Catalunya ha estat i és un motor polític rellevant en el desenvolupament de
l’Estat autonòmic. Així ho torna a demostrar avui amb l’impuls d’un nou model
de finançament i la proposta de condonació de bona part del deute autonòmic.
Com és habitual, d’acord amb la naturalesa federal del nostre sistema, aquests
avenços es produeixen pel pluralisme polític aparellat amb la seva
descentralització i, en aquest cas, és fruit del pacte a què a arribat el Govern
del president Sánchez amb ERC, en el cas del deute autonòmic, i del president
Illa amb el mateix partit, en el cas del finançament singular.
Les autonomies han anat adquirint al llarg dels anys força competències en
matèries que afecten la vida quotidiana de la ciutadania, com la sanitat,
l’educació i, en el cas català, amb competències pròpies en matèria de llengua,
seguretat i d’altres que tenen a veure amb la singularitat del seu autogovern.
Per això, la millora del finançament que impulsa el PSC és per garantir el
desplegament de l’Estat del benestar a Catalunya i la institucionalitat pròpia de
la Generalitat.
D’altra banda, la proposta de condonació del part del deute, situat en més de
17.000 milions d’euros per a Catalunya, esdevé un acte de justícia per a les
administracions territorials que durant els governs del PP de Rajoy van ser
maltractades, amb sobreendeutament i reducció de transferències, com a
resposta a la crisi financera.
El govern de coalició del president Sánchez ha demostrat que, davant de
problemes econòmics derivats de crisis com la guerra d’Ucraïna, la inflació o la
pandèmia del COVID-19, es poden articular altres respostes, més justes i amb
més recursos, que han suposat 300.000 milions d’euros més per a les
autonomies, respecte dels aportats per l’anterior govern del PP.
La condonació de part del deute autonòmic dóna un pas més en la bona
direcció perquè administracions com la Generalitat tinguin més autonomia
financera, guanyin credibilitat en els mercats financers i, sobretot, puguin
centrar els seus esforços en finançar serveis públics essencials, com la sanitat i
l’educació.
Per això, no s’entén la negativa de Feijóo a aquest pacte, com tampoc es va
entendre la seva oposició a pujar les pensions i bonificar el transport públic. El
PP es torna a equivocar, posant per davant els seus interessos tàctics per
davant dels interessos dels ciutadans de les autonomies on governa. Esperem
que la resta de forces polítiques estiguin a l’alçada dels seus representats.