalment, persones aturades majors de 30 anys amb perfils laborals poc definits, baix nivell formatiu i llargs períodes d’atur.
• Treballar en el marc del Consell Escolar Municipal la vulnerabilitat infantil tant per donar a conèixer les actuacions impulsades des de l’Ajuntament i que els centres educatius esdevinguin altaveus per tal de que les escoles ajudin a detectar situacions de vulnerabilitat entre els infants i treballar conjuntament possibles solucions.

El confinament ha provocat situacions evidents de solitud greus i dures entre la gent gran:

• Impulsar un mecanisme de detecció i prevenció de situacions de solitud i fragilitat entre la gent gran. I activar accions per donar-hi resposta.
• Activar el programa d’envelliment actiu amb activitats dirigides a grups molt reduïts i seguint el protocol establert

La situació provocada pel covid19 ha afectat a diferents tipus de violència que afecten a les dones. Entre altres coses perquè en molts casos la dona havia d’estar confinada amb el seu agressor. Cal incrementar qualitativa i quantitativament els recursos destinats a la violència masclista
Crear /reforçar un programa per a treballar els problemes emocionals que està ocasionant la pandèmia, especialment als joves
Estructurar un pla per un sistema públic de cures amb la intenció d’elaborar un pla estratègic pensant essencialment amb la gent gran, reforçar el SAD i teleassistència

 

DESENVOLUPAMENT DE CAPACITATS

 

Elaborar un pla municipal per disminuir la bretxa digital que incorpori mesures en els següents àmbits:

• En tots els nivells de l’educació
• Per facilitar l’accés als serveis públics, a tota la ciutadania, al comerç
• Laboral: accés al mercat de treball, formació continua, requalificació,…
• Connexió wifi en espais públics oberts de la ciutat

 

QUALITAT URBANA – URBANISME
MIG TERMINI

Tramitar i finalitzar, abans de finals 2021, la modificació del Pla General del sector Eixample Nord. Paral·lelament tramitar el Pla Parcial del primer sector, amb diversos objectius que té la ciutat a 10 anys vista:

• Generar sòl d’activitat econòmica adequada a usos urbans, per generar activitat i reduir el desplaçament laboral.
• Obtenir el sòl per al futur equipament hospitalari i treballar paral·lelament per a que siguem a la llista de futurs centres sanitaris de la Generalitat.
• Generar nous espais urbans que permetin disposar de més habitatge amb protecció oficial (a l’Eixample Nord previst el 40%) així com espais oberts de qualitat.
• Tramitar aquelles modificacions de planejament o figures que permetin l’ampliació i millora d’activitats ja existents: (p.e. modificacions per poder ampliar la bodega Jaume Serra, treballant amb ells la proposta de dinamització al voltant de l’enoturisme)

Estudiar les necessitats de sòl d’activitats existents per facilitar l’ampliació o nous emplaçaments.

• Estudiar en el planejament urbanístic els usos actuals dels polígons industrials que poden limitar la implantació d’algunes activitats terciàries, de serveis, etc.
• Reflexionar sobre els usos dels eixos comercials, per tal de mantenir un estoc d’espais comercials, evitar que cada tancament de comerç es perdi capacitat en aquests espais per evitar la sobreocupació o domini d’altres usos (per exemple sobreconcentració d’establiments tipus bar, súpers o altres de concurrència en alguns espais de la ciutat).
• Decidir sobre si es necessari la modificació de planejament o pla d’usos.
• Desenvolupar una proposta per dinamitzar la Plaça del Port i generar un espai de centralitat al barri, vinculat a la promoció econòmica i cultural de la ciutat. Treballar-ho amb Ports de la Generalitat, la Llotja, i altres actors.
• Impulsar la rehabilitació i recuperació d’espais mitjançant l’impuls de planejament pendent de Cap de Creu i Casernes i reimpulsar el Pla de millora al nucli antic:
• Apostar per la rehabilitació del parc d’habitatge d’aquestes zones i l’obtenció d’espais estratègics (p. ex. aparcament Cap de Creu per ampliar zones de vianants)
• Rehabilitació del parc d’habitatges incorporant criteris d’eficiència, accessibilitats, etc., que genera una qualitat i impuls a diversos sectors econòmics de la ciutat
• Estudiar mesures fiscals vinculades a aquests àmbits.
• Valorar estudiar alguna àrea de rehabilitació integral de la ciutat, per cercar ajuts específics destinats a la promoció de l’estalvi i eficiència energètica.

QUALITAT URBANA

TRANSICIÓ I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

• Resoldre definitivament i de forma global i no parcialment, l’impuls a la modernització de l’enllumenat públic amb criteris d’eficiència i estalvi energètica, digitalització i altres mesures, per donar impuls a l’àmbit de les energies alhora que es posar a la situació precària d’aquest servei. Iniciar al 2021 i desenvolupar anualment, possibilitat d’accedir a possibles recursos que es pugin mobilitzar vinculats amb estalvi i eficiència i descarbonització?
• Revisió de l’estat actual de les infraestructures de serveis de la ciutat (distribució energia, telefonia, fibra, etc.) per resoldre les problemàtiques i dèficits conjuntament amb les empreses, i detectar mancances, necessitats futures, etc.
• Adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic a l’espai públic, el verd urbà, infraestructures, equipaments, etc. Accelerar les mesures del Pla d’Acció per l’energia sostenible i el clima, desenvolupar els projectes previstos per optar a finançaments d’administracions superiors, recordem que suposa una inversió aprox. de 16 milions d’euros fins 2030 (a dades 2018).

MOBILITAT SOSTENIBLE

A CURT TERMINI.

• Millorar les entrades viàries de la ciutat, amb accions de microurbanisme i de verd urbà.
• Millorar accessos a determinats espais: recuperar el projecte de carril-bici al càmping i altres espais
• Renovació de tota la senyalització d’accessos de polígons i turística i d’altres que es troba desfasada i desactualitzada.

A MIG TERMINI:

• Desenvolupar un pla de pacificació al centre amb mesures reals i consensuat, que contingui mesures per ajudar al comerç de proximitat i la qualitat de vida dels veïns, així com espai per al gaudi de la resta de veïns i visitants, també com element de promoció. Per això cal resoldre aspectes vinculats a la mobilitat, amb aparcaments dissuassoris i la seva connexió al centre, facilitant la mobilitat exterior de la ciutat (Ronda, millores de connexions C-31/C-15…)
• Impulsar un canvi estratègic al transport públic, com un element de recuperació i mesura per una àrea de baixes emissions. El pla de transport que es treballa al 2021 ha de contemplar la renovació total de la flota de busos urbans amb criteris ambientals (cercant recursos europeus) la dotació de línies més ràpides a punts estratègics, etc. Aquesta hauria de ser un eix primordial per avançar cap una ciutat amb una mobilitat més amable.