Aquesta obra biogràfica, que retrata la vida social, intel·lectual i política del protagonista, s’inicia el 31 de gener de 1937, amb un jove Pallach de gairebé disset anys que ha viatjat de Figueres a Barcelona per representar els estudiants en un míting al Gran Price, organitzat pel POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), al costat d’Andreu Nin.
De nen i adolescent, tot i que havia d’ajudar al negoci familiar, en Josep Pallach era un bon estudiant que ja destacava per les seves qualitats redactores i d’oratòria, i també de lideratge.
Amb l’inici dels estudis de batxillerat comença la seva politització activa i les seves col·laboracions en publicacions, significant-se com a republicà i d’esquerres.
El 1932 ingressa al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i posteriorment presideix la delegació de Figueres de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FENEC). L’any 1935, passa a militar al POUM, atès que el BOC liderat per Joaquim Maurín s’ha integrat en aquesta nova formació junt amb l’Esquerra Comunista d’Espanya d’Andreu Nin, tot això a conseqüència dels fets d’octubre de 1934.
Durant la Guerra Civil, va desenvolupar una intensa activitat política a la rereguarda amb el POUM, una organització que defensava la necessitat de dur a terme la revolució al mateix temps que es lluitava en la guerra. Aquesta postura, juntament amb la seva oposició a seguir les directrius de Moscou, va provocar que el POUM perdés el suport de la Generalitat i fos posteriorment perseguit i proscrit. Pallach va ser enviat a un batalló disciplinari al front d’Aragó, on les seves perspectives eren extremadament fosques. L’esfondrament del front li va permetre participar en la retirada republicana i, amb només 19 anys, marxar a l’exili.
Tot aquest tarannà de joventut, i especialment el període en què la República va ser governada per la dreta, així com l’actitud i la repressió comunista durant la Guerra Civil, van marcar profundament el seu pensament. Aquests fets el van transformar en una persona realista i pragmàtica, lluny de qualsevol dogmatisme. Tot i mantenir-se fidel als seus principis, va saber identificar clarament els límits i les possibilitats d’acció en un context tan complex.
A l’exili, va dedicar-se a reconstruir el POUM. L’experiència viscuda durant la guerra d’Espanya el va conduir a profundes reflexions polítiques. Va marxar cap a Montpeller, on es va matricular en Filosofia i Història. El febrer de 1941 va ser detingut per la policia pétainista, però va aconseguir escapar cap al Regne Unit. Al mes d’octubre, va tornar a França en una missió d’informació per part dels britànics. Després va creuar de nou la frontera espanyola, però els serveis secrets britànics el van retornar al Regne Unit. Finalment, va tornar a França per organitzar una xarxa d’evasió.
Torna a Barcelona i fa activitat política del POUM en la clandestinitat. Per aquelles dates el POUM publica el diari ENDAVANT. El 24 de desembre de 1944 és detingut i pateix tortures. L’11 de gener de 1945 ingressa a la presó de Figueres on passarà tres mesos en règim d’aïllament. El 14 de febrer de 1946 aconsegueix fugir de la presó i torna a França on reprèn l’activitat política.
Mentre Pallach era a la presó, el 14 de gener de 1945 es fundava a l’exili el Moviment Socialista de Catalunya, amb la incorporació del POUM. Aquest nou moviment d’unitat socialista acabaria trencant-se l’any 1968 en dues meitats: la branca de l’interior, liderada per Joan Reventós i Raimon Obiols, i la branca de l’exili, encapçalada per Josep Pallach.
El 7 d’octubre de 1948 es casa amb Teresa Juvé a Tolosa de Llenguadoc i a continuació la parella s’instal·la a París. A l’estiu de l’any següent neix l’única filla del matrimoni. Comencen a treballar al Lycée Pilot de Montgeron (a la banlieu de París) on Pallach podrà desenvolupar les seves habilitats com a pedagog, que serà la seva gran especialització professional, alternant la seva feina amb una intensa activitat política, cosa que li va permetre al llarg dels anys teixir importants relacions internacionals. La pedagogia era una eina essencial per transformar a millor la societat.
Cap a mitjans dels anys seixanta, Pallach es planteja que ha arribat l’hora de tornar a Catalunya i desenvolupar l’activitat política i el seu projecte a l’interior. Així, l’estiu de 1967, mentre estiueja a Roses i fa de professor d’espanyol per a francesos en una mena d’escola d’idiomes creada per la seva dona i la seva filla, és detingut per la Guàrdia Civil el 29 d’agost. Vint anys després, torna novament a la presó, però aquesta vegada com a dirigent de l’oposició antifranquista.
El Tribunal Militar el condemna a setze anys de presó per rebel·lió i tres mesos per fugir de la presó, però la pena es reduirà a uns pocs mesos perquè es pot acollir a mesures de gràcia atorgades pel règim al llarg dels anys.
Quan torna a París, assisteix desconcertat a la revolta del Maig del 68, ja que ell defensa el canvi per mitjans democràtics.
L’any 1970 torna definitivament a Espanya quan encara té pendent resoldre el judici militar. A partir d’aleshores es dedica en cos i ànima a l’ensenyament i a la pedagogia, primer en un Institut Pilot de Girona, l’any següent anirà a un Institut d’Esplugues de Llobregat i posteriorment ho farà de professor no numerari de la UAB. Va ser una figura clau en la renovació pedagògica.
En l’àmbit polític, la divisió del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) produïda l’any 1968 cristal·litza finalment l’any 1974 amb la formació, d’una banda, de Convergència Socialista de Catalunya (CSC), liderada per Joan Reventós, i, de l’altra, del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), encapçalat per Josep Pallach.
Pallach defensava un socialisme no marxista, un socialisme humanista, no dogmàtic i profundament democràtic; parlava de socialdemocràcia sense complexos. Partint de posicions revolucionàries anarquistes i comunistes, i fruit de les experiències viscudes en la pròpia pell, va evolucionar cap a la socialdemocràcia i una concepció de la política fonamentada en la llibertat, el diàleg i la justícia social.
Malauradament, Josep Pallach va morir sis mesos abans de la celebració de les primeres eleccions democràtiques, l’11 de gener de 1977. Injustament, no va poder participar en el canvi democràtic del país després d’haver-hi dedicat tota una vida. És un enigma saber què hauria passat si ell hagués estat present, però el que és segur és que, amb el seu bagatge, la seva integritat, els seus principis i la seva trajectòria, hauria tingut un paper transcendental.
M.M.V.
Joan Safont Plumed (Mataró, 1984) és periodista i escriptor. Llicenciat en Dret per la UPF, màster en Periodisme i doctor en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. Professor associat a la UPF i professor col·laborador a la UOC. Ha col·laborat en mitjans com El Temps, L’Avenç, Crític, Revista de Catalunya,TV3 o RAC1. Ha publicat articles i llibres sobre periodisme, història i cultura del segle XX.
Enllaç relacionat