La “crisi” de la socialdemocràcia és un tòpic tan comú com problemàtic. Prenent una perspectiva més constructiva, l’expert en política pública Henning Meyer i l’acadèmic Colin Crouch fan balanç del moment polític actual a Europa al voltant de la metàfora de la “cruïlla.” La seva conversa és una panoràmica dels darrers cinquanta anys que posa el focus en com la globalització neoliberal va imposar no només un model econòmic i de gestió, sinó també una forma general de fer política, que els socialdemòcrates han de repensar per guanyar el futur. L’evolució del discurs socialdemòcrata, així com de les bases electorals dels partits socialdemòcrates, és un tema que hem tractat sovint a Pensament Socialista (per exemple, aquest llibre de Stephanie Mudge o aquest de Line Rennwald respectivament). Connectant amb aquests importants debats sobre l’estratègia política, Meyer i Crouch ofereixen una discussió interessant sobre les arrels del problema en com la globalització econòmica va ser gestionada pels socialdemòcrates, des de la narrativa determinista dels anys noranta fins al biaix conservador de nodes de la globalització com l’Organització Mundial del Comerç.
Tanmateix, Meyer i Crouch estan d’acord a posar el focus en la necessitat de deixar de pensar en els ciutadans com a grups amb demandes fixes que poden ser ajuntades a un programa electoral com un patchwork. Ambdós acadèmics alerten sobre aquesta forma antipolítica de fer política com l’herència més problemàtica del neoliberalisme, tant per la forma en què anul·la la capacitat transformadora dels principis socialdemòcrates com per la seva incapacitat per funcionar en un context de creixent polarització. En aquest context, Meyer i Crouch debaten sobre com noves forces populistes tenen èxit precisament perquè comprenen i transcendeixen aquesta cruïlla a què els partits socialdemòcrates s’han trobat sovint entrapats, pressionats per la responsabilitat de governar i per la necessitat de construir coalicions a curt termini.
Finalment, el debat planteja la pregunta més ambiciosa: com criar lligams transformadors entre ciutadans cada cop més desencantats i polaritzats? Notant els riscos d’una política que segueixi el corrent d’un context cada cop més fragmentat (el cas, per exemple, del Regne Unit post-Brexit), ambdós ens animen a pensar en la socialdemocràcia més com una visió de societat que no pas com una forma de fer gestió. Per fer-ho, posen l’èmfasi en la condició més primordial: adreçar la desigualtat per criar les condicions per a una democràcia on tothom participi en igualtat de condicions.
R.K.
Henning Meyer és un acadèmic i consultor de política pública. Actualment, és director del Lill Institute for Public Value i CEO i editor en cap de Social Europe.
Colin Crouch és professor emèrit a la Universitat de Warwick. És més conegut per l’impacte del seu llibre Post-democracy (2005), que denuncia la decadència de la sobirania popular a conseqüència del neoliberalisme.