Dickinson, però, no es desanima. Planteja que el problema central d’aquest darrer mig segle ha estat la pèrdua de la noció del progrés compartit. És a dir, s’ha perdut la idea d’una marea que aixequi totes les embarcacions. Per reconstruir el futur del país, Tim Dickinson proposa recuperar les propostes de Franklin Delano Roosevelt en la seva darrera campanya presidencial (1944): The Second Bill of Rights (La segona Carta de Drets).
L’elecció d’aquest instrument polític com a eina de rellançament col·lectiu respon no només a les seves vuit idees centrals: dret a treballar, salaris adequats, dret dels camperols a un ingrés equitatiu, alliberar-se de la competició no equitativa i dels monopolis, habitatges decents, atenció sanitària adequada, seguretat social (és a dir, pensions) i educació. Tota una agenda revolucionària (el 1944 i ara com ara) que, a més, es contraposa frontalment a la “Segona Revolució” propugnada pels ultraconservadors de l’Heritage Foundation i de la Federalist Society. Ambdues institucions conformen el bagatge “intel·lectual” dels MAGA.
El futur de la democràcia als EUA depèn de la dinàmica entre el que planteja Dickinson (el retorn al New Deal, al keynesianisme econòmic i a l’igualitarisme rooseveltià) i les bases ja fixades (a la judicatura dels EUA, en el món financer, en els mitjans de comunicació i les xarxes socials -controlades majoritàriament pels socis de Donald J. Trump- i en l’estructura MAGA de l’antic Partit Republicà) per les esmentades Heritage Foundation i Federalist Society.
Per la seva banda, Norman Eisen, també a The Contrarian, ens proposa, a l’escalf de les darreres decisions de la Cort Suprema dels EUA (SCOTUS) en les que si bé ha ampliat notablement els poders discrecionals del president Trump, en detriment de la capacitat del Congrés, també ha fixat el dret de sòl (en néixer en territori dels EUA) com a element determinant per obtenir-ne la nacionalitat, una revisió, de la mà de diferents autors, de l’estat actual dels EUA com també de la seva projecció en el futur pròxim.
El resultat de les pròximes eleccions midterm (el 3 de novembre de 2026) assenyalarà el camí per la següent etapa del combat polític entre l’esperança, encarnada per Franklin Delano Roosevelt i Barack Obama, entre d’altres, i el retrocés a un passat tenebrós que en realitat els EUA no han conegut mai. A diferència d’Alemanya, Itàlia, l’URSS i l’Espanya de bona part del segle XX.
C.V.M.
Tim Dickinson és un corresponsal polític estatunidenc. Amb seu a Portland (Oregon), ha col·laborat com a redactor a la revista Rolling Stone. El seu article Machinery of Hope, sobre la campanya política del 2008 del president dels Estats Units Barack Obama, va ser inclòs en l’antologia The Best American Political Writing 2008 (Public Affairs).[1] La seva trajectòria també inclou sis anys com a redactor de la revista Mother Jones i col·laboracions amb Outside, Wired i diverses publicacions locals de San Francisco. Actualment és l’editor en cap de The Contrarian.
Norman Eisen és un periodista independent a The Contrarian i advocat litigant a Democracy Defenders Action en la causa per defensar el dret de sòl davant la Cort Suprema dels EUA.
America 250: Our Progress. Our Peril. Our Path Forward (The Contrarian, 26-6-2026)
250 Years of Chasing the American Dream (The Contrarian, 4-7-2026)