Va ser el 30 de setembre del 1931 quan, en el marc del debat constituent de la Segona República, es va desenvolupar el conegut encreuament d’arguments, a les Corts, entre les diputades Clara Campoamor, del Partit Radical, i Victoria Kent, del Partit Radical-Socialista. La primera es declarava a favor d’introduir el sufragi femení actiu i passiu, en els articles 36 i 53 de la Constitució respectivament. La segona va plantejar les seves reticències al sufragi actiu proposant que es deixés el tema per a una posterior Llei Electoral.

La votació per aprovar provisionalment l’article 36 va tenir lloc l’1 d’octubre de 1931. La ratificació de l’esmentat article a les Corts es va produir l’1 de desembre i la votació final de tot el text constitucional es va donar el 10 de desembre d’aquell any tancant així una etapa de la història en què el concepte “universal” excloïa la meitat femenina de la població.

Entre  els esdeveniments commemoratius succeïts al llarg del 2021, cal esmentar que s’han estrenat diverses obres de teatre que aborden tant el fet històric com el debat entre Clara i Victoria. Dues dirigents polítiques de primer nivell que varen mantenir, inicialment, posicions encontrades sobre l’oportunitat del sufragi femení. Entre les funcions estrenades destaquem “El pecado mortal de Madame Campoamor”, dirigida per Mario Hernández i estrenada al Teatro del Barrio,  i “Victoria viene a cenar”, dirigida per Carmen Nieves i estrenada al Teatro Quique San Francisco.

Entre els nombrosos articles i reportatges publicats, destaquem el que signa Jagoba Álvarez a “Contexto” i que se centra en la falsa polèmica, endegada per la dreta política, sobre la implausible oposició del PSOE de l’època al reconeixement del sufragi actiu femení.

Un altre text que ajuda a aclarir, en aquest cas, el debat entre Clara Campoamor i Victoria Kent, és el llibre escrit per Isaías Lafuente amb el títol “Clara Victoria”. Escrit com una ben documentada crònica periodística i amb il·lustracions d’Helena Pérez García, el llibre ens transporta a un moment transcendent del parlamentarisme espanyol.

L’Ateneo de Madrid es va sumar a l’efemèride amb un recordatori que conté un interessant enllaç al diari “Ahora” (de Madrid) amb fotografies del 10/11/1933, la primera ocasió en què es va poder exercir de debò el sufragi universal:

L’emissora de ràdio Cadena SER va aprofitar l’ocasió per presentar dos podcasts en què, amb un format de docuficció acompanyada d’entrevistes a experts, s’explica el tema al llarg de dos capítols d’una durada propera a la mitja hora cadascun.

Sens dubte és a la pàgina que RTVE dedica al tema on es troba gran part dels recursos audiovisuals sobre aquell moment històric. Hi trobem tot un seguit de documents (entrevistes, capítols de telesèries i debats) que aborden els esdeveniments al voltant de l’aprovació del vot femení a Espanya. Malauradament, la cinta dedicada a “Clara Campoamor: La mujer olvidada” (2011) i dirigida per Laura Mañá ja no es pot veure al portal de RTVE.

Un altre material, publicat el 2006, però que convé rescatar, és el discurs íntegre de Clara Campoamor a les Corts.

També té el seu interès la notícia de l’època recollida a “El Socialista” i actualment accessible en l’enllaç al portal del PSOE.

Per acabar, presentar-vos la interessant la novel·la gràfica “Una mujer, un voto”, d’Alicia Palmer i Montse Mazorriaga, que es va donar a conèixer durant la celebració dels 90 anys del vot femení. Ho fem a través de l’entrevista de Julia Otero a les autores i mercès de la nota que va publicar l’Agència EFE per a l’ocasió.

C.V.M.