Com en tot, també en política és legítim, inclús necessari, defensar posicions diferents. Però sovint cal anar més enllà o més al fons i no quedar-se només amb una part del debat parlamentari i ometre els arguments i actuacions exposades per totes les parts, en aquest cas, tots els grups parlamentaris.

El passat dimarts, 22 de setembre, com bé recollia aquest diari, la Comissió d’Agricultura aprovava una proposta, iniciativa del Grup de Junts, en la que s’instava a revisar les Zones d’Especial Protecció d’Aus de Lleida. Una proposta a la que el Grup Socialista ens vam abstenir, cert, però cal explicar (i fer-ho bé), els motius del nostre vot.

Des del nostre grup vam reconèixer clarament les dificultats que fa anys que afronten els pagesos i pageses de les zones ZEPA de la Plana de Lleida. Precisament per això també vaam explicar que hi ha diverses línies de treball en marxa per fer compatibles la protecció de la biodiversitat amb una activitat agrària viable i amb futur.

Entre les actuacions que el Govern està impulsant i que vam exposar clarament hi ha la revisió de les limitacions relatives al percentatge d’arbrat i als marcs de plantació; el treball per a que les zones ZEPA puguin acollir determinades explotacions ramaderes i solucions d’autocompostatge amb les garanties ambientals corresponents; l’actualització de la situació del reg al sector 13 d’Aitona i una prova pilot de reg en determinades condicions per analitzar-ne la compatibilitat amb la protecció de les aus.

També vam exposar que s’està treballant en una nova ajuda vinculada als serveis ecosistèmics que inclogui els agricultors de superfícies excloses del reg, perquè la preservació de la biodiversitat no recaigui econòmicament només sobre la pagesia.

Per tant, la nostra abstenció no es va argumentar des de la conformitat amb la situació actual ni des de la voluntat de mantenir-la intacta. Al contrari: vam reconèixer que hi ha problemes que cal resoldre i vam exposar les actuacions que s’estan impulsant. El desacord, de fet, ha estat amb la proposta de fixar terminis en una qüestió complexa mentre aquests treballs estan en curs.

I hi ha un altre element que també convé explicar: vam manifestar el nostre vot favorable a la creació de l’òrgan rector com a espai de diàleg i participació en la presa de decisions.

Podem discrepar sobre els instruments, els terminis o les solucions. Aquesta és precisament la funció del debat parlamentari. Però, si expliquem aquell debat, expliquem-lo sencer.

Perquè en una qüestió tan important per a la Plana de Lleida, el debat no hauria de ser qui s’apropia de la defensa de la pagesia, sinó quines mesures concretes permeten que els pagesos i pageses puguin continuar vivint de la terra, que hi hagi relleu generacional i activitat econòmica.