En el seu mandat, al capdavant de la diplomàcia europea, el socialista Josep Borrell va travessar un període de particular intensitat en la geopolítica. La pandèmia de la covid-19, la invasió russa d’Ucraïna o l’atac terrorista de Hamàs a Israel, seguit per una brutal i desproporcionada resposta del govern de Benjamin Netanyahu, varen marcar una etapa determinant en la conformació de la diplomàcia i la defensa comunes de la Unió Europea. És el moment en què es construeix el consens sobre la necessitat de consolidar les capacitats per configurar el que es va anomenar “autonomia estratègica” de la UE.
El documental es va enregistrar al llarg de diversos viatges (Ghana, Xina, Ucraïna, Israel i Gaza) materialitzats entre 2022 i 2023. Conté entrevistes a personatges de primer nivell de la política internacional com Pedro Sánchez, Kaja Kallas (aleshores primera ministra de Lituana i actual substituta de Borrell en la funció de cap de la diplomàcia europea) o els ministres d’Afers Exteriors d’Ucraïna i França, la ministra de Defensa Margarita Robles…
Estrenat el novembre de 2025 a TV3, Acció Exterior aporta una mirada reposada sobre els esdeveniments que han definit el que encara és el present de la geopolítica. Una etapa, prèvia al segon mandat de Donald J. Trump. En ella la bona relació entre els aliats d’Occident permetia conferir una certa predictibilitat a les posicions comunes entre els països membres de l’OTAN davant els reptes globals.
Josep Borrell va desenvolupant, al llarg de les diferents parts del documental, els elements que avui es troben a la base del debat polític de la UE. Europa ha d’aprendre a defensar-se davant dels reptes contemporanis: guerra híbrida (desinformació, immigració provocada per Rússia al Sahel), guerres a les nostres fronteres (Ucraïna, Palestina…) o reptes derivats de la geopolítica de les grans potències (Xina, EUA). Qüestions com la creació d’una força europea de reacció ràpida o la necessitat d’augmentar els pressupostos dels països de l’OTAN fins al 2% del PIB queden contextualitzades en la visible necessitat que Europa deixi de ser reactiva per passar a ser proactiva i fer-se un lloc en la geopolítica.
La càmera d’Albert Solé ens proposa moments d’alta intensitat i emotivitat com la reunió de Josep Borrell amb els familiars d’alguns dels israelians segrestats durant els atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 o amb els dirigents palestins que, pocs mesos després de l’inici de l’ofensiva de l’exèrcit israelià sobre Gaza, ja denuncien la brutalitat desproporcionada de la resposta israeliana, concentrada sobre la població civil gaziana.
Un documental que val la pena veure perquè aporta una certa serenitat en la mirada sobre els esdeveniments, violents i vertiginosos, que marquen la política internacional d’avui.
C.V.M
.Albert Solé (1962, Bucarest). Fill del catedràtic de Dret Constitucional i diputat socialista Jordi Solé Tura, va néixer durant l’exili dels seus pares, fugitius de la dictadura franquista, a Romania. És llicenciat en Ciències de la Informació. Al llarg de la seva dilatada carrera professional ha passat per les redaccions dels diaris El Periódico i El País. La seva dilatada obra audiovisual es composa de desenes de documentals que li han merescut un palmarès amb més de seixanta premis. Entre els seus documentals més coneguts es troben Bucarest, la memòria perduda o Federal. El primer, un retrat biogràfic de Jordi Solé Tura i el segon centrat a explorar el federalisme com a alternativa política a l’independentisme.
Acció Exterior: al cor de la diplomàcia europea (Programa 60 minuts – 3Cat)