Publiquem la darrera #NotaQuinzenal d’Anàlisi Política, signada per Carles Martí, secretari de Programes del PSC i membre del Comitè de Direcció de l’Endavant! 

AMNISTIA: GUARIR, REDREÇAR I GIRAR FULL PER TORNAR A LA POLÍTICA ÚTIL

D’on venim

L’estiu del 2017: un moment per recordar i per no tornar-hi mai més. En lloc de treballar per afrontar temes mal resolts o per defensar noves idees des de la política i la democràcia, els governs de Catalunya, sustentats per forces polítiques molt diverses i contradictòries, van promoure l’enfrontament, la unilateralitat, el poc respecte per les pròpies lleis (resulta especialment rellevant la vulneració de la CE78 materialitzada al Parlament els dies 6 i 7 de setembre d’aquella any) i, sobretot, van sembrar enfrontament, divisió, negació del diàleg i falta de respecte per les mirades diferents… dibuixant un artificial “nosaltres” i “els altres” que va amenaçar amb trencar la societat catalana.

No volem tornar a viure aquelles situacions que van dividir artificialment famílies, grups socials, institucions i projectes compartits. Al alinear-nos en la defensa de la Constitució, però sense perdre de vista les nostres arrels de federalistes defensors de la pluriculturalitat, els socialistes vàrem ser objecte de dures crítiques per banda de tots els nacionalistes. I encara ho som avui. Però ni aleshores ni ara aconseguiran que abdiquem de les nostres conviccions.

Les coses han anat posant-se al seu lloc i ha quedat clar que el diàleg i el debat polític, en el marc de la democràcia, són el camí i la garantia per a la solució. La CE78 conté les eines necessàries per seguir avançant i per protegir la nostra societat dels atacs de totalitarismes i populismes de tot signe. L’Estat de Dret és la garantia de la nostra democràcia i atorga les eines per a la modernització i el canvi, per a l’actualització de les seves institucions, les seves lleis i el seu propi funcionament.

Des del 2018 ençà, des del protagonisme d’un govern progressista a Espanya, ha quedat demostrat el valor real de les polítiques pensades per a resoldre problemes i moure la societat cap al benestar creixent, en un context de diàleg i respecte institucional. Hem pogut constatar com els governs presidits per Pedro Sánchez, han avançat pas a pas per restablir paulatinament la normalitat política a Catalunya. Lluny d’enfrontaments estèrils, polítics i socials, que només varen servir per perjudicar el proverbial dinamisme de la societat catalana des del 2012. 

Política de progrés per fer avançar la nostra societat des del diàleg i el retrobament

Des d’aquesta responsabilitat històrica, en coherència amb les nostres idees i amb aquesta manera de fer, els socialistes continuem atenent les necessitats, presents i futures, de la nostra societat. Al juny del 2021 l’atorgament dels indults als dirigents processats pels fets de la tardor del 2017 va servir per iniciar un nou temps en el que l’enfrontament i la divisió de la societat catalana s’han anat, afortunadament, diluint.

Transcorreguts gairebé trenta mesos, és el moment de donar un pas coherent amb aquelles mesures de gràcia i completar-les per als qui dirigien “el procés”, però sobretot perquè arribin també fins a la resta de ciutadans que varen participar, amb un grau molt menor de responsabilitat, en aquells fets del 2017 i en les seves derivades d’anys posteriors. Catalunya necessita girar full i per fer-ho cal que no hi hagin ni víctimes de part ni màrtirs. Tots els catalans som conscients que, en democràcia, sempre hi ha un llistat ampli de problemes per resoldre i d’oportunitats de futur, però en aquests temps passats, hem viscut a Catalunya governs capficats no en el benestar col·lectiu, sinó en uns objectius de part (al damunt perseguits des de la unilateralitat) d’uns quants que per por de que la societat els passes comptes pel seu mal govern, tant a Catalunya com a Madrid, varen aprofitar el malestar social per convertir-lo en una arma llancívola d’una part de la societat contra l’altra. D’unes parts d’Espanya contra les altres. La història ja ens ha ensenyat, amb múltiples exemples, que voler mantenir viva la flama de l’enfrontament només condueix a l’estancament i només serveix perquè els responsables d’aquella confrontació continuïn regint els destins col·lectius des de la desorientació i la manca de projecte, cap a un futur pitjor. 

Cal, definitivament, superar aquesta situació, guarir les ferides i preparar a la nostra societat per afrontar els reptes que ens esperen (la sostenibilitat, créixer en igualtat per créixer en prosperitat, superar la crisi demogràfica…) per a les properes dècades. Per suposat, cal ser conscients que totes aquestes males polítiques han tingut com a velada “justificació” uns temes mal resolts a Espanya i a Catalunya que també cal abordar amb decisió i capacitat de transformació i bon lideratge; per simplificar podem parlar de reconeixement, autogovern, recursos, finançament, inversions, infraestructures… en un nou marc federal i pluricultural.

On volem anar: retrobament, lideratge de diàleg i bon govern

Superats els riscos que la dreta espanyolista pugui governar Espanya amb el suport de l’extrema dreta i després d’assentar unes bases sòlides per obrir una nova etapa de governs progressistes, hem de consolidar l’oportunitat per tal que la societat catalana es retrobi amb si mateixa. Sense rancúnies, però sense oblidar com hem estat de prop de l’abisme de l’enfrontament civil on ens va col·locar la irresponsabilitat dels dirigents polítics nacionalistes conservadors durant les seqüeles socials i econòmiques de la Gran Recessió.

Amb les mesures de gràcia acordades, amb aquest marc de reconciliació social, la societat catalana compta amb el capital social i polític necessari per restablir, guarir, consolidar i estendre el diàleg i el retrobament. Aquest diàleg i aquest retrobament s’han d’expandir per tot Catalunya. Des del Parlament i els ajuntaments (en els que sortosament ja es varen obrir espais d’entesa superant les divisions obertes de fa més d’una dècada) fins al conjunt d’entitats, institucions, societats i grups de tota mena (socials, culturals, esportius, familiars…) que ajuden a vertebrar la nostra convivència.

Necessitem retrobar i consolidar les capacitats d’esforç col·lectiu per superar els reptes que no esperaran a que nosaltres els hi dediquem atenció. Alguns ja els coneixem: la invasió russa d’Ucraïna i la nova guerra Israel-Hamàs ens han apropat a les portes de la Unió Europea, amb intensitat renovada, situacions de guerra oberta que no es vivien des de feia dècades. Les properes eleccions al Parlament Europeu s’anticipen particularment complexes per a la construcció del futur comú a la UE. Els diferents populismes identitaris (un fenomen creixent a països centrals de la UE com França, Alemanya, Itàlia i Espanya) representen un risc per a la convivència molt superior al viscut fins ara. En una era de falses notícies esteses i viscudes com a verdaderes i de seducció del radicalisme quan la democràcia no apareix com la solució, pren força el biaix religiós-integrista d’aquests populismes de tota mena que tenyeixen avui la nostra societat occidental.

Altres reptes actuals ja els hem esmentat més amunt: la sostenibilitat, el progrés social i econòmic, els reptes que la demografia ens imposa… Només una societat catalana treballant unida en els temes principals, i amb un lideratge polític que practiqui el diàleg i la capacitat d’atendre la diversitat podrà superar amb èxit i enfortir-se per fer, de nou, real el somni de les generacions passades: deixar als nostres hereus un país millor del que nosaltres vàrem heretar de les generacions anteriors. Aquest és l’autèntic compromís que els humans tenim amb els nostres congèneres passats i futurs.

La llei d’amnistia pels fets del “procés”, presentada pel Grup Socialista al Congrés dels Diputats i pactada amb els grups que donen suport a la investidura de Pedro Sánchez, vol ser el punt d’inflexió cap aquesta nova etapa de Catalunya i d’Espanya. Es tracta de guarir, redreçar i girar full per tornar a la política útil.