La crisi dels refugiats

Aquesta no és una crisi d’immigrants, sinó una crisi de refugiats i una crisi humanitària. Defensem una veritable política comuna d’asil i immigració.

Imatge il·lustrativa de ''
La crisi dels refugiats que estem vivint actualment és un dels principals reptes als quals Europa ha de fer front i posa de manifest les deficiències de la política d’asil de la UE. Amb unes xifres esfereïdores, més de 60 milions de persones desplaçades a tot el món i gairebé 3.000 morts o desapareguts al 2015 en la seva travessia pel Mediterrani per arribar a Europa, la gestió d’aquesta crisi s’ha caracteritzat per una successió d’accions unilaterals i no coordinades, no s’ha trobat tampoc un resposta global i l’acord per reubicar els refugiats, a partir de l’establiment de quotes als països membres, no s’està complint. A més, durant el 2015, països com Espanya van obligar els refugiats a tornar als llocs d'origen de forma il·legal.

Per als i les socialistes catalans aquesta no és una crisi d’immigrants, sinó una crisi de refugiats i una crisi humanitària. I en aquí no podem confondre el problema, perquè la fugida de milers de persones és una de les conseqüències dels conflictes armats, la persecució política i religiosa i la desestabilització dels països de la ribera sud del Mediterrani. Parlem de pobresa, violència, fam, manca de llibertats democràtiques i manca de respecte als drets humans. D’altra banda, l’arribada massiva de refugiats està avivant els discurs racistes, xenòfobs i populistes de molts partits a Europa, que culpen els refugiats de tots els mals. Des del PSC refermem el nostre rebuig a aquests posicionaments i defensem que els refugiats són les víctimes i no una amenaça.

Aquests darrers mesos, la societat civil ha mostrat de manera continuada la seva solidaritat amb els refugiats, però la resposta europea ha estat aplicar 28 polítiques de migració fragmentades, mentre el Govern espanyol s’ha desentès, assegurant inclús que la taxa d’atur era cabdal per saber la capacitat d’integració d’un país, i ha jugat al regateig amb el nombre de refugiats a acollir. En aquest sentit, des del PSC reclamem harmonitzar els procediments d'asil a escala europea per promoure un repartiment dels fluxos de refugiats i una resposta humanitària urgent davant la greu situació que viuen les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'asil i els drets humans.

En definitiva, la crisi dels refugiats, amb totes les seves derivades, està afectant els pilars fundacionals de la UE, com són la solidaritat o la lliure circulació de persones. Europa i tots els seus Estats membres tenen l’obligació moral, però també legal, d’acollir i integrar a aquestes persones que fugen de la guerra i la persecució als seus països i es juguen la vida per arribar a Europa a demanar asil. Parlem de persones a les quals nosaltres, com a comunitat internacional, tenim l’obligació de donar acollida i protecció. 
 

Algunes xifres

  • Hi ha més de 60 milions de persones desplaçades a tot el món i 2.800 dones, homes i nens van morir o van desaparèixer al 2015 per intentar arribar a Europa, segons ACNUR.
  • 5 milions de sirians han fugit del seu país com a conseqüència del conflicte bèl·lic. La pràctica totalitat (4,8 milions) han recalat als països limítrofs: Turquia, Líban, Jordània i l'Iraq, que sofreixen una gran pressió (Turquia acull a 2,7 milions de sirians).
  • Almenys 7.500 refugiats han mort en creuar el Mediterrani.
  • Si l’any 2014, un total de 150.000 persones van arribar a Europa a través de la Mediterrània, només els primers mesos de 2016, 110.000 persones han entrat a la UE per Grècia i Itàlia, segons l’organització internacional per les migracions.
  • La UE va registrar 1,25 milions de sol·licituds d’asil l’any 2015, un 123% respecte l’any anterior. Espanya en va registrar 14.600, un 167% més que al 2014. Segons Eurostat, a finals de 2015, als països de la UE hi havia 922.800 sol·licituds de protecció internacional encara pendents de rebre una resposta de les autoritats nacionals.
  • Al 2015, gairebé 90.000 nens que van viatjar sols o separats de les seves famílies es van registrar a Europa i van demanar asil (ACNUR). 325.000 nens han creuat el Mar mediterrani cap a Europa des que va començar la guerra a Síria.
  • La UE va acceptar l'any passat ressituar a 22.000 refugiats (xifra ampliada a 72.0000 amb l'acord entre la UE i Turquia), però al març de 2016 amb prou feines 4.500 han arribat a la seva destinació.
  • L’acord de la Comissió Europa de setembre de 2015 establia que Espanya tenia l’obligació d’acollir 16.000 refugiats, però només n’han arribat una vintena.

Què pensem de l’acord UE-Turquia

El passat 8 de març, els i les caps d'Estat i de Govern de la UE van arribar a un principi d'acord per posar en marxa un programa per deportar a Turquia tots els migrants -incloses les persones demandants d'asil sirians i de qualsevol altra nacionalitat-, que arribessin a la UE a través d'aquest país, a canvi que els Estats de la Unió ressituïn un nombre equivalent de persones refugiades sirianes assentades ja a Turquia, i d'altres mesures econòmiques i polítiques a favor de l'Estat turc.

Els i les socialistes vam considerar des del primer moment que, de confirmar aquest pacte, la Unió Europea no estaria respectant els convenis internacionals sobre dret internacional d'asil i que estaríem assistint a més al procés de deconstrucció de la Unió Europea. Per a nosaltres era del tot inadmissible fer un acord d'interessos amb Turquia negociant la seva possible adhesió a la UE i utilitzant els drets de les persones refugiades i migrants com a moneda de canvi.

Des del PSC vam insistir que, davant la crisi de refugiats més greu que es viu des de la Segona Guerra Mundial, aquest era un preacord immoral i de dubtosa legalitat, contrari clarament al dret d'asil i a múltiples convenis internacionals sobre drets humans. És per això que vàrem mostrar la nostra adhesió a les peticions d'organitzacions no governamentals, l’Alt Comissionat de l'ONU per a les persones refugiades i activistes pro drets humans en la denúncia, rebuig i exigència de retirada d’aquest preacord de la UE i Turquia per a devolucions massives, així com en l'exigència d'abordar amb urgència la crisi de les persones refugiades defensant els drets humans, creant passadissos humanitaris, acollint-los amb respecte i solidaritat, i possibilitant-los l'asil entre els membres de la Unió Europea.

Fruit d’aquesta pressió ciutadana i d’organitzacions polítiques, l’acord que els Caps d’Estat i de Govern de la UE van signar finalment al Consell Europeu del passat 18 i 19 de març va modificar els termes del preacord, però encara ens trobem molt lluny de les exigències humanitàries i de respecte al dret internacional pel que fa a la gestió de la crisi dels refugiats.

És per tot això que:

 1.- Exigim ​​a la Unió Europea i als Estats membres donar una resposta humanitària urgent davant la greu situació que viuen les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'asil i els drets humans.

 2.- Instem a les Institucions Europees i als Governs dels 28 Estats membres a ser extremadament vigilants amb el compliment de la legalitat i del dret internacional d'asil o convenis internacionals sobre drets humans signats per la Unió Europea.

3.- Demanem als Caps d’Estat i de Govern de la UE que facin tots els esforços necessaris per acollir i reubicar de manera efectiva als seus països el nombre de refugiats que els pertoquen, segons el repartiment que van acordar l’any passat. Fem una especial crida al Govern d’Espanya a agilitzar el compliment dels seus compromisos amb la UE pel que fa a l’acollida de 16.000 refugiats. La ciutadania i moltes administracions locals estem preparats i disposats a acollir i per això exigim al Govern el respecte al dret humanitari.

 4.- Ens sumem al Manifest "Passatge Segur", subscrit per moltes organitzacions socials, sindicats i partits polítics de tota Europa, i que insta la UE i els seus Estats membres a que ordenin la creació de passadissos humanitaris, i que possibilitin, des del respecte, l'asil d'aquestes persones entre els 28 Estats membres de la Unió Europea.

Què pensem de la proposta de la Comissió Europea per reformar el sistema europeu comú d’asil

En el marc de l’Agenda Europea de Migració, el passat 6 d’abril de 2016, la Comissió Europea va endegar el procés de reforma del sistema europeu d’asil comú (SECA), a partir de cinc àmbits prioritaris que cal millorar:  

  • La creació d’un sistema just i sostenible per decidir quin és l’Estat membre responsable de cada sol·licitant d’asil.
  • Harmonitzar els procediments d’asil per garantir un tracte més just i humà i reduir els factors d’atracció que atreuen la gent només cap a un nombre reduït d’Estats membres (asil a la carta).
  • Prevenir els desplaçaments secundaris irregulars dins de la UE.
  • Un nou mandat per a la Agència Europea de Suport a l’Asil.
  • Reforçar el sistema Eurodac (creació d’un sistema d’impressions dactilars dels sol·licitants d’asil i algunes categories d’immigrants irregulars). 


La crisi dels refugiats ha posat de manifest les deficiències de l’anomenat sistema de Dublín, que estableix que l’Estat membre responsable de l’examen d’una sol·licitud d’asil és aquell per on hagi entrat l’immigrant irregular. El mateix Consell Europeu de Refugiats i Exiliats (ECRE) va denunciar que aquests sistema porta els refugiats precisament a viatjar de forma clandestina i perillosa fins arribar al seu país de destí per por a ser fitxats en els països  de trànsit mentre que, l’any 2011, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar el sistema de Dublín en una sentència que establia aquest que no podia aplicar-se si el primer país per qual passa el refugiat no pot complir amb garanties el procés d’asil.
 
Des del PSC defensem un sistema d’asil europeu que garanteixi la protecció derivada del Conveni de Ginebra i els seus protocols addicionals, eixos fonamentals del dret internacional humanitari, amb corredors humanitaris d’arribada que asseguri vies legals d’entrada des de tercers països i un sistema de reubicació permanent i eficaç que reparteixi l’esforç d’acollida entre els Estats membres de la UE. 

El nostre posicionament: Per una veritable política comuna d’asil i immigració

Llegiu aquí la resolució aprovada per l’Executiva del PSC sobre la situació dels refugiats.
 

  • Necessitem una Unió Europea molt més predisposada a treballar en la prevenció d’aquests problemes. És a dir, que prioritzi el desenvolupament econòmic, social i humà així com la democràcia i el respecte als drets humans en tercers països.
  • La gestió de les fronteres no és incompatible amb la protecció i el respecte als drets humans. S’han d’assegurar la dignitat, la seguretat, el rescat i la protecció dels immigrants també per part dels organismes que realitzen el control de fronteres com, per exemple, l’agència FRONTEX, que necessita més recursos.
  • En el marc duna veritable política comuna d’asil i immigració, els Socialistes Europeus vam proposar un nou sistema d’intercanvi d’informació per al control de fronteres (EUROSUR), que donaria resposta a la manca d’una base de dades comuna entre els països de la UE i el Frontex i, al mateix temps, serviria per lluitar contra la immigració irregular, combatre la delinqüència transfronterera i protegir els immigrants. 
  • Les fronteres de la UE són de tots, no només d’uns Estats. En aquest sentit, és necessària més solidaritat per part de tots els països i un major suport financer i logístic als països d’acollida, però també als de trànsit com Tunísia i el Líban, a banda de l’imprescindible ajut i cooperació amb els països d’origen. 
  • Els països de la UE també han de complir les seves obligacions respecte els drets humans i les llibertats fonamentals dels asilats polítics. Cal un enfocament sostenible de l’asil basat en aquests principis i reforçar les garanties processals per tal de protegir els vulnerables. Els i les socialistes catalans defensem un sistema d’asil europeu no per països, sinó per a tot Europa i demanem una resposta més ràpida per garantir els drets a l’hora de sol·licitar asil i fer accions d’ajuda europea més ràpidament. 
  • La integració de les persones immigrades i que tinguin un paper actiu a la societat és positiva per al conjunt de la ciutadania. No volem una societat dual, entre els de fora i els d’aquí, entre els pobres i els rics, entre els que tenen drets i els que no en tenen. La nostra aspiració és una societat cohesionada amb ciutadans iguals en drets i deures.

El desmantellament del camp d’Idomeni

Idomeni és un camp no formal de refugiats en què es concentraven més de 8.000 persones convivint en un camp obert que no complia les mínimes condicions higièniques i de seguretat. És per aquest motiu que es va decidir moure’ls a centres d’acollida, gestionats per les autoritats gregues, que compten amb tots els equipaments i on es garanteix la seguretat de les persones refugiades i el procediment processal per demanda d’asil (a Idomeni això no era possible).
 
Respecte al desallotjament del camp, cal tenir en compte que els nous centres d’acollida es troben més lluny de la frontera macedònia i per això molts dels refugiats es resistien a marxar, amb l’esperança que Macedònia torni a obrir la seva frontera. La realitat, però, és que la ruta dels Balcans està tancada i portaven 3 mesos esperant sense garanties de seguretat i molt vulnerables davant dels traficants que s’aprofiten de la seva situació. 
 
Llegiu l’entrevista a Petros Mastakas, oficial d’ACNUR a Grècia, en què explica la situació dels refugiats i afirma que l’única alternativa és la via legal.

Fitxers adjunts: