Actualitat

Ferran Pedret: «El canvi climàtic ja no és una amenaça a l’horitzó, és una realitat que tenim present i que impacta sobre la nostra vida quotidiana»

8 juliol 2026

El president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, ha assegurat que «el canvi climàtic ja no és una amenaça a l’horitzó, és una realitat que tenim present i que impacta sobre la nostra vida quotidiana i es manifesta en tot tipus de fenòmens«. Ho ha dit en relació als incendis que s’estan produint aquests dies a Catalunya. En aquest sentit s’ha sumat a la mostra d’afecte i solidaritat cap a totes les persones afectades i agraïment a tots els professionals dels serveis d’emergència, als cossos de seguretat i persones voluntàries.

Així mateix, ha criticat que alguns “s’entesten a negar el canvi climàtic i atribuir els seus efectes a conspiracions”. “Fan molt mal a la societat”, ha expressat. Davant els qui neguen el canvi climàtic, el president Salvador Illa ha dit, en la seva resposta, que hi ha dues actituds: «Va d’acceptar-ho i fer-hi front, amb realisme, que és el camí correcte; o va de negar-ho i amb el cap sota l’ala, que és el que alguns encara prediquen avui». «Voldria que això ho tinguessin molt present els ciutadans de Catalunya. Podem influir per fer-hi coses i el govern ja està compromès a fer-ho».

Així mateix, considera que ens hem d’adaptar «gestionant de forma diferent com s’ha fet fins ara els nostres boscos, posant-hi els recursos necessaris i provocant aquest canvi de mentalitat no només en incendis, sinó també en cultura de l’aigua o en mobilitat». I ha conclòs que el govern està «compromès a desplegar amb realisme i amb el suport d’aquesta cambra, perquè és un debat que afecta a tot el país».

PREGUNTES AL GOVERN

La diputada Imma Ferret ha preguntat sobre el Pla d’accions per fomentar el català en l’àmbit de l’execució penal 2026-2030, presentat conjuntament per la Conselleria de Política Lingüística i la de Justícia i Qualitat Democràtica. «Atesa la funció social de la política de reinserció establerta pel model penitenciari de Catalunya, la llengua catalana és una font més d’oportunitats que contribueix a facilitar la reinserció de les persones que estan en execució penal i dels joves dels centres de justícia juvenil», ha indicat Ferret.

En resposta, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha destacat una campanya de sensibilització per professionals i interns; i actuacions adreçades a professionals, incorporant tallers de sensibilització i impulsant la capacitació lingüística i els referents lingüístics.

El conseller també ha assenyalat actuacions adreçades a interns, mantenint i reforçant la capacitat formativa i introduint també la figura del referent lingüístic, que “és el dinamitzador entre iguals de la llengua; juntament amb la creació de recursos i un vocabulari multilingüe de terminologia penitenciària”, entre altres accions.

Per la seva part, el diputat Joaquim Paladella ha interpel·lat sobre l’impuls de la candidatura per a la implantació d’una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Mora la Nova perquè “és un projecte que, en cas de tirar-se endavant, té potencial per transformar el territori: serà, sense cap dubte, un pol d’atracció i generarà dinamisme i oportunitats de vida i de futur” amb una inversió que podria rondar els 5.000 milions d’euros i la previsió de crear 250 llocs de treball directes i 2.500 indirectes.

Per respondre, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha afirmat que amb el projecte de la gigafactoria «abordem dos dels reptes principals» que té el nostre país: la competitivitat econòmica perquè generi prosperitat compartida, i l’equilibri territorial. “Els grans projectes de país només passen per la col·laboració”, ha afegit.

Finalment, el diputat José Ignacio Aparicio ha preguntat sobre la celebració a Catalunya del Grand Départ del Tour de França, i l’impacte que aquest esdeveniment ha tingut tant per la projecció internacional com per al «posicionament del nostre país com a seu de grans esdeveniments esportius».

En resposta, el conseller d’Esports, Berni Álvarez, s’ha mostrat convençut que serà el millor retorn econòmic de la història de l’inici de la cursa ciclista, i ha valorat la dimensió social de l’esdeveniment amb els 7.300 voluntaris, i la involucració en tots els actes que han fet els ajuntaments.

També la dimensió esportiva i de respecte mediambiental. “Estem treballant per complir els grans requisits perquè els grans esdeveniments esportius siguin a Catalunya”, ha conclòs.