Compte enrere perquè les catalanes i els catalanes, si parlem de Catalunya, als seus pobles, viles i ciutats, triïn la persona i els equips que volen que els representin als seus respectius ajuntaments.

La feina està feta i a la recta final toca fer balanç i entomar una campanya electoral per explicar el que s’ha fet allà on es governa, el que es té previst fer en endavant, o què es podria haver fet o fet millor, i quines coses noves poden fer-se, si s’està a l’oposició.

A ningú se li escapa que quan governem les i els socialistes, ho fem prioritzant les persones i els serveis públics. Les mateixes polítiques que defensem de manera constructiva, també a l’oposició.

Política útil, en definitiva, com fa el PSC a nivell nacional, que no busca més rèdit que millorar la qualitat de vida de les catalanes i els catalans. Més enllà de titulars, de gesticulació i de demagògia, les i els candidats i candidates i els i les electes socialistes, toquen de peus a terra i treballen des de la proximitat, escoltant les seves veïnes i veïns i actuant en tot allò que els compet i poden.

Segurament hi ha marge de millora, però el municipalisme forma part de l’ADN socialista i el tarannà és unànim a qualsevol poble de tot Catalunya, sigui més gran o més petit, més enllà de les seves característiques i idiosincràsia.

Després d’una legislatura marcada per la pandèmia i per la Guerra d’Ucraïna, amb les pujades de preus i tarifes, ens enfrontem a un nou període on el dia a dia, la proximitat i les polítiques socials tindran un paper més cabdal que mai. Venen nous temps i una nova etapa per tornar a fer créixer els nostres pobles, viles i ciutats. Buscant consensos i sinergies, prosperitat i unitat, defugint de la divisió i la crispació que no porten enlloc.

N’estem convençuts que les catalanes i catalans sabran valorar qui ha treballat de manera útil a cada lloc i qui ha fet una oposició responsable i constructiva en temps difícils.

El debat està servit: política destructiva o política útil. Política de banderes o política de persones.

I que cadascú triï el que consideri i valori què li aporta una manera de fer política o una altra.

Nosaltres ho tenim clar i català: si guanya el PSC, guanya Catalunya!

Endavant socialistes!