Molt bon dia, companyes i companys, amigues i amics i gràcies per ser aquí.

Rubén, Rosa Maria, gràcies per ser aquí. Diputats del Parlament de Catalunya per a la demarcació de Tarragona;

per a tu, Rosa Maria i al Rubén, la Dolors Carrera i el Quim Paladella, gràcies per ser aquí.

Sandra i Joan Ruiz, que representeu aquestes terres al Congrés dels Diputats.

Senador, Santi Castellà. Subdelegat del Govern, Joan Sabaté, fas una gran feina – feu tots una gran feina – però fas una gran feina de proximitat estant al costat dels companys i les companyes.

Representants de UGT i de Comissions Obreres, ens fa especial il·lusió que ens acompanyeu avui aquí, no? A la Mercè Puig i al Joan Llort.

També als companys de PIMEC que ens heu volgut acompanyar, us agraïm que vulgueu compartir aquest acte amb nosaltres.

Membres també d’associacions de veïns, d’entitats culturals de Tarragona i de la província que heu volgut ser avui amb nosaltres. Gent que heu forjat aquest partit: el Pep, el Josep Antón Burgasé, el Xavier Sabaté, el Martí Carnicer, que no falleu mai, que esteu sempre aquí amb nosaltres. Gràcies per acompanyar-nos un cop més.

Però, sobretot, gràcies per ser avui aquí amb nosaltres als alcaldes que ens acompanyeu, no? A tu, Kenneth, que a mes a mes ets primer secretari de la federació, feia molt goig veure’t ahir entusiasmat. Ahir vam fer un sopar per acabar una jornada de treball – de fet, amb aquest acte, acabem dues jornades de profitós treball aquí a Tarragona – i el Kenneth i alguns de vosaltres ens vau acompanyar i venia entusiasmat.

“Què et passa?”

“He fet un ple i m’ha anat molt bé i he fet un acte al mig de la plaça…” i estava content el Kenneth, estava entusiasmat – no content, entusiasmat, que hi ha una diferència – perquè aquest acte a mi em va semblar, al menys, pel que em va dir, era el termòmetre de com estan canviant les coses a Catalunya. Estava entusiasmat. Doncs Kenneth, moltes gràcies per ser aquí.

Óscar, que ens hem vist més en les últimes dues setmanes, en l’últim any. Vam estar fa poc a Constantí i avui tornes a ser aquí amb nosaltres.

El Josep Masdeu, de la Selva, que no el veig… està… aquí. Sempre tan discret, Josep, els alcaldes a primera fila sempre!

L’Alfons García, de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

El Roc Muñoz, de la Canonja.

El Jordi Sans, que ho serà crec a mitat de juny alcalde dels Pallaresos.

Doncs moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres.

Aquí, que és un lloc especial. Jo hi he vingut varies vegades. Aquest lloc que és un símbol, una magnífica representació de la història d’aquesta ciutat. Aquí va predicar Sant Pau, m’ho explicava… tornava a explicar – perquè sempre que venim aquí m’ho explica sempre amb la mateixa passió – el Pep Fèlix, a la pedra on diu la tradició que va predicar Sant Pau i hi heu erigit una ermita.

Per cert, la setmana passada vaig tenir l’honor de portar un tros de processó el braç de Santa Tecla acompanyat de l’alcalde, de l’Óscar, i també em va semblar molt interessant tota la tradició. Això són les arrels, no de Tarragona, de Tarragona i Catalunya.

Són les arrels. Són la manera d’entendre aquesta voluntat de ser del nostre país en totes les matèries: en matèria de llengua, en matèria de cultura, en matèria de territori, en matèria d’infraestructures. No oblidem aquest passat i jo també vull agrair aquest esforç de conservar-lo, del que ahir vaig tenir un altre trast perquè m’hi vaig comprometre a Constantí i vaig fer-hi ahir de visitar el Gremi dels Pagesos, professió que avui no és econòmicament potser la més rellevant de les nostres terres però que, fins fa 50 anys, això era, com tot Catalunya, territori de pagesos.

Doncs vaig anar a visitar el Gremi de Pagesos, amb la Rosa Maria, de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb l’església, em van ensenyar com van arrodonir una cantonada per a que pogués passar el carruatge de Carles IV. En fi, m’ho van explicar tot, i vaig veure també l’estimació del president i la Junta Directiva per conservar els tresors artístics que hi ha allà, restaurats amb l’ajuda de Jujol, arquitecte de les vostres terres també. Doncs, lloc també emblemàtic.

Us dono les gràcies per ser aquí, especialment als alcaldes. Però també us dono les gràcies per la feina que feu. Perquè esteu governant els vostres pobles i ciutat.

I governar, què vol dir governar?

Governar vol dir que primer escoltes als teus veïns; et fas càrrec dels problemes que tenen; avalues el que et comenten; ponderes; estudies; i, al final, decideixes. Actues. Fas coses. Això és el que fan els nostres alcaldes. I això és el que no fa el Govern de Catalunya.

Portem un any de govern de Catalunya. Un any de molt soroll per a no res.

La pregunta pertinent avui és en què ha millorat Catalunya en aquest darrer any. En què ha millorat? En què ha millorat Catalunya, per exemple, en matèria d’energies renovables? Ahir ens recordava la Sílvia Paneque – aquí et veig, Sílvia – que per cada megawatt – Xavier, que tu també ho segueixes molt això – per cada megawatt que tramita d’energies renovables la Generalitat de Catalunya en tramita set el Govern d’Espanya. Perquè aquí no val enfrontar-se els problemes. Això que ho facin els de Madrid. Si va bé, perfecte; si va malament, culpa dels altres.

En què ha millorat Catalunya en matèria d’infraestructures? I no parlo només de l’aeroport, que dona per capítol apart. Ahir el Jordi ens recordava que per cada euro que inverteix la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya, en infraestructures, n’inverteix quatre. En què han millorat? Quins projectes nous tenim? Quin horitzó tenim en matèria d’infraestructures a Catalunya un any després del govern del senyor Aragonès?

En què hem millorat en protecció del medi ambient? Ahir també el Quim Paladella defensava i vam acordar un pla de protecció del Delta, l’espai natural probablement més delicat i més preciós que tenim no a Catalunya, diria que a Espanya i al sud d’Europa. Doncs des del 86 no han fet ni el programa de gestió ni el pla especial. Deu anys governant aquesta gent, no han fet res. En què hem millorat en matèria de medi ambient? Està avui millor Catalunya en matèria de medi ambient?

En què hem millorat en matèria de Tercer Sector, Raúl? Segueixen cobrant, un any després de que vostè governi, senyor Aragonès, segueixen cobrant 8 mesos tard, les entitats del Tercer Sector. Sí, ens omplim la boca de que han fet una gran feina durant la pandèmia. Pagui-me’ls-hi, si us plau, a trenta dies. 8 mesos tard, segueixen. En què han millorat en aquest capítol?

En què hem millorat en matèria de turisme? Aquest matí també el Juan Luís i tu mateix, Rubén, heu participat amb l’Àngel Díaz recordant-nos quin horitzó té Catalunya en matèria de turisme després de que molts s’omplissin la boca de que el turisme no sé què… Sort en tenim de que el turisme sigui un sector potent a Catalunya. Hem vist què significa quan en la pandèmia hem de renunciar a allò. Hem millorat en alguna cosa? Hi ha algun horitzó? Hi ha alguna idea clara en matèria de turisme? No hem millorat en res, un any després.

O en matèria de fons europeus, la gran oportunitat que tenim de transformar la nostra economia. Què hem millorat? Per cert, ens hauria d’acompanyar avui aquí – vaig parlar dilluns per felicitar-lo – un altre alcalde nostre, l’alcalde de Mont-roig, el Fran Morancho. No hi és perquè està governant. No hi és perquè està tornant de Corea del Sud i de Malàisia, on sí ha anat a defensar una planta industrial que donarà 452 llocs de treball en aquesta comarca, el Camp de Tarragona, i a Mont-roig. Això és governar.

Nosaltres volem moltes fàbriques de bateria. Molta indústria. Aprofitar bé els fons europeus. Hem avançat en alguna cosa? Ens hem ofert a pactar-ho amb sindicats, amb empresaris, en fi, ens hem ofert a que es pacti amb nosaltres per poder, tots junts, defensar un aprofitament intel·ligent de tots aquests recursos.

O en què hem millorat en la nostra posició en Europa? Jo no vull faltar el respecte a ningú, però els presidents de la Generalitat, fins fa poc, quan viatjaven a Brussel·les tenien agenda. Quan viatjaven a Alemanya anaven a Wolfsburg, que és on hi ha la seu de Volkswagen i, quan anaven a Brussel·les, eren rebuts no només per eurodiputats. Hem millorat, en aquest any, hem millorat de forma tangible la nostra capacitat d’influir a Europa on tantes i tantes coses es decideixen?

O en matèria d’educació. Vagues, vagues i vagues. Amb algunes mesures sense escoltar a ningú i de formació dual i de formació professional, en lloc de les 38.000 places que farien falta i que hem proposat de forma concreta com s’han de fer, 7.000 només per l’any que bé. No hem millorat en aquestes qüestions.

I en l’àmbit sanitari. I tinc una bona relació i una bona consideració del conseller Argimon, però hi ha algun horitzó en aquest moment per millorar la sanitat de Catalunya? Hi ha un acord del parlament de Catalunya amb el 80% de diputats a favor per posar més recursos. Hi ha un horitzó més enllà de la gestió entre bancada dia a dia?

I el diàleg. Parlen molt de diàleg. Exigeixen molt diàleg. Jo també vull diàleg. Comencem tinguent diàleg a Catalunya, entre els catalans. I el grup parlamentari que jo presideixo i la formació política en nom de la qual enraono alguna cosa té a dir sobre el futur de Catalunya, no? Com s’ha de relacionar Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta d’Europa. Comencem per obrir un diàleg entre catalans.

Un any ha passat. Un any ha passat i no ha faltat dia que no exigíssim allò que ells no practiquen aquí, que és obrir un diàleg entre catalans.

Aquest Govern no governa. Està dividit. Aquesta és la constatació un any després de la investidura del senyor Aragonès.

 I compte, que a vegades juguem amb temes molt sensibles que han estat sempre fruit de l’acord i el consens a Catalunya. I em refereixo al català, la nostra llengua. I vull aquí dir varies coses.

La primera, vull recapitular. “A veure si busquem un acords, a veure si trobem un acord”. No. L’acord ja el tenim. Vam arribar a un acord. Vam treballar durant 8 setmanes i fa dos mesos vam arribar a un acord. Si era sòlid l’acord que el vam signar i el vam registrar. El vam entrar al registre del Parlament de Catalunya. No vam fer una nota de premsa. Va entrar al registre del Parlament de Catalunya un acord concret de modificació de la Llei de Política Lingüística. I què deia aquest acord? Aquest acord deia tres coses:

La primera, que el català, com no pot ser d’un altre manera, és el centre de gravetat de l’ensenyament a Catalunya. És la llengua pròpia de Catalunya.

Deia també que el castellà té caràcter de llengua d’aprenentatge. Dit clarament: és una llengua vehicular també, que fins ara no ho reconeixia la Llei de Política Lingüística. Això és el que passa a la realitat de les escoles. Vaig estar l’altre dia al Bages visitant una escola amb el Cristo. Què ens van dir els directors? Ja passa això. Castellà llengua vehicular, llengua d’aprenentatge, com està succeint i com vol la majoria de ciutadania de Catalunya. Perquè defensar el català no és, com alguns pretenen, atacar el castellà.

I tercera cosa que permet aquest acord és complir millor les resolucions judicials. Per part del PSC no s’ha fet un acord ni es farà cap acord per incomplir les resolucions judicials ni per esquivar-les. Poden agradar més o poden agradar menys, però es compleixen i s’acaten. Això és el que deia aquest acord que ja tenim.

I alguns ens van demanar de tenir temps per revisar aquest acord i els hi hem donat. I el PSC no s’aixecarà de cap taula. El PSC farà tot el que hagi de fer per mantenir viu aquest consens, però el consens ja el teníem.

I nosaltres, que som favorables a la política dels acords i volem posar de moda la política dels acords, també volem dir amb claredat que hi ha un requisit previ, que és la política seria, la política que quan firmes un document el compleixes. Jo em pregunto en veu alta quina garantia tenim que no tornem a signar un document i a les cinc hores el tornin a incomplir. Què és això de no estar a lo que se signa, a lo que es treballa conjuntament.

Per tant, demano a les forces polítiques de Catalunya que hi hagi també una pràctica per a la política seria i no per la política aquesta improvisada d’anar a última hora, de intentar a últim minut arreglar-ho tot. No ens agrada la conducció a cops de volants: acaba sempre malament, amb accidents. Ens agrada conduir per carreteres amplies per on tothom pugui circular i amb velocitat reculada i constant. No cops de volant com alguns pretenen donar, ara cap a la dreta, ara cap a l’esquerra, ara dono mitja volta, ara torno a donar mitja volta.

Així no es va enlloc. Direccions clares per Catalunya. Un any després ens trobem en aquest punt. I això és el que hem de demanar al Govern de Catalunya: una direcció clara i que actuïn. Que governin després de ponderar i de decidir.

Us deia que hem estat aquests dos dies treballant aquí a Tarragona. Es la quarta sortida que fem com a Govern Alternatiu – vam anar a Os de Balaguer, vam anar a Calafell, vam anar a s’Agaró, platja d’Aro, i avui hem estat dos dies en aquesta magnífica ciutat de Tarragona. Ahir vam tenir una jornada molt interessant, vam fer un balanç de la feina que hem fet:

21 acords en els darrers 5 mesos. 21 propostes d’acord hem fet;

Gairebé 650 reunions amb diferents col·lectius del país;

Un munt de quilòmetres, de desplaçaments, per tocar físicament la realitat del país;

I també un disseny del que farem el que ens queda d’any.

I a la tarda vam tenir el goig de poder comptar amb dues persones molt reconegudes professionalment: Javier Solana i Toni Llardén. El primer ens va parlar del món en el que estem vivint. Un món en transformació, un món en canvi. Un món que, en fi, que estem vivint un canvi d’època i lo important que és situar-se en aquest canvi d’època i aixecar una mica la mirada i veure cap a on van les coses per intentar ubicar-se correctament i defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya.

I el Toni Llardén ens va explicar de la política energètica, de la transició energètica, de què està passant en el món en matèria d’energia, i ens va dir que coses que si l’haguéssim convidat fa tres mesos hagués dit que no passarien en 10 anys estan passant ara. Com Europa està unificant, harmonitzant, una política energètica.

Hi ha dos coses del Javier Solana que crec que és bo que comparteixi amb vosaltres a tall de resum.

Ell va dir que hi ha tres tipus de països en el món – la gent que en sap, la gent que té experiència, té la capacitat de condensar les coses en missatges molt curts i profunds – tres tipus de països:

Els que defensen el mercat. Tot es el mercat. Tot. Pensem en Estats Units, pensem en molts països del seu entorn.

Els que defensen l’Estat. Pensem en els països autoritaris asiàtics.

I els que defensen els ciutadans. Europa, va dir ell. Europa són el tipus de països que defensen els ciutadans. Que pensen en els ciutadans. I va fer un cant a la construcció Europea, a la defensa d’Europa, que a molts que estàvem allà realment ens va colpir.

I la segona cosa que ens va dir és una cosa tant o més rellevant. Ens va dir: “jo n’he vist de tots colors. He parlat amb tot tipus de gent. He volgut resoldre tots els problemes. Les coses tenen el seu ritme. Ara, hi ha una cosa que és essencial. No perdeu l’optimisme. No perdeu mai l’optimisme, la capacitat de treballar, de fer política, per resoldre els problemes per més difícils que siguin, per més dura que sembli la sortida de la situació de bloqueig que es pot viure en un determinat lloc. No perdeu mai l’optimisme i aixequeu el nivell de la política. I defenseu la democràcia – s’adreçava als parlamentaris – en el Parlament de Catalunya, que el que s’està veient darrerament no és massa il·lustratiu.

Jo crec que va ser un missatge que, al menys a mi, i crec que pel que he enraonat amb algun de vosaltres, ens va arribar a tots.

I a Tarragona, aquest exemple d’optimisme el tenim amb tu, Rubén. Però un optimisme amb base. No un optimisme de “vinga en va”. Un optimisme amb base, que toca de peus a terra. Rubén ho ha dit: ell ve de Camp Clar, un dels barris que vam visitar junts i, efectivament allà, com a molts barris que he visitat de Catalunya, les últimes inversions que han vist són les que van fer els alcaldes socialistes amb el suport dels Governs de Montilla i Maragall. Una persona de Camp Clar – aquí no hi ha problemes d’empadronament – ve nascut de Camp Clar. És d’aquí, de Tarragona.

Has dit que estàs agraït al PSC. El PSC és un projecte col·lectiu i és un projecte ampli. D’arrel socialdemòcrata però que, en aquest moment, compte també entre els seus càrrecs electes a gent que ve de tradicions diferents com la democratacristiana, Ramón, que ens acompanyes avui. Perquè som un projecte ampli i que es vol seguir ampliant.

Què demanem?

Centrar les energies on governem en els problemes concrets de la gent i deixar de fer especulacions que no porten enlloc. Tocar de peus a terra. Parlar de com generem prosperitat. Parlar de com aquesta prosperitat que generem disminueix la desigualtat de la nostra societat. I treballar col·laborant.

Amb qui? Amb tothom. En particular amb la resta d’Espanya i amb la resta d’Europa i ajudar a millorar i transformar aquells amb qui col·laborem, la resta de territoris d’Espanya i la resta d’Europa. Això és el PSC. Tothom que se sent identificat amb aquesta manera de fer, amb aquesta manera de pensar, amb aquesta manera de treballar, hi cap de sobres en el PSC. Ens eixamplem i ens seguirem eixamplant. Volem créixer.

I l’objectiu que tenim no és guanyar. Guanyar és el medi. El nostre objectiu és servir a la ciutadania i transformar Tarragona, Vendrell, Catalunya, Espanya, com ho hem fet.

Ahir, en una jornada de treball, ens vam permetre un moment de distensió i el Rubén ens va fer de Cicerone en la teva ciutat, Pep, i em van abordar cinc joves, nois i noies, que jo pensava… aquí… no hi havia molta llum… no és el lloc… i em van venir abordar i em van demanar una foto. Eren gent de Madrid, un de Zaragoza, em sembla que un em va dir que era de Sevilla, que estaven vivint aquí. Treballadors de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que van venir aquí per tramitar l’ingrés mínim vital. L’ingrés mínim vital. Això és transformar. En mig d’una pandèmia, amb en José Luis Escrivà – tothom ho sap, és un dels ministres amb el que més bona relació tinc – això és transformar i no arrugar-se.

Doncs hi havia a la vostre ciutat cinc persones que han vingut, i com va? Molt bé. I us ha agradat? Si. I em van explicar coses de Catalunya i de Tarragona que no… “jo estic encantat d’estar aquí i amb ganes de continuar”.

Això és transformar. Això és servir. I reduir desigualtats, per cert, això és l’ingrés mínim vital. Llavors aquí alguns sempre busquen la coma que falta, sí, però mirem el text que hem escrit, un dret nou que es reconeix i recursos que s’hi posen. Per tant, l’objectiu és servir i transformar la ciutat. I per això necessitem guanyar, efectivament.

Ara jo vull demanar una cosa avui en el Rubén i els companys que esteu aquí, que ja sé que feu però ho vull dir avui aquí. No tinguem rancor. No actuem amb rancor. N’hi ha que quan arriben a governar s’esforcen en esborrar el que han escrit d’altres. D’això n’ha sigut víctima el Pep Fèlix. I és injust, i és equivocat, perquè amb rancor no es fa res a la vida. No tinguem rancor. I Pep Fèlix et vull donar les gràcies. Per la feina que has fet. Estem orgullosos de tu i estem sempre amb tu.

El rancor no porta enlloc. L’optimisme del Kenneth i la il·lusió del Rubén i el caràcter col·lectiu del nostre projecte ens portarà, sens dubte, a governar Tarragona i moltes altres ciutats i pobles de Catalunya i de Tarragona que mica en mica anirem explicant i anirem presentant.

Moltes gràcies companyes i companys i fins sempre.