El passat 16 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que marcarà un abans i un després per al nostre territori: l’Estatut dels Municipis Rurals. I ho hem fet pensant en allò que mai hauria d’haver quedat enrere: els pobles petits, la seva gent i la seva dignitat.

Com a diputat del PSC-Units per avançar, amb un ampli consens de tots els companys i companyes del Parlament, he tingut l’honor de participar en la seva elaboració i aprovació, amb un compromís clar: situar el món rural de tota Catalunya, i en especial de les terres de Lleida, al centre de les polítiques de país.

Actualment, més del 60% dels municipis catalans tenen menys de 2.000 habitants, i molts d’ells es troben a la nostra demarcació. Parlem de pobles que sovint no arriben als 500 habitants, que lluiten contra el despoblament, la manca de serveis, el desmantellament progressiu de serveis públics i la desigualtat d’oportunitats. I malgrat tot, resisteixen, gràcies a la força de la seva gent.

Aquest Estatut no és només una llei. És una declaració de compromís amb els nostres pobles: amb les Garrigues, els Pallars, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, el Solsonès i tot el conjunt de les comarques del Pirineu i l’Aran, així com tants altres racons que fan bategar tota Catalunya. És el fruit de la feina de molta gent: alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de tots els municipis, però especialment vull posar en valor el paper d’entitats com Eines de Repoblament Rural i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que fa anys que alcen la veu amb constància i convicció.

Què preveu la llei?

Defineix per primer cop què és un municipi rural i regula mesures específiques per tal que a la seva gent no li falti cap servei públic. Crea un fons de finançament incondicionat i un fons d’inversió contra el despoblament. Garanteix serveis públics bàsics i de qualitat: educació, salut, transport, ocupació o habitatge. Aquí, per exemple, preveu ajuts i incentius fiscals per rehabilitar habitatges i fixar població o incorporar-ne de nova entre altres mesures. 

Amb aquesta llei, Catalunya reconeix, per fi, que sense món rural no hi ha país possible. I nosaltres, des de Lleida, el Pirineu i l’Aran, defensem, més que mai, una agenda rural rellevant dins de les polítiques necessàries per créixer i prosperar.

Perquè els pobles petits no són passat: són futur, són arrel, són orgull. I com sempre ha fet la nostra gent, nosaltres hi seguirem picant pedra —amb la mirada llarga i el cor al territori.