Actualitat

Dossier: La república més longeva: Jefferson, uns orígens titubejants sobre idees sòlides – Kranish. M. i Burstein, A. (Washington Post, 2025 i Project Syndicate, 2026)

17 juliol 2026

El consens més estès entre els historiadors considera que Thomas Jefferson, John Adams i Benjamin Franklin són les figures que van exercir una influència intel·lectual més gran en la Declaració d’Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776. Dels tres, malgrat Franklin va ser un participant actiu del moviment de Les Llums tant a Amèrica com al Regne Unit, i membre de ple dret i corresponsal de diverses societats científiques, el que més destaca és Jefferson.

John Adams, advocat de tendències conservadores, va esdevenir el principal cervell jurídic de la nova república i el seu segon president (només ho va ser durant un mandat) però Thomas Jefferson va ser el principal estrateg polític i autor intel·lectual principal tant de la declaració d’independència com de la creació i consolidació de moltes de les innovadores institucions de govern que la jove república va instaurar. Probablement la més significativa va ser la creació de l’Oficina de Patents. Una de les primeres institucions governamentals orientades a protegir la propietat intel·lectual i, per aquesta raó, probablement el principal motor de la recerca i innovació als Estats Units. Obtenir una patent era gaudir de la possibilitat de guanyar diners, sota l’empara de la Llei, amb les idees que un mateix fos capaç de crear. No calia ser hereu de cap fortuna o latifundi per enriquir-se. N’hi havia prou amb tenir idees útils a la societat.

Per moltes raons, Thomas Jefferson és una figura especialment rellevant, també per la seva principal contradicció: afirmar —i deixar escrit a la Declaració d’Independència— que totes les persones neixen iguals, mentre mantenia a la seva finca de Monticello persones esclavitzades que treballaven tant a la casa com als camps de la propietat.

Les diferents etapes en la conformació del pensament polític que conduí Thomas Jefferson fins a la redacció principal i posterior signatura de l’esmentada Declaració d’independència les podem seguir en els set breus episodis, escrits per Michael Kranish i publicats pel Washington Post a la tardor del 2025, de la sèrie d’interactius sobre Jefferson (els enllaços són en obert):

Ch. 1: Author of a revolution (Autor d’una revolució)

Ch. 2: Norfolk must be destroyed (Cal destruir Norfolk)

Ch. 3: Building the case against Britain (Construint el cas contra la Gran Bretanya)

Ch. 4: The paradox of Philadelphia (La paradoxa de Filadèlfia)

Ch. 5: Jefferson’s retreat and return to power (La retirada de Jefferson i el seu retorn al poder)

Ch. 6: How Jefferson’s words were doctored in his memorial (Com les paraules de Jefferson es varen editar en el seu memorial)

Epilogue: The Declaration that Change the World (La Declaració que va canviar el món)

Project Syndicate ha publicat un ampli dossier d’anàlisi sobre el 250è aniversari de la Declaració d’Independència, que s’obre precisament amb un interessant article d’Andrew Burstein sobre l’ús del llenguatge i del vocabulari per part de Jefferson en aquest document.

C.V.M.

Andrew Burstein, professor emèrit d’Història a la Louisiana State University, és l’autor, de la recent biografia Being Thomas Jefferson: An Intimate History (Bloomsbury, 2026).

Jefferson’s Revolutionary Language – Burstein, A. (Project Syndicate, 15-6-2026)