El passat 21 de maig, en el marc del Cicle “Què passa al món?”, cicle coorganitzat per Política & Prosa i Economistes Davant la Crisi, la seu del CIDOB acollia un debat entre la secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Eva Granados, i Quique Bassat, director general i científic de l’Institut de Salut Global. Anna Ayuso, consultora sènior del CIDOB, va conduir el debat per explorar els diferents efectes d’aquesta combinació de retallades i dretanització de les polítiques de cooperació.
Durant el darrer segle les polítiques de cooperació han passat per tres estadis. El primer va ser el de la beneficència, protagonitzat per organitzacions privades i religioses. El segon, a partir de la Segona Guerra Mundial (amb la fundació de les Nacions Unides i el desplegament de les seves diferents agències) es va centrar en els drets de les persones d’arreu del món. Aquest principi el trobem present tant en els tractats constitutius de la UE com en la Constitució espanyola de 1978.
El tercer és en el que ens trobem avui. El fort impuls de l’extrema dreta global, intensificat per la segona arribada al poder de Donald J. Trump, ha derivat en canvis profunds —i amb una forta component ideològica— que se sumen a les retallades econòmiques dels diferents programes oficials dels països finançadors de la cooperació internacional al desenvolupament. Si els EUA han retallat un 25% els fons dedicats a USAID i han eliminat la seva contribució a l’OMS, el Regne Unit ha retallat la seva cooperació en un 45%, Alemanya en un 35% i França en un 30%. Espanya és dels pocs països importants que l’ha augmentat. En un 13%. Però el resultat global és una caiguda generalitzada dels recursos internacionals dedicats a la cooperació superior al 25%.
Els càlculs més optimistes apunten que fins al 2030 aquestes retallades comportaran entre 25 i 37 milions de morts.
Encara més important, com ja s’ha vist en la darrera epidèmia del virus de l’Ebola al Congo, l’expansió geogràfica de la malaltia ha assolit una dimensió fins ara desconeguda. Amb un fort augment de la població afectada i amb el risc afegit que el virus es pugui estendre ràpidament a tercers països.
Conseqüències menys vistoses, però estratègicament perilloses del manteniment d’aquestes importants retallades són el retard en l’assoliment dels ODS. Això implica, entre moltes altres coses, un empitjorament dels efectes de l’escalfament global en els països més vulnerables al mateix.
Quan aquestes retallades es combinen amb els atacs ideològics de l’extrema dreta (contra la salut reproductiva, contra les polítiques d’igualtat, contra les iniciatives per pal·liar l’escalfament global, contra les vacunes i contra la ciència), els riscos es multipliquen.
És per aquest conjunt de factors que els experts reunits al CIDOB el passat 21 de maig reclamen que països referents, com Espanya, mantinguin i ampliïn la seva postura de posar veu i amplificar la necessitat de mantenir i ampliar les polítiques de cooperació dins dels marcs consensuats durant els darrers trenta anys.
Retrocedir en la cooperació internacional, tal com s’ha anat desenvolupant darrerament, és un risc col·lectiu que no ens podem permetre. I menys en temps d’augment de les despeses en defensa i rearmament.
Ens hi juguem el futur. En síntesi, un revelador diàleg que val la pena veure en la seva integritat.
C.V.M.
Eva Granados Galiano és la secretària d’Estat de Cooperació Internacional (SECI) al Ministeri d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, i ocupa la presidència de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), exercint la direcció superior de l’Agència, la seva representació institucional i legal, la presidència del Consell Rector i de la Comissió Permanent. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona, Executive Màster en Direcció Pública per ESADE i experta en Mercat de Treball i Diàleg Social per la Universitat Complutense de Madrid.
Quique Bassat Orellana és el director general i científic de l’Institut de Salut Global de Barcelona des del gener del 2024. Com a pediatre, amb especial interès en l’epidemiologia de les malalties infeccioses i la salut pública, ha intentat combinar el seu treball clínic amb la recerca biomèdica de les malalties que afecten les poblacions més pobres i vulnerables.
La seva principal àrea d’interès ha estat la prevenció i el tractament de la malària en la infància. També ha fet treballs sobre la descripció de l’epidemiologia i etiologia d’infeccions respiratòries (virals i bacterianes), malalties diarreiques i infeccions neonatalsen llocs com Moçambic, Marroc o Bhutan.
Anna Ayuso Pozo és doctora en Dret Internacional Públic i Màster en Estudis Europeus per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investigadora sènior per a Amèrica Llatina de CIDOB des de 2002, on prèviament va coordinar l’Àrea de Cooperació internacional (1996-2002), i coordinadora de recerca. Professora associada de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Membre del Consell Editorial de la Revista CIDOB d’Afers Internacionals; el Consell Consultiu de la Revista Mural Internacional de la Universidade do Estado do Río de Janeiro; Membre del Consell Assessor del Comillas Journal for International Relations; Membre del Comitè Científic de la revista Amèrica Latina Hoy.