Comerç

Normatius

• Simplificar els tràmits administratius. Modificar de l’ordenança d’activitats i, d’acord amb la normativa sectorial vigent, establir la declaració responsable i la comunicació com a eines d’obtenció dels permisos d’activitats, en comptes de la llicència per escurçar , a un mes, l’obertura de l’activitat
• Establir  models de declaració, memòries o test de conformitat que facilitin la presentació de sol·licituds i l’elaboració d’informes preceptius.
• Extendre i potenciar els procediments de resposta immediata o resolució automatitzada per al reconeixement inicial de les llicències d’obertura d’activitats, i d’obres menors
• Signar convenis amb Corporacions de dret públic i amb entitats col·laboradores de certificació per agilitzar els tràmits d’aportació documental i inspecció
• Elaborar un cens de locals comercials buits identificats per propietat i per ubicació.  Transformació de l’ús comercial a residencial en aquells casos en que s’acrediti la manca de potencial comercial del sector
• Reformar la trama urbana consolidada al efecte d’obrir nous espais pel comerç a la Bisbal.
• Pla municipal de comunicació de la promoció econòmica municipal, i acompanyament als comerços que garantitzin un  horari d’obertura especialment en  dies festius.

Materials

• Signar convenis de col·laboració amb les cambres de comerç de Girona i Palamós per a l’impuls de polítiques comercials i de turisme , amb el desenvolupament i acolliment dels programes que realitzen
• Promocionar , conjuntament amb el sector de la restauració, una programació cultural i musical estable, vinculada a la música en directe, les arts escèniques o qualsevol altra manifestació associada a la cultura, l’art, tant a la via pública, com als locals, amb el benentès que cal fer-ho amb un estricte i escrupolós respecte a la convivència veïnal. 
• Reforçar l’associacionisme i treball conjunt amb els comerciants, amb les entitats que els agrupen locals o supramunicipals com cambres de comerç etc perquè els grans reptes actuals (vendes online, grans superfícies,…) no es poden abordar amb estratègies individuals.
• Establir conjuntament amb el sector, un llistat actualitzat de comerços oberts, especialment els dies festius, i promocionar que estiguin oberts un número mínim d’establiments.
• Establir de cursos de formació continuada amb el sector comercial de la ciutat.
• Fomentar la creació d’àrea/ d’àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) per impulsar el comerç de la ciutat, fent-ne col·laboradors i partícips econòmicament a tots els propietaris de locals.
• Treballar coordinadament per incorporar el comerç culturalment divers dins les estructures associatives dels sector, com a fórmula per accedir al coneixement i reconeixement dels drets i deures com a comerciants, als recursos de promoció i d’oportunitat per aportar experiències en un context on el comú denominador és la promoció del negoci.
• Consolidar el Mercat Municipal com a polaritat central de la ciutat amb l’establiment de criteris de qualitat i de proximitat.
• Ajudar i acompanyar els comerços perquè incorporin les innovacions digitals en la gestió dels seus negocis i en les compres i vendes, i  donarem suport a l’establiment de models basats en el comerç electrònic en els comerços de la Bisbal
• Diversificar els àmbits urbans de teixits comercials per equilibrar territorialment també el comerç de la Bisbal.
• Crear una comissió d’estudi de l’ús/destí del centre comercial Bisbal Futur situat a l’avinguda de l’Aigüeta, composada per propietaris i Ajuntament.

Artesania

La dinamització i promoció d’una ciutat requereix d’una IDENTITAT COMPARTIDA que arrossegui sinèrgies cap a un objectiu comú, i sovint hem identificat aquesta identitat amb la Ceràmica o, de forma més holística, amb L’ARTESANIA en conjunt. Tenir un distintiu o certificat que així ho acredita és realment un pas important, però de poc o res serveix si a la ciutat no s’hi “respira” un AMBIENT ARTESÀ. Fer de La Bisbal una Ciutat Artesana (“Craft City”) significa dotar-li aquesta Identitat, i sobretot que sigui “creïble”, tant per a nosaltres els bisbalencs i bisbalenques com pels que vinguin a visitar el nostre poble.

• Crear un passeig des de l’Aigüeta fins al Museu Terracotta, amb arbres, bancs, zones d’ombra, fonts, escultures, obres artesanes… Ha d’esdevenir un espai bonic i accessible, en el qual es respiri aire artesà, amb un ambient sà, agradable per passejar i descobrir les obres dels artesans a les botigues taller: un “museu al carrer”. I cal donar més visibilitat des del carrer al Museu Terracotta, amb una entrada més identificable i acollidora. 
• Pacificar el trànsit rodat a la travessera, des de l’Aigüeta fins el Museu Terracotta. Implementar zona de vianants a l’alçada de les Voltes per tal que quedi vinculada i cohesionada amb la zona del casc antic (que ja és zona de vianants), formant un tot coherent i cohesionat. 
• Crear un Centre d’Interpretació Artesà a la zona de l’Aigüeta, com a complement al Museu Terracotta, i valorar que el mateix pugui aglutinar-hi se un Viver d’Artesans. 
• Redissenyar les dues rotondes de l’entrada a La Bisbal, per a que siguin decorades amb elements nobles i naturals, vinculats a l’artesania, i fer-hi un nou disseny més sostenible i vinculat amb la Identitat “Craft City”.
• Impulsar línies d’ajuts i bonificacions fiscals per a l’obertura d’establiments artesans.
• Implementar subvencions per a la rehabilitació de façanes, per a l’embelliment dels edificis antics i del patrimoni bisbalenc 
• Impulsar amb més recursos la Fira Artesana i de la Ceràmica, incidint en la qualitat dels expositors i no tant la quantitat. Organitzar trobades amb artesans del món, així com establir vincles amb altres municipis artesans, per continuar incidint en la internacionalització del producte artesà bisbalenc. 

Som conscients que es tracta d’un projecte ambiciós, que no es pot implantar a curt termini i que s’ha de situar dins d’un horitzó ampli: LA BISBAL 2030. Però creiem que és totalment viable amb una bona planificació que permeti la seva execució en successives fases, així com una eficientment cerca de finançament extern.

Turisme

• Potenciar les fires, presencial i hibrides ( presencials i virtuals)  tant per les actuals com per les dels sectors locals emergents com l’artesà, el de les energies renovables…
• Realitzar  fires cobertes i a l’aire lliure al passeig.
• Rehabilitar el centre històric, especialment el call de forma immediata com a únic call de Catalunya que conserva la forma original
• Difondre  i promocionar el turisme rural al municipi conjuntament amb el sector.
• Establir  projectes turístic culturals. Organitzar trobades d’artesans mundials, i establir packs turístics que conjuguin ceràmica i artesania.
• Crear la ruta de l’artesania dins de les rutes de femturisme.cat
• Definir un pla de turisme gastronòmic de quilòmetre zero de la mà de productors i restauradors locals de l’àmbit del pla estratègic
• Potenciar el turisme ciclista de la ciutat amb l’adaptació d’espais adreçats al col·lectiu atès que som zona de pas de dues de les principals rutes ciclistes que realitzen en els entrenaments
• Potenciar l’anomenat turisme de colors durant la primavera amb la visita als camps de colze de la subcomarca
• Incrementar la xarxa de vies transitables en bicicleta per les Gavarres i el seu entorn i ampliar el trams inclosos a les vies verdes i Pirinexus
• Impulsar la creació nous emplaçaments d’allotjament turístic, alberg juvenils turisme familiar