Què creu que defineix substantivament el socialisme democràtic? Quins creu que són els seus valors i propostes essencials?

Partint de la base que el socialisme democràtic és un projecte viu, en diàleg permanent amb la realitat de cada època, hi ha valors substantius que en constitueixen l’arrel:

En primer lloc, la igualtat, entesa com a igualtat d’oportunitats i com la reducció de les desigualtats de classe, de renda i de qualsevol altra índole. Les societats més igualitàries estan més cohesionades, són més lliures i, per tant, més felices.

La democràcia, com a valor fonamental. Com ja va assenyalar Norberto Bobbio, no hi pot haver socialisme sense democràcia, perquè el socialisme sense llibertat condueix inevitablement a la tirania. Per tant, la democràcia s’ha d’establir sobre la base de la constitució d’un Estat de dret, amb separació de poders i sufragi universal, que permeti la participació ciutadana en les institucions que afecten la vida de les persones.

La llibertat, entesa com la capacitat de desenvolupar el propi projecte de vida a partir de decisions lliures i en igualtat d’oportunitats.

La solidaritat, que garanteix la cohesió social.

Aquests valors ens condueixen a la concepció d’un model que és el de l’estat del benestar, que no és altra cosa que la garantia dels drets i les oportunitats de la ciutadania en el marc d’una economia de mercat regulada i amb límits, en què la fiscalitat permet la redistribució de la riquesa i que incorpora, com a resposta als reptes actuals derivats de l’emergència climàtica, una transició ecològica justa.

Com entén la relació entre marxisme i socialisme? Quina lectura fa de la història del socialisme?

El marxisme es pot entendre com una part del socialisme, però en cap cas n’és un sinònim: n’és una part, no la seva totalitat.

El socialisme neix com una protesta moral davant l’explotació industrial, fins i tot abans que Marx li donés una arquitectura teòrica.

Marx va aportar l’anàlisi de l’explotació capitalista i la consciència de classe, però va infravalorar la democràcia i va defensar el determinisme històric.

El socialisme democràtic és l’herència depurada d’aquesta tradició, sense determinisme, sense autoritarisme, i amb la democràcia com a valor constitutiu i irrenunciable.

Quina pensa que ha estat i quina hauria de ser la vinculació entre pensament i praxi política en el socialisme?

El socialisme va néixer per transformar la realitat; per això necessita idees que orientin l’acció. Però la teoria ha de partir dels problemes reals de la gent —l’habitatge, la precarietat, el canvi climàtic— i no només dels debats interns de la tradició. Aquestes idees transformadores s’han de traduir en acció política concreta, en programes electorals i en governs.

D’altra banda, la pràctica política ha de retre comptes davant la igualtat, la llibertat i la solidaritat, i no respondre només a l’oportunitat i al càlcul electoral.

La teoria i la pràctica, a més, s’han d’actualitzar conjuntament, perquè si la realitat canvia i la teoria no ho fa, deixarà de ser útil.

Quins són, segons el seu criteri, els reptes del nostre món actual en els que el pensament socialista necessita centrar els seus esforços de reflexió i/o actualitzar els seus postulats (desigualtats, medi ambient, migracions, digitalització, ciència, globalització, representació social i política, d’altres)?

El món actual s’enfronta a reptes urgents i el socialisme ha d’actualitzar el seu pensament si vol donar-hi resposta.

Les desigualtats són múltiples: de gènere, generacionals, d’accés al coneixement i també desigualtats pròpies de l’era digital. La riquesa es vehicula cada vegada més a través de dades i algoritmes, i sembla que, tot i que la redistribució de la riquesa mitjançant la fiscalitat continua sent necessària, ja no és suficient.

D’altra banda, la crisi climàtica és el nostre repte existencial. La transició ecològica ha de ser el nou eix vertebrador del programa socialdemòcrata i ha de ser justa perquè no la paguin sempre els mateixos.

Una altra qüestió urgent és com afectarà la digitalització al mercat laboral o com, davant els discursos populistes sobre els moviments migratoris, el socialisme ha d’afrontar-ne la gestió amb realisme, però sense renunciar als principis de solidaritat.

I, finalment, en un món globalitzat, cal preguntar-se com podem no perdre la connexió amb les nostres bases originals, encara més quan la desinformació i el negacionisme són amenaces directes al projecte socialdemòcrata.

La forma partit com l’entorn adequat per mantenir, desenvolupar i difondre el pensament socialista? És possible o necessari el pensament de partit? I la figura de l’intel·lectual orgànic?

Les idees sense estructura es dissipen, però l’estructura del partit s’ha de renovar perquè sigui més horitzontal, més porosa i més capaç d’escoltar que de disciplinar.

L’intel·lectual orgànic no pot ser només un teòric universitari: ha de connectar amb la gent i les seves xarxes, amb els moviments socials i els col·lectius, per traduir aquesta complexitat en un relat polític convincent. I ha de nodrir el pensament del partit amb les aportacions d’altres centres de pensament, fundacions, associacions…

En definitiva, es tracta de mantenir un ecosistema de pensament robust. La dreta ho ha fet sempre; nosaltres, en algun moment, hem debilitat aquest sistema pensant que n’hi havia prou amb gestionar bé els governs.

Raquel Sánchez Jiménez (Gavà, 1975) és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret del Treball i Seguretat Social per la Universitat Pompeu-Fabra.

Des del desembre de 2023 és presidenta-consellera delegada de Paradores de Turisme d’Espanya.

Entre juliol i desembre de 2023 ha estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats.

Ha estat ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, des de juliol de 2021 fins a novembre de 2023.

Va ser alcaldessa de Gavà, des de febrer de 2014 fins al juliol de 2021. Anteriorment, des de l’any 2007 va ser regidora i tinenta d’alcalde del mateix consistori.