El president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, ha afirmat que, durant els últims anys, “s’ha anat acreditant que les xarxes socials, amb l’estructura propietària que tenen, han servit perquè alguns acumulin moltíssima riquesa i amb aquesta riquesa acumulin moltíssim poder”. Per això, creu que els poders públics tenen la “responsabilitat” d’intervenir, regular i assegurar que s’ajustin al que preveu el marc europeu i també el d’àmbit català i d’àmbit espanyol.

Davant els missatges a través d’algunes xarxes socials que incitaven a la comissió d’actes delictius, a la participació en saquejos i aldarulls, Pedret ha defensat l’actuació del Govern per tal que “es faci també responsable les xarxes socials d’aquests aldarulls que s’han viscut al nostre país”. “Volem demanar-li que ens expliqui amb una mica més de detall en què consisteix aquesta iniciativa i quin és el seu parer sobre el paper que les xarxes socials juguen en una societat com la nostra i davant de fets com els que hem viscut en els darrers temps”, ha preguntat.

En la seva resposta, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recordat que, divendres passat, es va convocar tots els representants de les xarxes socials a Espanya i a Catalunya, als quals se’ls va demanar la col·laboració per no reproduir missatges que cridin a la comissió de fets delictius i la identificació de les persones que els difonen. “A Catalunya volem una societat oberta, plural, on evidentment es pugui expressar amb tota llibertat, però basada també en regles i en ordre”, ha expressat, assegurant que el seu govern anirà fins al final amb aquest assumpte.

PREGUNTES AL GOVERN

Pel que fa al fenomen Blocus, el diputat Christian Soriano ha celebrat que el passat dissabte les convocatòries instigades per les xarxes socials quedessin “en res” gràcies a l’acció policial davant d’un moviment que constitueix “una amenaça contra el nostre model de societat”. En aquest sentit, per a Soriano queda palès que a Catalunya “qui la fa la paga” amb les cent trenta-tres detencions i les més de dues mil identificacions al llarg del cap de setmana, a més de la “responsabilitat subsidiària que hauran d’afrontar els progenitors pels aldarulls que hagin pogut crear els seus fills”.

Per aquest motiu, el diputat ha preguntat a la consellera d’Interior, Núria Parlon, quin balanç fa dels dispositius policials desplegats durant la setmana passada i quines perspectives de futur planteja per les convocatòries de Blocus. Al seu torn, la consellera ha agraït “la coordinació” entre els cossos i les forces de seguretat de l’Estat davant les convocatòries detectades a diferents punts del país i ha fet una crida a “evitar que els nostres joves puguin sucumbir a determinats missatges a les xarxes socials”. “El dispositiu tenia tres objectius: evitar els actes vandàlics dels joves, protegir els menors i fer proteccions prèvies com trucar els seus pares quan se’ls identificava”, ha detallat.

D’altra banda, la diputada Lídia Ferré ha demanat al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, quina valoració fa sobre el desplegament del Pla de Justícia de Pau i Proximitat, una mesura que busca “facilitar la feina dels professionals, donar suport als ajuntaments i millorar l’atenció que rep la ciutadania”. En la seva resposta, Espadaler ha assenyalat que des de l’aprovació del programa, seguint amb l’objectiu d’agrupar els jutjats de pau, hi ha “en procés trenta-set noves agrupacions que ajuntaran fins a dos-cents quinze municipis més” per guanyar “més eficiència”.

En paral·lel, el conseller ha exposat altres accions com un pla de formació, que acumula “tretze activitats formatives per les quals han passat 2.124 jutges, jutgesses de pau o personal adscrit a les diferents oficines municipals de justícia de pau”, o la digitalització del programa que utilitza la justícia, l’EJCat, en els partits judicials d’Esplugues, Rubí, Terrassa i Sabadell.

En darrer lloc, la diputada Conchi Jiménez ha preguntat al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, sobre la situació, els reptes i el creixement de l’activitat emprenedora de Catalunya en un context de “transformació tecnològica, de nous models de negocis i de canvis en el mercat laboral”. Per la seva part, el conseller ha valorat “molt positivament” l’estat del sector després les darreres dades del GEM que evidencien que “anem per bon camí” amb “la Catalunya més emprenedora de tota la seva història”.

Entre els assoliments, Sàmper ha subratllat que l’activitat emprenedora ha arribat a un 9,7 l’any 2025, al qual “mai s’havia arribat i és dos punts per sobre de la mitjana de l’estat espanyol”, la creació de 14.259 empreses el primer semestre l’any 2026, un 11% més que el mateix període de l’any anterior i l’escurçament de la bretxa de gènere fins a arribar a l’empat entre l’emprenedoria masculina i femenina. “Ara el Govern ha de transformar aquesta iniciativa perquè aquests projectes es consolidin i generin ocupació de qualitat”, ha conclòs.