Hola Rosa Alarcón, hola i gràcies.

Gràcies per la feina que fas com a regidora del districte d’Horta Guinardó.

Gracies per la feina que fas aquí, al barri del Carmel.

Un barri de gent treballadora, de gent que coneix el que és la cultura de l’esforç, la cultura del treball.

De gent a la que ningú li ha regalat res, que s’ho han guanyat amb l’esforç, amb la suor del seu treball.

HOLA, MARIA JESÚS.

Hola ministra, compañera, y gracias. Gracias por tu trabajo, gracias por tu compromiso, gracias por tu apoyo y muchas gracias por tu presencia.

Trasládales a tus compañeros de gabinete – yo se lo digo cada vez que los veo a Miquel y a Raquel, a los ministros del PSC – trasládales a todos tus compañeros y compañeras de gabinete y al presidente que nos sentimos muy orgullosos de lo que estáis haciendo por todos nosotros. Que nos sentimos muy orgullosos de la presidencia de Pedro Sánchez.

Nos sentimos muy orgullosos porque se va a las cosas. A los problemas. Hoy, sin ir más lejos, con un paquete de ayuda para hacer frente a la sequía. Dando dinero, por ejemplo, para hacer aquí, en Catalunya, la desalinizadora de la Tordera. Con más de 2.000 millones de ayuda para las personas que están afectadas por la sequía.

Otros se quejan. Nosotros a lo nuestro, al trabajo, a tomar acuerdos, medidas y a poner recursos y dinero para solucionar los problemas. Los perezosos son los de la queja, los dirigentes somos los de trabajar e ir a las cosas.

Gracias. Hoy esto, pero las semanas pasadas con la vivienda. La primera Ley de la Vivienda en toda la democracia. O antes, como has recordado, medidas para revalorizar las pensiones, para subir el salario mínimo interprofesional, que no está en 3.000€ al mes, que alguien se vaya enterando al inicio de la campaña. Lo digo con todo el respeto, pero es un dato fundamental al empezar la campaña: estaba en 700€, y los socialistas lo hemos subido a más de 1.000€.

Pues pensiones, salario mínimo o Ingreso Mínimo Vital. Por cierto, al inicio de la pandemia hicimos el Ingreso Mínimo Vital, ministra.

Gracias también, y trasládalo, porque ahora se habla en Catalunya. Se dialoga y se llega acuerdos. Hemos devuelto la convivencia a Catalunya. Hemos devuelto la concordia a Catalunya. Estamos haciendo posible el reencuentro en Catalunya, y esto es gracias a la labor del Gobierno de Pedro Sánchez.

Y gracias también porque se avanza. Por eso en España nunca ha habido tanta gente como ahora trabajando, cotizando la seguridad social. Más de 20 millones y medio de personas. Por eso, en España, a pesar del momento complejo que estamos viviendo, saliendo de una pandemia, con una guerra, como decías, querida compañera i ministra, a las puertas de Europa, pues, a pesar de esto, el producto interior bruto, la economía, va a crecer más que ningún otro país de la eurozona. Y por eso, la inflación – que la hay y hay que combatirla – es la más baja de la eurozona. Se avanza. Se va hacia adelante.

 

I ARA, JAUME. FUTUR ALCALDE DE BARCELONA.

Hola i gràcies.

Gràcies pel teu compromís polític, d’arrels sindicalistes, de profundes i llargues arrels sindicalistes.

Gràcies pel teu compromís cívic.

Gràcies per la teva feina.

Gràcies per la teva dedicació a la ciutat, a la teva ciutat, a la teva estimada Barcelona.

Gràcies també per la teva passió per Barcelona.

I gràcies també per les teves propostes, les propostes que vas desgranant dia a dia per la teva ciutat.

I hola Barcelona.

Hola a aquesta ciutat inconformista.

Aquesta Barcelona que vol ser model. Que vol ser exemple.

Aquesta Barcelona orgullosa.

A la Barcelona il·lusionada.

A aquesta Barcelona que no es posa cap límit.

A la Barcelona que acull.

A la Barcelona que lidera, que estira i que empeny cap amunt a Catalunya.

A la Barcelona capital de Catalunya, d’Espanya, d’Europa, de la Mediterrània i del món.

A la Barcelona oberta.

Hola Barcelona quan som a poques hores d’iniciar una campanya electoral decisiva. Una campanya electoral que marcarà un tombant, que obrirà una nova etapa a Barcelona i a Catalunya.

Una campaña electoral que los socialistas abordamos como una gran conversación pública. Una conversación pública que tenemos con el conjunto de ciudadanos de Barcelona y de cada uno de los pueblos y ciudades de Catalunya y de España.

Una conversación pública que queremos que sea, ante todo, respetuosa. Nosotros vamos a hacer una conversación pública respetuosa.

Que queremos que sea educada, sin palabras de más.

Que queremos que sea también tranquila, sin angustias, sin nerviosismos. Que el trabajo se debería haber hecho ya, se tiene que venir con los deberes hechos.

Una conversación pública que queremos que sea, sobre todo, propositiva. De propuestas. ¡Claro que debe haber una parte de balance del trabajo hecho! Pero, sobre todo, de propuestas, de explicar a los ciudadanos en estos 15 días que tenemos por delante qué es lo que proponemos, qué es lo que vamos a hacer durante los próximos 4 años.

Que queremos que sea esta también una conversación pública muy realista, que ya hemos tenido bastante de promesas irrealizables que, como decía Maria Jesús, solo han traído frustración y desengaños. Realismo en las propuestas que hagamos.

Que queremos también que sea ambiciosa, la conversación pública. Que el realismo no es incompatible con la ambición. Va junto. Se debe ser muy ambicioso, pero realista.

Y que queremos que sea muy clara, sin esconder siglas, yendo de frente, contándoles a los ciudadanos – ¡con mucho orgullo nosotros lo hacemos! – a qué familia política pertenecemos, la socialdemócrata, sin escondernos. Claros con nuestros planteamientos y nuestras propuestas.

Una campanya electoral que tindrà com a guanyadors els socialistes.

Els socialistes guanyarem les eleccions municipals a Catalunya i a Barcelona.

Sortim a guanyar les eleccions municipals a Catalunya i a Barcelona i sortim a guanyar-les per posar en marxa Barcelona, per posar en marxa Barcelona, per posar en marxa Lleida, per posar en marxa Tarragona, per posar en marxa Girona, per posar en marxa la majoria de municipis de Catalunya com a pas previ per posar en marxa, un cop més, Catalunya.

Una Catalunya que, quan es proposa de debò, en serio, un objectiu, és imparable. Quan Catalunya es proposa un objectiu de debò, és imparable.

Una Catalunya que té dinamisme empresarial.

Una Catalunya que té excel·lència acadèmica.

Una Catalunya, Xavier Mercè, que té una cultura vibrant.

Una Catalunya que té un esport vibrant.

Una Catalunya que ha enlluernat no fa tants anys, que ha sigut un exemple de no fa tants anys, de la resta d’Espanya – com es recordava la ministra Maria Jesús – de la resta d’Europa i, fins i tot, de la resta del món.

Una Catalunya que ha perdut 10 anys i que no pot perdre ni un dia més.

Una Catalunya que s’ha d’endreçar, que s’ha d’ordenar políticament.

I LO PRIMERO QUE TENEMOS QUE HACER PARA ORDENAR,

Para poner orden político en Catalunya, es perder el miedo a tomar decisiones. Dejar de dar vueltas a las cosas y decidir, de vez en cuando, alguna cosa.

Por ejemplo, en materia de infraestructuras.

Por ejemplo, en materia de mejora de nuestra sanidad.

Por ejemplo, en materia de mejora de nuestra educación.

Perder el miedo a tomar decisiones.

Pasar a la acción dejando atrás la parálisis a la que nos tienen acostumbrados los Gobiernos de la Generalitat.

Una Catalunya que para ordenarse políticamente tiene que aprender a respetar sus instituciones de autogobierno. Basta de ocurrencias que nadie entiende: ¿cómo es posible que una persona que ha sido condenada por corrupción siga empeñada en mantenerse en la presidencia del Parlament de Catalunya? Esto no cabe en ninguna cabeza.

Ningú entén què ha passat a la política catalana perquè una persona condemnada per corrupció s’enquesti en no voler marxar del Parlament de Catalunya, subordinant les institucions de l’autogovern de Catalunya, per les que tants tant vam lluitar, als seus interessos personals i als seus interessos de partit.

I ningú entén que la seva formació política no faci res.

I ningú entén que Esquerra Republicana no faci res.

I ningú entén que la CUP, que són les tres formacions que li van donar suport, no faci res.

Una Catalunya que per ordenar-se i endreçar-se políticament ha d’engegar dinàmiques de col·laboració. No de confrontació, de col·laboració entre institucions, ajuntaments, diputacions, Generalitat, Govern de Catalunya, Govern d’Espanya; dinàmiques de col·laboració, no de confrontació.

Una Catalunya que per endreçar-se i ordenar-se políticament ha de buscar la unitat dels catalans i ha de deixar de fer propostes per dividir als catalans.

 

ELS SOCIALISTES VOLEM ORDENAR POLÍTICAMENT CATALUNYA.

I ho volem fer per generar prosperitat a Catalunya.

Per, amb aquesta prosperitat, protegir als catalans. Protegir-los amb millors polítiques sanitàries, amb millors polítiques educatives, amb millors polítiques d’ordre públic.

I ho volem fer, a més a més, per recuperar aquesta autoestima que necessita Catalunya.

I, per això, diumenge 28 de maig necessitem, Jaume, posar en marxa Barcelona.

Per això ho fem, per posar en marxa Barcelona com a primer pas per a posar en marxa Catalunya, fem una crida a la màxima mobilització. Fem una crida, avui, a l’inici d’aquesta campanya, a una mobilització general.

A una mobilització general, en primer lloc, de tots els socialistes. També de tots els progressistes. De tots els treballadors i de les classes mitges.

De tota la gent de Barcelona i de Catalunya que vol mirar endavant, que vol deixar de mirar endarrere.

De tota la gent que vol avançar, que no vol un país que s’aturi i molt menys un país que retrocedeixi.

De tota la gent que vol tenir veu a Espanya. Que vol tenir veu a Europa. Que vol ajudar a millorar Espanya i que vol ajudar a millorar Europa.

Fem també una crida a tots aquells que volen acollir. Que no volen expulsar a ningú.

Fem una crida explícita a tots aquells que ens van votar fa alguns anys i darrerament no ho han fet per a que tornin a fer-nos confiança.

I fem també una crida explícita, oberta, clara a tots aquells que mai ens han votat però que creuen que el camí de Catalunya és el camí de generació de prosperitat, de la protecció dels ciutadans, de la unió dels catalans, de treballar d’una vegada per totes per objectius concrets de millora de la qualitat de vida dels catalans.

A tots aquests els fem una crida.

A tots els que volen la Barcelona i la Catalunya que tria el camí del diàleg, que tria el camí de la feina, que tria el camí de l’esforç i que deixa enrere el camí de la queixa permanent, de la divisió i del mirar-se permanentment el melic.

A tots ells ens adrecem i els demanem amb humilitat, amb respecte però amb claredat que concentrin la seva força. Els recordem que tenen, en democràcia, molta força.

Que tenen la força del seu vot.

Que tenen la força del seu vot el 28 de maig.

I els demanem que exerceixin aquesta força. Que enraonin aquest 28 de maig amb el seu vot i que el concentrin a la única candidatura que a Barcelona pot posar la ciutat en marxa, que és la candidatura de l’alcalde socialista Jaume Collboni.

I ho demanem perquè aquest, el vot a la candidatura socialista de Jaume Collboni és el primer pas per tornar a posar en marxa Catalunya amb un nou president de la Generalitat que aspiro a ser.

JAUME, AVUI HE ESTAT A SANT CUGAT.

He començat el dia a Sant Cugat – “Com és que no ve en Collboni? En Jaume està a Barcelona avui, fent campanya”. Pere Soler. Ja vindrà quan sigui alcalde – m’he trobat a Sant Cugat… hem passejat pel centre de Sant Cugat, he entrat a diferents comerços i un d’ells m’ha dit: “Bueno, ja tens clar a qui votar?”, “jo, a Barcelona, però tinc clar a qui votar. Votaré a Jaume Collboni”. A Sant Cugat.

“I per què això? Perquè ho ha d’arreglar això. Ha d’arreglar Barcelona. Ha de posar ordre a Barcelona. Vull en Jaume perquè posi ordre a Barcelona.” A Sant Cugat m’han dit això.

Llavors me n’he anat amb el Lluis Rabell, amb l’Albert Batlle i amb l’Ivan Pere. Ens hem anat a plaça Reial. Hem fet un dinar, una conversa – una metàfora perfecte del que és una campanya – hem fet una conversa amb 15 o 20 representants de diferents associacions, de diferents entitats de Ciutat Vella. A la plaça Reial, un magnífic espai de Barcelona. I tots admiraven l’etapa socialista. Tots ens deien “no ens pensàvem fa 20 o 25 anys que es posés en marxa Ciutat Vella, que es recuperés Ciutat Vella i ara heu de tornar per tornar a posar en marxa, per tornar a recuperar Ciutat Vella.”

T’enyoraven, Jordi. T’enyoraven. T’enyoraven a tu, a l’alcalde Hereu, enyoraven a l’alcalde Clos, enyoraven a l’alcalde Maragall, enyoraven a l’alcalde Serra, i volien a l’alcalde Collboni per tornar a fer… no vull dir noms per no comprometre a ningú però m’han dit: “és molt senzill, necessitem a l’alcalde Collboni perquè torni a fer el que van fer els alcaldes Serra, Maragall, Clos i Hereu”. Així ho resumien.

Però el que m’ha deixat més parat és quan alguns comerciants m’han dit: “sentim a vegades, d’alguns responsables de l’ajuntament, menyspreu. No ens atenen les trucades, no ens contesten els correus…” la gent vol ser escoltada. I m’han dit – i no el vull fer posar en vermell – “l’Albert Batlle, en pocs dies, ha fet més feina que ells en 4 anys perquè ens atén les trucades, ens ve a veure i comença a posar ordre ja a la ciutat”. I el Lluís Rabell s’ho apunta tot a la llibreta.

I he acabat al Bon Pastor, a les cases barates del Bon Pastor. Y las casas baratas del Bon Pastor son una lección. Yo había estado hace un tiempo y hoy he vuelto a ir. Son una lección de historia. De ver cómo hace unos 100 años gente de Murcia, de Andalucía o de Extremadura vinieron aquí a levantar este país. Y cómo se les acogió. Y cómo han tenido que pelear para mejorar sus condiciones de vida.

Es una lección de vida. Es una lección de lucha, de conquista. Yo he visto allí, otros lo verán de otra manera, una lección de socialismo en el sentido de justicia social, de cómo ha habido una lucha, un esfuerzo permanente para hacer justicia con estas personas que vinieron aquí buscando una vida mejor que han encontrado.

Y es una lección de transformación. ¡Cómo ha cambiado aquello! Me han hablado otra vez de ti, Jordi, i de cómo las casas baratas del Bon Pastor se han ido transformando en viviendas que un vecino me decía con orgullo: “en el mejor barrio de Barcelona, las mejores viviendas de Barcelona no tienen los jardines que tenemos aquí”.

Eso es transformar la ciudad.

Eso es hacer justicia en la ciudad.

Eso es una ciudad que no tiene vecinos ni de primera ni de segunda, y eso es que cualquier vecino de Barcelona, aunque no cobre 3.000€ tenga derecho al mejor jardín y al mejor espacio público. Se lo voy a repetir para que lo tenga claro.

Companyes i companys, el PSC no ha fallat mai a Barcelona.

Els socialistes no hem fallat mai a Barcelona.

Els socialistes hem transformat Barcelona

Els socialistes obrirem una nova etapa a Barcelona.

Jaume Collboni serà alcalde de Barcelona i en Jaume Collboni, de nou, Barcelona.