La Reforma Federal del PSC

Definir Catalunya com a nació i incloure l’Estat plurinacional en la Constitució. Reconeixement, Regles, Recursos i Representació.

Imatge il·lustrativa de 'La Reforma Federal del PSC'

En un món de sobiranies compartides i davant dels nous reptes a què s’enfronta Catalunya, des del punt de vista nacional, econòmic i social en un context de crisi econòmica i de mala gestió dels Governs de Catalunya i Espanya, demanem un increment del nostre autogovern. L’encaix de Catalunya i Espanya és un problema estructural que cal resoldre i l’alternativa federalista és l’única capaç d’articular un sistema institucional equilibrat, en què Catalunya formi part d’Espanya sense renunciar a la seva identitat ni als seus projectes col·lectius. El federalisme és un model d’estat i de societat basat en la llibertat, la convivència, la igualtat, la pluralitat i el respecte. Aquest pacte de convivència només és possible per la via de la voluntat, el diàleg i el pacte, i no per imposició ni exclusió de l’altre.

En el debat obert sobre el model territorial i l’encaix entre Catalunya i Espanya, on alguns defensen la recentralització de l’Estat i d’altres la independència de Catalunya, la nostra aposta és la d’un país amb una estructura federal sòlida, que ens permeti conjugar el nostre autogovern de la forma més àmplia possible amb el nostre compromís amb Espanya i Europa.

Per això ens cal un nou pacte, un pacte factible que estableixi una relació específica i bilateral entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya, i que es fomenti en la unió en llibertat, en la decisió dels catalans i les catalanes de seguir formant part d’Espanya.

Aquest federalisme que proposem, i que hauria de ser ratificat per la ciutadania, necessita d’una reforma constitucional en la qual es constitucionalitzin els drets civils i individuals en què hem avançat en els darrers anys i s’incorporin els següents aspectes:

 

El pacte fiscal federal

  • S’ha de procedir a la revisió urgent del sistema de finançament autonòmic i, en el cas de Catalunya, proposem la negociació d’un Pacte Fiscal orientat sota els principis següents:
    • Suficiència de recursos. Cal determinar una distribució inicial dels recursos resultants de les figures tributàries fonamentals. La definició del sistema no pot partir únicament, com ha passat fins ara, de les necessitats de despesa a partir d'un "status quo" inicial i sense consideració de la capacitat de generació d'ingressos, sinó que ha de partir dels recursos financers existents, distribuint-los entre Estat i Comunitats Autónomes d'acord amb una adequada valoració de les competències assumides per cada nivell territorial, evitant subfinançaments i sobrefinançaments disfuncionals per al conjunt del sistema. 
    • Solidaritat i ordinalitat. Expressar i garantir l'existència de transferències en funció d'elements de solidaritat i suficiència, dissenyant un sistema transparent i generalment acceptat, que determini el criteri d'equitat aplicable i els mitjans per aconseguir-ho, tant en referència a l'anivellament de serveis com a les polítiques de reequilibri territorial. Garantir la justícia en la distribució dels recursos afegint a la nova formulació transparent del principi de solidaritat la del principi d'ordinalitat, per impedir que les Comunitats Autònomes més dinàmiques perdin incentius a seguir creixent i aportant al conjunt, a través del seu dinamisme. 
    • Bilateralitat i multilateralitat. Regular efectivament els instruments de discussió i acord entre Estat i Comunitats Autònomes en aquest àmbit, reduint la posició tan prevalent de l'Estat en el Consell de Política Fiscal i Financera, i passant l'aprovació de les reformes pel Senat federal. 
    • Autonomia en la recaptació. Fixar uns elements de gestió tributària que garenteixin l'actuació compartida entre Estat i Comunitats Autònomes en la gestió i recaptació dels impostos que paguen els ciutadans i les ciutadanes, i en la lluita contra el frau fiscal, i l'atribució àgil, automàtica i immeditada dels fons recaptats, element essencial d'una aplicació efectiva del principi de lleialtat institucional. 
    • Corregir les disfuncionalitats dels sistemes de conveni i concert. 
    • Valorar la inclusió del finançament dels ens locals com a tercer nivell de la distribució constitucional tributària o, en cas contrari, incloent el seu finançament en les necessitats autonòmiques de despesa i garantint constitucionalment un mínim en respecte a la seva autonomia. 
  • Proposem una quitança dels deutes de les Comunitats Autònomes dins del marc del nou finançament. 

La reforma constitucional federal

Davant la confusió induïda, a banda i banda, entre el dret a decidir i la independència, i atesa la inviabilitat de qualsevol consulta que no sigui acordada amb l'Estat, en aquest programa posem el nostre accent en una proposta concreta, la nostra. 

Defensem una reforma federal de la Constitució Espanyola i considerem necessari sotmetre a referèndum aquesta reforma constitucional, permetent que la ciutadania manifesti  el seu suport o el seu rebuig a aquest nou acord amb una votació.

La nostra proposta de reforma hauria de servir per acordar, entre d’altres, les següents qüestions:

  • La transformació de l’Estat de les Autonomies en un Estat federal.
  • El reconeixement de les singularitats pròpies de les nacions històriques, tenint en compte els fets diferencials i els drets històrics ja reconeguts per la Constitució i els Estatuts vigents (article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).
  • La definició precisa de les competències de l’Estat i l’atribució de totes les demés a les Comunitats Autònomes.
  • La incorporació dels drets socials com a drets de ciutadania i la garantia del seu exercici en condicions d’igualtat.
  • La consideració de temes lingüístics, educatius i culturals com a competència estricta de les Comunitats amb llengua pròpia.
  • La constitucionalització d’un sistema de finançament de les Comunitats Autònomes informat pels principis de solidaritat i ordinalitat (entès aquest darrer com ho fa la STC 31/2010 de 28 de juny en el seu Fonament Jurídic 134: “excloent la pitjor condició relativa de qui contribueix amb respecte de qui se’n beneficia"), segons els principis que hem descrit a la proposta de Pacte Fiscal.
  • La territorialització del sistema de govern del poder judicial.
  • La transformació de l’actual Senat en un Consell Federal amb presència dels governs autonòmics.
  • L’aprofundiment del caràcter democràtic, participatiu i deliberatiu del nostre sistema polític i institucional.
  • El reconeixement constitucional dels governs locals com a garants de la cohesió social, vectors de desenvolupament econòmic i vertebradors del territori.

Fitxers adjunts: