Carta oberta de Salvador Illa als 324.629 empleats públics de Catalunya

Quan el 1987 vaig anar per primera vegada regidor del meu poble, La Roca del Vallès, tenia només vint-i-un anys. Vaig acceptar aquell repte perquè estava segur que podia contribuir a millorar la vida dels veïns i les veïnes. Pocs anys després em vaig convertir en alcalde. D’aleshores ençà mai he deixat de dedicar-me al servei públic, i en els últims mesos, com és ben sabut, he ocupat el Ministeri de Sanitat durant la pitjor pandèmia de l’últim segle. I puc dir que recordaré sempre aquesta experiència amb tant de dolor com d’orgull.

 

A vegades es parla dels servidors públics com si no tinguessin rostre, i vull contribuir a fer que això canviï. Parlem de cossos, organismes i entitats com si tinguessin un ésser propi; i, en fer-ho així, oblidem que el veritable teixit viu de l’administració no són les institucions, sinó les persones que amb el seu servei les mantenen en marxa. Situacions com la provocada per la pandèmia ens recorden de manera abrupta la singularitat d’aquesta dedicació. Dones i homes treballant al servei de tota la ciutadania. Que treballen no per interessos concrets i particulars, sinó pel bé comú.

 

La tasca d’un servidor públic té, per tant, un component ètic que avui hem de valorar més que mai, perquè ens dona sentit com a comunitat. Ens recorda que no estem sols: que pertanyem a una societat forta i solidària que té cura de tots els seus membres per igual. Vull llançar un missatge de reconeixement cap a les dones i els homes que integren els serveis públics de Catalunya, i reivindicar el grau de vocació i compromís que han demostrat durant els que segurament han estat els mesos més difícils de les nostres vides. Sanitaris, forces de seguretat, professors, cuidadors de residències, bombers o funcionaris públics de qualsevol estament que han fet un esforç suplementari perquè la nostra societat continués funcionant en les pitjors circumstàncies. Tenim contret amb elles i amb ells, amb els 324.629 empleats públics de Catalunya, un deute de gratitud que encara no ha estat saldat. Els servidors públics han patit especialment les conseqüències del llarg i immerescut període de decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys.

 

Catalunya no es resignarà a la decadència. Si Catalunya torna, els servidors públics tindran de nou els recursos i la tranquil·litat que necessiten per fer bé la seva feina. EI món ha patit aquests mesos una triple emergència: sanitària, econòmica i social. Però Catalunya ha estat injustament sotmesa a un quart càstig: l’emergència política derivada del culte a l’enfrontament. Molts dels servidors públics han estat obligats, des del Govern i des d’algunes administracions, a prendre partit per una opció política o una altra. El temps de les servituds partidistes ha d’arribar al final. Si soc president de la Generalitat, els servidors públics només tindran un deure: fer bé la seva feina.

 

En aquesta emergència política, la solució és a les nostres mans. Per això hem estat convocats a les urnes el pròxim 14 de febrer: per tancar un temps de soroll i foscor. I aquest reconeixement als servidors públics catalans no pot quedar-se en el simple agraïment. El meu oferiment i el meu compromís és que el 15 de febrer inaugurem entre tots i totes un temps nou, de retrobament i transformació. Tenim l’oportunitat de recuperar la Catalunya de sempre i convertir-la en un nou referent mundial de progrés i benestar. És per això que demano la voluntat unida de tots aquells que volen canviar de rumb. Dels socialistes i dels que, sense ser-ho, estan convençuts que aquest temps requereix un compromís especial. De les persones grans, que van construir la Catalunya imparable del passat. De les dones, que saben millor que ningú curar i cicatritzar els conflictes. I dels joves que voten ara per primera vegada i que no es conformen amb aquest futur sectari i empobrit que altres els ofereixen.

 

Catalunya té un gran avantatge: els seus servidors públics són extraordinaris. Només ens queda, per tant, aconseguir les millors lleis i els millors acords, perquè ells i elles, els 324.629 empleats públics de Catalunya, puguin donar-ho tot sense limitacions. Diumenge 14 podem aconseguir-ho. El canvi arribarà. Un canvi per a totes i tots. Un canvi per a la societat catalana sense divisions.

 

Comparteix: