L’informe Evolució de l’economia gironina. Període: 2008-2018. Informe socioeconòmic per sectors d’activitat i comarques. Visió de conjunt i projectes estratègics publicat per la Diputació de Girona, la Universitat de Girona i la Fundació la Caixa, amb la voluntat explícita de millorar-ne la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat així com per desenvolupar polítiques turístiques efectives que contribueixin a l’evolució del sector, inclou una proposta fer un seguiment més acurat tan dels sectors turístics, que en algunes comarques ja representen el 20% del PIB, com de la indústria, de la qual en detalla una llista extensa i concisa sobre les dades que convindria recollir. Amb la voluntat de seguir el propòsit de l’informe, que recomana elaborar un recull d’informació que aporti dades per a una millor diagnosi de l’evolució dels sectors productius de les comarques gironines i obtenir eines per a dirigir les polítiques econòmiques, el grup del PSC de la Diputació de Girona ha presentat una moció en la que proposa que es disposin els recursos humans i tècnics per donar compliment a les recomanacions de l’informe i les posi al servei de la millora de les polítiques de suport als sectors productius.

Així, més enllà que la Diputació activi els recursos per donar compliment a la recomanació de l’informe per al recull de totes les dades sobre l’activitat del sector turístic gironí, la moció explicita que recollir informació precisa i actualitzada sobre trenta punts que giren a l’entorn de la producció, l’explotació, treball i consum vinculats als sectors industrials actius a la província de Girona; i que una vegada recollits les avaluï, en publiqui les conclusions, les posi en coneixement dels grups representats al plenari i les posi al servei del disseny de noves polítiques que afavoreixin, estimulin i consolidin el desenvolupament i l’evolució dels sectors econòmics gironins.

L’informe descriu com a partir de 2018 Girona es recupera escalonadament de la crisi demogràfica 2012-2016 i que les dades confirmen una evolució positiva del PIB. Malgrat això, segons l’informe, Girona va encarar la crisi del 2008 amb una taxa d’atur del 6,5% i deu anys després la desocupació se situa en el 10%; que la taxa d’activitat ha perdut empenta i la dependència creada a l’entorn de la construcció i el turisme es manté; que les xifres d’exportacions de béns apunten una pèrdua de quota en el mercat espanyol en contrast amb un augment de la capacitat exportadora i que les 30 principals empreses gironines, amb una facturació conjunt que supera amb escreix els 6.000 milions d’euros anuals, tenen més pes al PIB que les 30 primeres de Barcelona en el de la seva demarcació.

L’estudi descriu i aporta detalls sobre aspectes estructurals del cosmos econòmic gironí;  analitza entre d’altres el sector hoteler i l’avalua com un dels principals motors de la recuperació de la província; conclou que convindria posar en valor l’oferta hotelera; i revela que caldria disposar de més informació per diagnosticar-ne millor quina és la seva evolució i aprofitar-la com a eina per a dirigir la política turística. Així adverteix que es desconeixen múltiples variables del turisme gironí com ara dades respecte dels perfils, les motivacions o les preferències dels turistes que visiten la Costa Brava i els Pirineus, que serien primordials en el disseny de polítiques per al desenvolupament del sector.