Hola Gràcia, hola Barcelona, a les poques hores d’haver iniciat una campanya electoral que guanyarem els socialistes a Catalunya, que guanyarem els socialistes a Barcelona i que ens donarà a la ciutat un nou alcalde que és Jaume Collboni.

Hola Guillem i moltes gràcies per la teva feina.

Deia algú que la política és saber entrar i sortir i ser-hi sempre. I tu entres i surts però hi ets sempre. Sempre hi ets. Amb les teves conviccions, a Gràcia, defensant el teu districte.

Hola Laia i moltes gràcies per la teva feina. Ens hem vist avui, al migdia, quan assisties en condició de les teves responsabilitats institucionals el Saló de l’Automòbil. Moltes gràcies pel teu rigor i per la teva solvència en les teves responsabilitats actuals a l’Ajuntament.

Y hola, Margarita, y muchas gracias por todo.

Efectivamente nos conocíamos muy poco, de nombre, pero vivimos unos momentos que no olvidaremos jamás.

Yo vi en ti una sensibilidad que quizá mucha gente no conoce que tienes. Una sensibilidad muy especial – ojo – unida a una determinación y a una toma de decisiones muchas veces difíciles que las sabes tomar muy bien. Pero una sensibilidad que hay que tener siempre cuando uno tiene responsabilidades de gobierno.

Para mí es un ejemplo de una servidora pública, ahora en el ámbito de la política institucional pero antes en cometidos muy importantes en tu condición de jurista. Tienes una tarea muy relevante, muy importante, de la que el PSC yo creo que se puede enorgullecer de también tener una cierta tradición con Narcís Serra, con nuestra querida Carme Chacón, y tú ahora tienes la responsabilidad de un ministerio, el Ministerio de Defensa, que tristemente los acontecimientos han vuelto a poner de relieve la necesidad y la importancia de ocuparse de este tipo de políticas.

Muchas gracias por estar aquí. Muchas gracias por tu profesión pública de fe de barcelonismo. De sentirte de esta ciudad que personas como tu han hecho y siguen haciendo muy grande. De verdad, muchas gracias por estar aquí entre nosotros.

Avui hem començat una campanya. Una campanya que comencem amb molta força, els socialistes. Amb la força de persones com la Marina Bru, a qui ara evocava el Guillem. Abans de venir aquí hem tingut l’ocasió de passar a saludar els seus familiars i m’he trobat amb el seu germà, que va ser eurodiputat. Cierra las listas socialistas en San Sebastián de los Reyes, otra vez ese puente Madrid – Barcelona.

La força que també ens dona la trajectòria de persones que tenim avui físicament amb nosaltres com és l’Isidre Molas a qui saludo amb aquest “Hola!” tant característic de la campanya de Barcelona i a qui agraeixo tot el que ha fet que ha fet. Gairebé tot en el nostre partit, des de presidir-lo a, sobretot, impulsar-ne el debat de les idees i a ser un referent de les nostres idees. Moltes gràcies, Isidre, per tot el que has fet, i sobre tot moltes gràcies per la teva incansable militància socialista que avui es confirma una vegada més amb la teva presència aquí.

Comencem la campanya amb força, amb optimisme, amb l’optimisme de veure que no hi ha ningú que tingui, Jaume, un millor projecte a Barcelona que tu, que el que encapçales tu com a candidat socialista.

I també la comencem amb un legítim, dit sigui amb humilitat, però amb un legítim orgull. Un orgull de la feina ben feta. Avui he estat a l’Hospitalet amb la alcaldessa Núria Marín. Feina ben feta. Quan passegem per Barcelona, quan veiem la tasca que han fet els nostres companys i companyes – l’Albert, la Laia, el David – en l’exercici de les seves responsabilitats hem de tenir orgull per aquesta feina ben feta i també amb la consciència del molt que queda per fer.

I una campanya, la campanya que hem iniciat, és una conversa pública. És una conversa pública dels representants polítics, dels candidats – d’en Jaume, del seu equip – amb la ciutadania. Nosaltres, aquesta conversa pública, volem que sigui una conversa pública, en primer lloc, molt respectuosa. Que tothom pugui expressar-se, que tothom pugui explicar el seu projecte sense necessitat d’aixecar el to de veu ni insultar-nos.

Volem també que sigui una conversa pública tranquil·la, sense neguit. Quan un ha fet la feina ben feta, quan un ha treballat, quan un té la consciència de donar el millor de si mateix, no ha d’estar neguitós. Amb tranquil·litat, volem que sigui una conversa pública amb tranquil·litat.

Volem que sigui una conversa pública propositva, de propostes. Amb un contingut també de balanç de la feina feta, però sobretot de propostes, d’explicar què volem fer en els propers anys, com en Jaume com a nou alcalde de Barcelona tirarà endavant Barcelona, com retornarà Barcelona als seus millors anys.

Volem que sigui també una conversa pública molt realista. Sense fer promeses que no es puguin portar a terme. Ja hem tingut massa d’això a Catalunya. Ja hem vist a Catalunya irrealitzables que ens han portat res mes que frustració i desengany.

Per tant, una conversa pública realista, amb propostes realistes que no vol dir que no siguin ambicioses. L’ambició no età renyida amb el realisme. Han de ser realistes, realitzables, però han de tenir aquesta dosi d’ambició que sempre ha caracteritzat a la ciutat de Barcelona.

I volem també que sigui una conversa pública clara. Sense amagar famílies polítiques, sense amagar sigles, dient clarament a quina tradició política pertanyem, quins són els nostres valors, què volem fer per la ciutat i com ho volem fer. Per tant, conversa pública que també volem que sigui molt clara.

I el nostre objectiu, el que volem en aquestes eleccions és posant Barcelona en marxa, amb l’alcalde Jaume Collboni, posant Lleida en marxa, posant Tarragona en marxa, posant tos i cadascun dels municipis de Catalunya en marxa, posar Catalunya en marxa.

El primer pas per posar Catalunya en marxa és posar tots i cadascun dels municipis de Catalunya en marxa, en particular Barcelona en marxa.

I necessitem posar Catalunya en marxa, en primer lloc, per a que es perdi la por a prendre decisions. Catalunya ha de perdre la por a decidir. Catalunya no pot estar donant voltes constantment a determinades qüestions, a determinats temes, i hem de prendre decisions. Escoltant a tothom, valorant totes les opcions, fent-ho participatiu però, al final, prenent decisions per avançar, per no quedar-nos aturats i per no retrocedir. Per passar de la inèrcia a l’acció.

En segon lloc, hem de posar Catalunya en marxa per respectar les nostres institucions d’autogovern. Ja n’hi ha prou de situacions que no corresponen a la dignitat de les institucions de l’autogovern de Catalunya, com el fet que la presidència del Parlament estigui encara en mans d’una persona condemnada per corrupció. Això no se diu, això no està a l’alçada de les institucions d’autogovern de Catalunya i no és ni acceptable ni tolerable. I cal exigir, si la persona en qüestió, que és la senyora Borràs, no és capaç d’anteposar la dignitat de les institucions d’autogovern de Catalunya als seus interessos, a les seves consideracions personals; si no és capaç de fer-ho la seva formació política, Junts per Catalunya; si no és capaç de fer-ho la formació política que la va votar també, Esquerra Republicana; si no és capaç de fer-ho la formació política que amb la seva abstenció va permetre que accedís al càrrec, que és la CUP; cal donar un tomb a Catalunya, cal posar Catalunya en marxa per corregir aquesta qüestió. No està a l’alçada del que va costar, de l’esforç i del treball, la recuperació de les institucions de l’autogovern, com per malmetre-les d’aquesta manera.

I hem de posar Catalunya en marxa per engegar d’una vegada per totes dinàmiques de cooperació entre governs. No puede ser que estemos constantemente instalados, Margarita, en la cultura de la queja. Siempre queja, siempre quejarse, siempre es culpa de los otros, nosotros no tenemos ninguna responsabilidad como gobierno… esto se tiene que acabar. Este no es el carácter de los catalanes. Catalunya ha conseguido cosas impensables. Catalunya, cuando se lo propone, no tiene límites, pero no ha sido gracias a la cultura de la queja, sino gracias a la cultura del trabajo y del esfuerzo. I hem de tornar a recuperar aquesta cultura del treball, de l’esforç, de dinàmiques de col·laboració amb ajuntaments, amb altres governs, amb institucions europees, col·laborar, col·laborar, col·laborar en lloc de confrontar.

I, finalment, tot això s’ha de fer per unir als catalans amb diàleg, amb convivència i no per dividir. N’hi ha que segueixen, encara, insistint en plantejaments que divideixen la societat quan, ara més que mai, ens hem d’unir els catalans, es hem d’unir els catalans amb la resta d’espanyols i els espanyols amb la resta d’Europa. L’única manera de preservar aquest espai públic de convivència de 450 milions d’habitants que és Europa.

I, per posar Catalunya en marxa, ens cal posar Barcelona en marxa, Jaume. I les eleccions del 28 de maig son unes eleccions de tombant, són unes eleccions decisives. Jaume Collboni sortirà guanyador i sortirà alcalde de les eleccions del 28 de maig. No en tinc cap dubte.

I ho farà per que Barcelona vol ser un altre vegada la Barcelona ambiciosa.

Vol ser la Barcelona que no es posa límits.

Vol ser la Barcelona, Jordi, que acull, que no exclou a ningú.

Vol ser la Barcelona que és coneguda arreu d’Espanya, arreu d’Europa, arreu del Mediterrani i arreu del món per fer les coses millor que ningú.

Vol ser, un altre vegada, la Barcelona que s’implica en millorar Catalunya, que empeny Catalunya cap amunt, que s’implica en millorar Espanya, que empeny Espanya cap amunt, que s’implica en millorar Europa i que empeny Europa cap amunt.

Aquesta és la Barcelona de l’alcalde Narcís Serra, de l’alcalde Pasqual Maragall, de l’alcalde Joan Clos, de l’alcalde Jordi Hereu i de l’alcalde Jaume Collboni.

I per això faig una crida a una mobilització general. A una mobilització màxima. A una mobilització sense precedents.

I fem una crida explícita, per descomptat, a tots els militants i militants socialistes, però també a tots aquells que són progressistes, que volen fer avançar les coses, amb un criteri de justícia social, amb un criteri de generació de prosperitat per protegir a tots els ciutadans. Però també a tots aquells que veuen que les coses no van bé, que possiblement no ens han votat a les darreres conteses electorals però que ho van fer fa uns anys. A aquests també ens adrecem per demanar-los que ens facin confiança, que facin confiança a en Jaume perquè pugui redreçar el rumb d’aquesta ciutat.

I també fem una crida fins i tot a aquells que mai ens han votat, que encara no ens han fet mai confiança però que veuen que el camí de Catalunya, que el camí de Barcelona no pot ser el camí del desordre, no pot ser el camí de la desendreça política, no pot ser el camí de la divisió, no pot ser el camí mirar-nos constantment el melic.

El camí és el camí de la unitat que és el camí de la obertura, que és el camí del diàleg, que és el camí de posar-nos d’una vegada i per totes a treballar i no perdre més anys, que ja n’hem perdut prou.

A aquests que no ens han fet mai confiança també ens hi adrecem i els demanem que aquest 28 de maig facin confiança a les candidatures socialistes i molt en particular a la candidatura de Jaume Collboni.

Jaume Collboni serà l’alcalde de Barcelona. I sí, és un primer pas per que un altre dia puguem accedir a governar la Generalitat. I sí, a mi m’agradaria veure l’alcalde Collboni si un dia soc president de la Generalitat. M’agradaria poder treballar amb l’alcalde Collboni per conjuntament tornar a tirar Barcelona i Catalunya endavant i contribuir a que Espanya millori.

I estic segur que això, companyes i companys, passarà aquest 28 de maig.

De nou Barcelona, de nou un alcalde socialista a Barcelona, de nou Jaume Collboni, alcalde socialista de Barcelona.