Actualitat

“Per una nova governança educativa”. Per Esther Niubó.

25 gener 2023

"Per una nova governança educativa"
Esther Niubó és diputada al Parlament i consellera d’Educació i Formació Professional del Govern Alternatiu de Catalunya, així com secretària d’aquest mateix àmbit dins de l’executiva del PSC.

En plena negociació dels pressupostos del 2023, els sindicats de l’educació unànimement tornen a sortir avui al carrer per reivindicar les millores educatives pendents des de les retallades de fa una dècada. Una dècada, per cert, caracteritzada per un increment de la complexitat i dels reptes del sistema educatiu.

A dia d’avui, tot i comptar amb el pressupost més alt de la història i el màxim nombre de docents que hi hagut mai a l’educació a Catalunya, el sistema educatiu no destaca pels seus bons resultats -i les proves de competències bàsiques evidencien la pèrdua d’aprenentatge especialment a matemàtiques, anglès i català-, compta encara amb nivells de segregació escolar elevats, i arrossega un malestar generalitzat tant a la pública com a la concertada per manca de recursos i especialment també, per una governança educativa obsoleta i esgotada, que no funciona.

Per una banda, el sistema educatiu és excessivament centralitzat, totes les decisions han de passar per Via Augusta i les direccions de Serveis Territorials són cadenes de transmissió que amb prou feines tenen capacitat de prendre decisions o d’executar un pressupost. Hi ha molt poca corresponsabilitat amb el territori i les seves necessitats educatives, que explica tantes construccions i reformes de centres educatius pendents, o una oferta formativa en molts casos descontextualitzada de l’entorn econòmic i social més immediat. I sobretot preocupa i carrega l’excés de burocràcia als centres educatius que pateixen els equips directius i el conjunt dels docents, superats per tasques no sempre pedagògiques, o el paper de la inspecció educativa, més fiscalitzadora que assessora.

D’altra banda, la planificació brilla per la seva absència: quins objectius té el govern de la Generalitat per millorar resultats educatius, reduir l’abandonament escolar prematur, universalitzar l’educació de la petita infància o incrementar les qualificacions professionals tècniques mitges? Ningú les sap, i la improvisació de moltes decisions com va ser l’avançament de l’inici del darrer curs escolar n’és un exemple: no es va acordar amb ningú. I és evident doncs, que falta diàleg, sobren decrets i falten acords amb el territori i la comunitat educativa amb una mirada llarga.

Doncs bé, el Govern Alternatiu de Catalunya, amb l’objectiu de treballar per modernitzar i enfortir el sistema educatiu per guanyar en qualitat, en equitat i en eficiència ha proposat fa pocs dies un nou model de governança de l’educació que vol ser més flexible, descentralitzat, recuperant les zones educatives de la LEC, enfortir els Serveis Territorials i apostar per la cogovernança amb la comunitat educativa i el territori. Un model basat en les evidències per planificar amb una mirada llarga, i avaluar-lo, cercant un Pacte Social per l’Educació 2030 que ha de ser un full de ruta compartit a partir del qual avançar.

Aquesta proposta del PSC vol ser una invitació oberta al debat amb el conjunt de la comunitat educativa per fer un salt endavant en educació de llarg recorregut, un recorregut que s’ha de basar en la participació i l’acord, la proximitat i empoderament del territori, la corresponsabilitat i la planificació. Només així generarem l’estabilitat necessària per l’anhelada millora educativa