Quan parlem d’equilibri territorial i de garantir la qualitat assistencial a la ciutadania en termes de salut, no s’hi valen ni discursos superflus ni l’ús de dades inexactes que, massa sovint en els darrers temps, porten a la desinformació.

Si bé és cert que durant els darrers anys i en alguns períodes concrets tots i totes hem patit la sobrecàrrega en serveis tant essencials com és el d’urgències als diferents centres sanitaris d’arreu del país, aquesta ha estat una tendència invertida que, destinant-hi recursos, planificació i reordenació de prioritats, estem aconseguint.

Fa poc un estudi del Sindicat de Metges de Catalunya alertava d’una desigualtat alarmant d’equipaments mèdics, posant l’exemple, entre altres, de que la regió sanitària de Ponent disposa de només 3 box d’Urgències. Bé, doncs si algú s’hagués pres els pocs minuts que suposa contrastar aquesta dada a la memòria de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, fàcilment consultable al web, hauria trobat que només en aquest centre es disposa de 33 boxes d’atenció urgent.

Quan es diu que a les regions de Terres de l’Ebre o a la de Lleida no hi ha tampoc ressonàncies magnètiques, ens trobem amb una altra errada. La realitat és que n’hi ha 2 a Terres de l’Ebre, 1 a Tortosa, 1 a Amposta i 3 a la ciutat de Lleida. Quan l’informe del Sindicat denuncia que només hi ha 28 mamògrafs a Catalunya, les dades reals demostren que n’hi ha més de 100.

Podríem desmentir o rectificar cada una de les dades que l’informe del Sindicat de Metges ha reflectit de manera errònia (suposem que sense cap intencionalitat), però la informació (enfront de la desinformació) és de fàcil accés a tota la ciutadania.

El que cal deixar clar és que si parlem de salut i dels serveis i equipaments necessaris per garantir-la, el Departament treballa en la línia de posar en valor l’equilibri territorial pensant en els ciutadans i les ciutadanes, no en els centres; atansant qui ho requereix a les tecnologies i experteses i sense discriminació per raó de codi postal. Així, determinades tecnologies que fins fa un temps tenien només els grans centres, s’han estès a centres més petits. De la mateixa manera, s’estan ampliant estructures quirúrgiques, com les de l’Hospital Arnau de Vilanova, amb 16 quiròfans.

L’objectiu final: assegurar l’accessibilitat als serveis i equipaments sanitaris a tota la ciutadania.