La història del socialisme català

Història del socialisme català

El Partit dels Socialistes de Catalunya es va fundar els dies 15 i 16 de juliol de 1978 en el decurs del Congrés de la Unitat Socialista, que va unificar tres formacions polítiques: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Federació Socialista Catalana (PSOE) i el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).

Fins aquell moment, Catalunya no havia tingut un gran partit socialista amb vocació de govern i que representés amplis sectors de la societat. Una de les característiques de la Catalunya moderna havia estat, precisament, la manca d'aquest gran partit. Fins llavors, el socialisme català s'havia trobat sempre dividit i no havia pogut complir el seu rol de vertebració dels treballadors i les treballadores i les classes populars.

A Catalunya, el PSOE mai havia tingut una forta presència, a diferència d'altres zones d'Espanya, i el socialisme català es va organitzar, tant abans com després de la guerra, en estructures paral·leles. Als anys 20 es creà la Unió Socialista de Catalunya (USC), com a escissió de la Federació Catalana del PSOE, que fou el principal partit socialista de l'etapa republicana i, després de la guerra, el socialisme català es va estructurar al marge del PSOE, a partir de la creació del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) l'any 1945.

Del MSC, extingit a finals dels anys 60 per diferències internes, n'acabaren sorgint dues forces polítiques: el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, del qual en sorgiria el PSC (Reagrupament); i Convergència Socialista de Catalunya, fundada l'any 1974 de la confluència entre sectors del MSC i d'altres grups socialistes, com el Front Obrer de Catalunya (FOC), i que donà lloc  a la creació del PSC (Congrés) l'any 1976. Paral·lelament, l'elecció d'una nova direcció del PSOE l'any 1974 havia permès reorganitzar la Federació Socialista Catalana, que arribà a l'any 1976 amb possibilitats de competir també per a la representació de l'espai socialista.

La unitat dels i les socialistes catalans, per tant, es convertí en una necessitat. Amb aquest objectiu, el 4 d'abril de 1977, ja convocades les primeres eleccions democràtiques per al mes de juny, es signà el Pacte d'Abril entre el PSC (Congrés) i la Federació Socialista Catalana del PSOE per presentar una candidatura conjunta a Catalunya.

La candidatura "Socialistes de Catalunya" va guanyar clarament les eleccions per davant del PSUC i del Pacte Democràtic de Catalunya, candidatura a la qual es va integrar el PSC (Reagrupament). Aquesta primera victòria va obrir el camí a la unitat, que culminà l'estiu de 1978 amb la creació d'un sol Partit dels Socialistes de Catalunya.

Aquest nou partit, el PSC, es constituïa com a partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d'unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l'Executiva, el Comitè Federal i el Congrés.

El PSC, per tant, és un partit sobirà federat al PSOE i això el fa singular en el conjunt del socialisme espanyol ja que, tot i participar en els seus òrgans federals, té personalitat jurídica pròpia, finances independents i manté una total autonomia d'acció en el marc de la política catalana.

  • 1978

    15-16 juliol

    Dissolució de la FSC (PSOE), PSC (C) i PSC (R), i fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Primer secretari: Joan Reventós. 

    7-8 octubre

    Dissolució de les Joventuts Socialistes de Catalunya, del Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i del Moviment de Joventuts Socialistes de Catalunya, i fundació de la Joventut Socialista de Catalunya. Primer secretari: Jordi Casanova. 

    6 desembre

    Referèndum constitucional. A Catalunya es registra una participació del 67,91% i el 91,09% de vots afirmatius. A Espanya, la participació va ser del 67,11% amb el 88,54% de vots favorables. 

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 41,9% dels delegats i la UGT el 17,2%.

    1979

    23 febrer

    En Narcís Serra dimiteix com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques del Govern d’Unitat presidit per en Josep Tarradellas, per presentar-se a les eleccions municipals. Serà substituït per en Lluís Armet. També són membres d’aquest Govern en Joan Reventós (conseller polític) i en Joan Codina (conseller de Treball).

    1 març

    Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 876.918 vots i 17 diputats, encapçalats per en Joan Reventós. La UCD guanya les eleccions a Espanya amb 168 diputats i el PSOE n’obté 121.

    30 març

    Es constitueix la Fundació Rafael Campalans.

    3 abril

    Eleccions municipals. El PSC presenta 214 llistes i impulsa 50 agrupacions d’electors. El PSC obté 712.288 vots (primer partit català) i 1.023 regidors, i guanya a 91 alcaldies.

    17-20 maig

    28è Congrés Federal del PSOE. En Felipe González dimiteix i es constitueix una comissió gestora.

    28-29 setembre

    Congrés Extraordinari del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Raimon Obiols i en Carlos Cigarrán són elegits membres de la Comissió Executiva Federal.

    25 octubre

    Referèndum estatutari. La participació és del 59,3% i els vots afirmatius constitueixen el 88,1%.

    21-23 desembre

    Se celebra a Barcelona el 14è Congrés de la Federación de Juventudes Socialistas de España.

    1980

    9-10 febrer

    Se suspèn el 2on Congrés de la JSC per desacords interns greus i es nomena una comissió gestora.

    20 març

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Joan Reventós, obté 608.689 vots i 32 escons. En Jordi Pujol guanya les eleccions amb 43 escons i serà investit president de la Generalitat amb el suport de Centristes de Catalunya-UCD i ERC.

    6-8 juny

    5è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Luis Fuertes.

    4-6 juliol

    2on Congrés del PSC. Enmig d’una crisi interna greu, s’elegeix una nova direcció, encapçalada per en Joan Reventós, en la qual no participa l’anomenat sector obrerista.

    1-2 novembre

    2on Congrés de la JSC. Primer secretari: Javier Pérez Llorca.

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 36,3% dels delegats i la UGT el 31,24%.

    1981

    23 febrer

    Intent de cop d’estat encapçalat pels generals Milans del Bosch i Armada, i el tinent coronel Tejero. El cop fracassa gràcies a la intervenció decisiva del Rei.

    21-24 octubre

    29è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Salvador Clotas és elegit secretari de Cultura, i en Raimon Obiols i en Joan Prats com a secretaris executius.

    29 octubre

    El Congrés dels Diputats acorda iniciar els tràmits per a l’adhesió d’Espanya a l’OTAN amb el vot en contra del PSOE.

    28-29 novembre

    3er Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.

    1982

    13-14 febrer

    Congrés Extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: José Valentín Antón.

    29-31 maig

    3er Congrés del PSC. Primer secretari: Joan Reventós.

    28 octubre

    Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.575.260 vots i 28 diputats, encapçalats per en Raimon Obiols. Victòria del PSOE per majoria absoluta a Espanya amb 202 diputats.

    2 desembre

    En Pasqual Maragall pren possessió com a alcalde de Barcelona en substitució d’en Narcís Serra.

    3 desembre

    Constitució del primer Govern socialista presidit per en Felipe González. Ministre de Defensa: Narcís Serra. Ministre de Sanitat: Ernest Lluch.

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 38,2% dels delegats i la UGT el 30,3%.

    1983

    8 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 352 llistes, obté 967.631 vots (primer partit català) i 1.700 regidors, i guanya a 179 alcaldies.

    1-3 juliol

    6è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.

    10 juliol

    Congrés Extraordinari del PSC. En Joan Reventós és elegit president del Partit, en haver estat nomenat ambaixador a París pel Govern d’en Felipe González. En Raimon Obiols, nou primer secretari.

    2-4 desembre

    4rt Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.

    1984

    29 abril

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Raimon Obiols, obté 866.425 vots i 41 escons. En Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta amb 72 escons i és investit president de la Generalitat.

    23-25 novembre

    4rt Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer secretari: Raimon Obiols.

    13-16 desembre

    30è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Salvador Clotas és reelegit secretari de Cultura.

    1985

    12 juny

    Signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

    5 juliol

    En Joan Majó s’incorpora al Govern de Felipe González.

    10 desembre

    El Congrés dels Diputats elegeix els 37 diputats que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre aquests diputats, hi ha en Joan Colom, la Dolors Renau, en Xavier Rubert i en Josep Verde.

    13-15 desembre

    5è Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.

    16 desembre

    El Senat elegeix els 23 senadors que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre els senadors, hi ha en Carlos Barral

    1986

    1 gener

    Espanya ingressa a la Comunitat Econòmica Europea.

    12 març

    Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’Aliança Atlàntica. Amb una participació del 59,76%, el 53,09% dels votants ratifiquen l’adhesió. A Catalunya, hi va haver una participació del 62,99%, amb una majoria de vots negatius del 50,99%.

    8-10 maig

    7è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.

    22 juny

    Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.302.310 vots i 22 diputats, encapçalats per en Narcís Serra. Nova victòria del PSOE a Espanya per majoria absoluta amb 184 diputats.

    25 juliol

    Tercer Govern d’en Felipe González. Cessen l’Ernest Lluch i en Joan Majó.

    15 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 41,1% dels delegats i la UGT el 34,9%.

    1987

    10 juny

    Eleccions municipals. El PSC presenta 367 llistes, obté 1.135.321 vots (primer partit català) i 1.703 regidors, i guanya a 141 alcaldies.

    Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.117.564 vots i 3 eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a Espanya amb 28 diputats.

    1 juliol

    Entra en vigor l’Acta Única Europea.

    11-13 desembre

    5è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer secretari: Raimon Obiols.

    1988

    22-24 gener

    31è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Salvador Clotas és reelegit secretari de Cultura. En Josep M. Sala i la Dolors Renau són elegits secretaris executius.

    30 gener

    Presentació del llibre col·lectiu Federalismo y Estado de las Autonomías (Editorial Planeta). Es tracta d’una formulació completa del plantejament federalista aprovat pel 5è Congrés del PSC.

    29 maig

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Raimon Obiols, obté 802.828 vots i 42 escons. En Jordi Pujol torna a guanyar les eleccions per majoria absoluta amb 69 escons i serà investit president de la Generalitat.

    10 juny

    Mor el president Tarradellas.

    8 juliol

    Celebració del 10è aniversari del PSC a la Plaça de Braus Monumental de Barcelona.

    15 agost

    Commemoració del centenari de la fundació de la UGT a la seu del Cercle Socialista de Barcelona. UGT celebra el seu Congrés constituent al núm. 29 del carrer Tallers de Barcelona, entre el 12 i el 15 d’agost de 1988.

    30 setembre - 1 octubre

    6è Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.

    14 novembre

    Espanya ingressa a la Unió Europea Occidental (UEO).

    25 novembre

    Acte de constitució de la Fundació Josep Comaposada de la UGT de Catalunya.

    26 novembre

    En Ricard Torrell és elegit secretari general de la IUSY (Unió Internacional de la Joventut Socialista).

    1989

    11 febrer

    Constitució de l’Associació Socialista d’Excombatents de la República i Víctimes de Guerra.

    Congrés Extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.

    6 maig

    Congrés Extraordinari del PSC: “L’esquerra que uneix Europa”.

    15 juny

    Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 865.508 vots i 3 eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a Espanya amb 27 diputats.

    29 octubre

    Eleccions generals. El PSC obté 1.123.975 vots i 20 diputats, encapçalats per en Narcís Serra. Tercera victòria del PSOE a Espanya per majoria absoluta amb 176 diputats.

    1 desembre

    El Comitè Nacional de la UGT de Catalunya desaprova la gestió del Secretariat Nacional encapçalat per en Justo Domínguez, que dimiteix. Es nomena una comissió gestora amb en Josep Maria Álvarez com a secretari general.

    1990

    3-5 maig

    8è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Álvarez.

    10 setembre

    Els GRAPO col·loquen una bomba a la seu central del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona.

    12-14 octubre

    6è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer secretari: Raimon Obiols.

    9-11 novembre

    32è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Salvador Clotas és elegit secretari de Cultura i Educació. En Raimon Obiols i en Josep M. Sala són elegits com a secretaris executius.

    15 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 44,1% dels delegats i la UGT el 40,5%.

    1991

    11-13 gener

    7è Congrés de la JSC. Primer secretari: Joan Ignasi Elena.

    12 gener

    Dimissió d’Alfonso Guerra com a vicepresident del Govern.

    13 març

    Nou Govern d’en Felipe González. En Narcís Serra és vicepresident, després de deixar el ministeri de Defensa. En Josep Borrell i en Jordi Solé Tura són nomenats ministres d’Obres Públiques i Transports, i de Cultura respectivament.

    26 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 497 llistes, obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1.924 regidors, i guanya a 148 alcaldies.

    23 novembre

    Congrés Extraordinari del PSC: “Catalunya, 92!”.

    1992

    7 febrer

    Signatura del Tractat de Maastricht pel qual es crea la Unió Europea.

    15 març

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Raimon Obiols, obté 728.311 vots i 41 escons. En Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta per tercera vegada amb 70 escons i serà investit president de la Generalitat.

    8 maig

    En Pasqual Maragall pren possessió com a president del Consell de Municipis i Regions d’Europa.

    25 juliol

    Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

    1993

    6 juny

    Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.277.838 vots i 18 diputats, encapçalats per en Narcís Serra. Victòria del PSOE a Espanya per majoria relativa amb 159 diputats.

    1994

    4-6 febrer

    7è Congrés del PSC. Es crea el Comitè d’Acció Política format pel president (Joan Reventós), el primer secretari (Raimon Obiols) i quatre secretaris nacionals (Josep Borrell, Pasqual Maragall, Josep M. Sala i Narcís Serra).

    18-20 març

    33è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. En Raimon Obiols és elegit secretari de Relacions Internacionals. La Manuela de Madre i en Narcís Serra són elegits secretaris executius.

    20-22 abril

    9è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Álvarez.

    12 juny

    Eleccions europees. CiU guanya a Catalunya, però empata en escons amb el PSC, que obté 721.374 vots i 3 eurodiputats (Joan Colom, Anna Terrón i Josep Verde). El PSOE guanya a Espanya amb 28 escons.

    1995

    6-7 març

    Celebració a Barcelona del 2on Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. En Raimon Obiols és elegit vicepresident.

    28 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 520 llistes, obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1.705 regidors, i guanya a 143 alcaldies (a la xifra de regidors, cal afegir els socialistes elegits en llistes independents de progrés).

    28 juny

    Dimissió d’en Narcís Serra com a vicepresident del Govern.

    17 novembre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Joaquim Nadal, obté 802.252 vots i 34 escons. En Jordi Pujol guanya les eleccions amb 60 escons i, tot i que perd la majoria absoluta, serà investit president de la Generalitat amb el suport del PP i l’abstenció d’ERC.

    25 novembre

    Celebració a Barcelona de la Conferència Euromediterrània.

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 43% dels delegats i la UGT el 34,5%.

    1996

    1 gener

    En Pasqual Maragall pren possessió com a president del Comitè de Regions d’Europa, per un mandat de dos anys.

    3 març

    Eleccions generals. El PSC obté 1.531.143 vots i 19 diputats, encapçalats per en Narcís Serra. Victòria del PP per majoria relativa amb 156 diputats, mentre que el PSOE obté 141 escons.

    11-13 octubre

    7è Congrés del PSC. President: Raimon Obiols. Primer secretari: Narcís Serra.

    1997

    18-19 gener

    9è Congrés de la JSC. Primera secretària: Maria Freiría.

    20-22 juny

    34è Congrés Federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Joaquín Almunia. En Raimon Obiols és reelegit secretari de Relacions Internacionals. En Josep Borrell i en Narcís Serra són elegits secretaris executius.

    26 setembre

    Dimissió d’en Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. El substitueix en Joan Clos.

    19 novembre

    Ingressen a la presó de Can Brians en Josep M. Sala, en Carles Navarro i en Lluís Oliveró.

    22 desembre

    Sortida de la presó de Can Brians d’en Josep M. Sala.

  • 1998

    17-20 març

    10è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Álvarez.

    24 abril

    Eleccions primàries del PSOE. En Josep Borrell és elegit candidat socialista a la Presidència del Govern amb el 54,8% dels vots i derrota a en Joaquín Almunia, que n’obté el 45,2%.

    26 juny

    Acte de celebració del 20è aniversari del PSC al Palau Sant Jordi de Barcelona.

    1999

    2 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 592 llistes, obté 1.089.985 vots (primer partit català) i 2.038 regidors, i guanya a 183 alcaldies.

    14 maig

    Renúncia d’en Josep Borrell a la candidatura socialista a la Presidència del Govern d’Espanya.

    13 juny

    Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 991.656 vots i 3 eurodiputats (Joan Colom, Raimon Obiols i Anna Terrón). El PP guanya a Espanya amb 27 diputats i el PSOE obté 24 escons.

    1 setembre

    El Consell Nacional del PSC aprova la coalició amb Ciutadans pel Canvi a Catalunya i la coalició amb Iniciativa-Verds a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona.

    17 octubre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Pasqual Maragall, obté 1.183.299 vots i 50 escons (més dos d’Iniciativa-Verds a les circumscripcions de Girona i Tarragona). Tot i que en Pasqual Maragall obté més vots, en Jordi Pujol obté quatre escons més i serà investit president de la Generalitat amb el suport del PP.

    4-6 novembre

    La Dolors Renau és elegida presidenta de la Internacional Socialista de les Dones en el seu 15è Congrés.

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 42,9% dels delegats i la UGT el 38,6%.

    2000

    24 gener

    Signatura del pacte PSC-ERC-ICV-EUiA per concórrer junts a les eleccions al Senat amb la candidatura Entesa Catalana de Progrés.

    12 març

    Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.142.585 vots i 17 diputats, encapçalats per en José Montilla. El PP guanya a Espanya per majoria absoluta amb 183 diputats, mentre que el PSOE obté 125 escons.

    22 març

    El Comitè Federal del PSOE nomena una comissió política després de la dimissió d’en Joaquín Almunia. En formen part la Manuela de Madre i en Celestino Corbacho.

    16-18 abril

    9è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla.

    21-23 juliol

    35è Congrés Federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero.

    21 novembre

    ETA assassina l’Ernest Lluch.

    2001

    17-18 novembre

    Se celebra a Sitges la primera Conferència Nacional del PSC, “Idees noves: educació, treball i innovació”, en què hi participen més de sis-cents delegats i delegades, i on es discuteixen les prioritats del què ha de ser el programa electoral dels i les socialistes catalans per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

    2002

    19-22 març

    11è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Álvarez.

    2003

    25 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 680 llistes, obté 1.103.851 vots (primer partit català) i 2.281 regidors, i guanya a 220 alcaldies.

    16 novembre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Pasqual Maragall, obté 1.031.454 vots i 42 escons. Tot i que l’Artur Mas obté quatre escons més, en Pasqual Maragall guanya en vots i, a més, obté la investidura com a president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA.

    31 desembre

    Finalitzen les eleccions sindicals. CCOO obté el 43,67% dels delegats i la UGT el 40,01%.

    2004

    14 març

    Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.586.748 vots i 21 diputats, encapçalats per en José Montilla. El PSOE guanya a Espanya amb 164 diputats.

    13 juny

    Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 907.121 vots i 3 eurodiputats (Josep Borrell, Raimon Obiols i Maria Badia).

    2-4 juliol

    36è Congrés Federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. La Carme Chacón és reelegida secretària de Cultura i en José Montilla és elegit secretari executiu.

    23-25 juliol

    10è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla.

    2005

    20 febrer

    Referèndum sobre la Constitució europea. Amb una participació del 42,33%, el 76,96% dels votants la ratifiquen. A Catalunya, hi va haver una participació del 40,98% i els vots afirmatius van assolir el 64,84%.

    20-23 juny

    12è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Álvarez.

    2006

    18 juny

    Referèndum estatutari. La participació és del 48,85% i els vots afirmatius constitueixen el 73,24%.

    1 novembre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en José Montilla, obté 796.173 vots i 37 diputats. Tot i que CiU guanya les eleccions amb 48 escons, en José Montilla és investit president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA.

    2007

    27 maig

    Eleccions municipals. El PSC presenta 777 llistes, obté 924.275 vots (primer partit català) i 2.570 regidors, i guanya a 276 alcaldies.

    2008

    9 març

    Eleccions generals. José Luis Rodríguez Zapatero torna a guanyar. El PSC, amb la llista encapçalada per la Carme Chacón, obté 25 diputats i diputades, més del 45% dels vots que corresponen a més de 1.600.000 vots i que sumen més escons que la resta de partits. El PSC obté, a més, 8 senadors i senadores dins la candidatura conjunta d’Entesa. José Luis Rodríguez Zapatero forma govern amb dos destacats dirigents del PSC: la Carme Chacón, la primera dona en ocupar la cartera de Defensa i en Celestino Corbacho, que ocuparà la cartera de Treball i Immigració.

    4-6 juliol

    Se celebra el 37è Congrés Federal del PSOE, que escull com a president a Manuel Chaves i com a secretari general a José Luis Rodríguez Zapatero. La Carme Chacón i en Miquel Iceta representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

    18-20 juliol

    Té lloc a Barcelona l’11è Congrés del PSC, que designa president a l’Isidre Molas i primer secretari a en José Montilla.

    2009

    13 març

    S’inicia el procés obert de reflexió "Conferència Oberta", d’acord amb les resolucions de l’11è Congrés del PSC, que es defineix com una gran consulta a la societat, a través d'una deliberació compartida entre els socialistes i un ampli conjunt d'exponents de la vida social, cultural, econòmica i política de Catalunya.

    7 juny

    Se celebren eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 708.888 vots i dos eurodiputats: la Maria Badia i en Raimon Obiols. El PP guanya a Espanya amb 23 eurodiputats i el PSOE obté 21 escons.

    2010

    27 març

    1.850 persones inscrites participen en el plenari de la Conferència Oberta, que debat les iniciatives agrupades en set àmbits: Educació, Joventut, Implicació de la societat en política, Catalanisme, Reptes i oportunitats de la crisi, Immigració i Espai 2.0.

    9 juliol

    Es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra alguns articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat i referendat pel poble de Catalunya el 2006.

    28 novembre

    Se celebren eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en José Montilla, obté 575.233 vots i 28 escons. L’Artur Mas guanya les eleccions amb 62 escons, però no obté la majoria absoluta i és investit president de la Generalitat en segona votació amb el suport de CiU i l’abstenció del PSC. En la mateixa nit electoral, en José Montilla anuncia que no es presentarà a la reelecció com a primer secretari del PSC en el pròxim congrés i en la primera reunió de la Comissió Executiva del Partit, que se celebra després de les eleccions, anuncia que no prendrà possessió del seu escó al Parlament. A proposta seva, en Joaquim Nadal és elegit president del Grup Parlamentari Socialista i en Miquel Iceta és novament elegit portaveu del Grup.

    2011

    22 maig

    Jornada d’eleccions municipals. El PSC presenta 733 llistes i obté 721.443 vots (56.601 vots menys que CiU). Aconsegueix 2.117 regidors i 197 alcaldies.

    20 novembre

    En les eleccions generals, el PSC perd per primer cop a Catalunya i obté 922.547 vots i 14 diputats (CiU obté 93.144 vots i 2 escons més). El PSOE perd a tota Espanya i obté 110 diputats.

    16-18 desembre

    Se celebra a Barcelona el 12è Congrés del PSC. Per primer cop es presenten quatre candidats que finalment es redueixen a dos: en Pere Navarro i en Joan Ignasi Elena. En Pere Navarro resulta escollit primer secretari i forma una Comissió Executiva integradora.

    2012

    3-5  febrer

    Sevilla acull el 38è Congrés federal del PSOE, que elegeix com a president a José Antonio Griñán i com a secretari general a Alfredo Pérez Rubalcaba. En Rubalcaba aconsegueix el suport de 487 delegats i delegades, per davant de la Carme Chacón que obté 465 vots. En José Zaragoza i l’Esperança Esteve representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

    25 novembre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Pere Navarro, se situa com a tercera força política, darrere de CiU i ERC, amb 524.707 vots i 20 diputats. Per primer cop, el PSC perd el lideratge de l’oposició i obté el pitjor resultat de la seva història en unes eleccions autonòmiques.

    2013

    29 maig

    El primer secretari del PSC, en Pere Navarro, presenta el document Per una reforma constitucional federal, elaborat per la Fundació Rafael Campalans, a la sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats.

    6 juliol

    El Consell Territorial del PSOE aprova l’anomenada Declaració de Granada, un document de reforma de la Constitució en sentit federal que recull les quatre R’s que defensa el PSC: Reconeixement de la singularitat pròpia de Catalunya; Recursos amb un model de finançament suficient, solidari i just; Representació amb un Senat com a veritable cambra territorial; i les Regles que fixin les competències de l’Estat Federal i dels territoris federats.

    2014

    8 febrer

    El primer secretari de la JSC, en Javi López, és proclamat candidat del PSC a les eleccions europees del 25 de maig amb el 68% dels vots. En el procés de primàries, hi participen més de vuit mil militants i simpatitzants del PSC.

    25 maig

    Eleccions al Parlament Europeu. Per primer cop no només s’escullen els eurodiputats, sinó també el president del Govern europeu. En Javi López obté 358.539 vots (14,28%) i passa a ser l’únic eurodiputat del PSC a la cambra europea.

    13 juliol

    Després de la dimissió d’en Pere Navarro com a primer secretari, el PSC celebra unes eleccions primàries en què l’únic candidat que va aconseguir els avals necessaris, en Miquel Iceta, obté el 85% dels vots (8.156) per liderar el Partit. La participació se situa en el 47%.

    13 juliol

    El PSOE celebra unes eleccions primàries a la Secretaria General del Partit en què Pedro Sánchez obté el 48,7% dels vots, situant-se per davant dels altres dos candidats: Eduardo Madina (36,14%) i José A. Pérez Tapias (15,13%),

    19 juliol

    Congrés extraordinari del PSC. Es ratifica per unanimitat a en Miquel Iceta com a nou primer secretari dels i les socialistes catalans, i s’elegeix una nova Comissió Executiva amb el 86,32% dels vots.

    26 - 27 juliol

    Congrés extraordinari del PSOE. Es ratifica a Pedro Sánchez com a secretari general per un procediment d’aclamació. La Meritxell Batet, la Carme Chacón i en Pere Navarro representen el PSC en la nova Comissió Executiva Federal.

    10 novembre

    Després de la celebració del procés participatiu del 9N, la Comissió Executiva del PSC aprova la declaració política Per un nou acord, en què defensa el federalisme com a millor solució per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya, i l’impuls d’una reforma constitucional que sigui sotmesa al vot de la ciutadania.

    10 desembre

    El primer secretari del PSC i president del Grup Parlamentari Socialista, en Miquel Iceta, pronuncia la conferència Catalunya 2015: el canvi que necessitem, al Museu Marítim de Barcelona, en què fa una crida a capgirar la lògica de la política catalana i reivindica el paper del PSC com a garant de la unitat civil. Iceta assenyala les prioritats del PSC: la reactivació econòmica, la protecció de l’Estat del Benestar, la regeneració política i un nou acord amb l’Estat.

    2015

    7 febrer

    El Palau de Congressos de Montjuïc aplega l’acte “Crida dels socialistes de Catalunya. Lluitem per la igualtat a la Catalunya del segle XXI”, en què el PSC crida a la mobilització del socialisme democràtic a Catalunya i enceta el camí cap a un congrés obert del Partit, per enfortir el projecte polític del socialisme democràtic, catalanista i federalista.

    24 maig

    Jornada d’eleccions municipals. El PSC presenta 528 llistes i obté 531.000 vots, essent el segon partit municipalista a Catalunya. Aconsegueix 1.277 regidors i 123 alcaldies. 

    27 setembre

    Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per en Miquel Iceta, es manté com a tercera força política, darrere de la coalició Junts pel Sí i de Ciutadans, amb 522.209 vots i 16 diputats/des. La participació registrada obté unes cotes rècord de més del 77%. 

    20 desembre

    Eleccions Generals. El PSC, encapçalat per la Carme Chacón, obté 589.021 vots i 8 diputats/des. La participació supera el 73%, quatre punts més que en les eleccions generals de 2011. 

    2016

    26 juny

    Eleccions Generals. El PSC, encapçalat per la Meritxell Batet, obté 558.033 vots i 7 diputats/des, situant-se com a tercera força política en vots a Catalunya. La participació a Espanya, respecte a les eleccions generals de 2015, descendeix 3,38 punts i se situa en 69,84%. 

    15 octubre

    Miquel Iceta és escollit nou primer secretari del PSC en guanyar les eleccions primàries amb 4.925 vots (54,54%) davant els 4.106 (45,46%) de Núria Parlon. La participació ha estat del 50,82% del cens de militants del PSC i de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC).

    4 -  6 novembre

    Se celebra a Barcelona el 13è Congrés del PSC. Miquel Iceta és ratificat per proclamació com a primer secretari del partit i la seva proposta de Comissió Executiva és aprovada amb el suport del 88% dels delegats i les delegades inscrits al Congrés. 

Fitxers adjunts: