L’entrevista situa la reflexió de Rosanvallon sobre el present i la temporalitat en el marc molt més ampli dels seus treballs sobre la democràcia. Per a Rosanvallon, l’estructura d’una democràcia no està feta només de vectors tangibles com els interessos o el poder, sinó que hi pesen fets o més vectors intangibles, com les passions o la legitimitat basada en la confiança. La temporalitat, el joc entre el passat, el present i el futur, és un d’aquests vectors intangibles perquè tota democràcia necessita resoldre l’articulació entre el llarg i el curt termini.
Si tot és votar, competir, fer simplement ús dels procediments, els mètodes o les prestacions democràtiques, el temps present es menja l’horitzó de futur i la societat s’intranquil·litza i es desorienta. Tampoc serveix de res el catastrofisme: ennegrir el futur a partir de profecies o extrapolacions del present només porta a la paràlisi i la inacció o, encara pitjor, a la reacció, a emmirallar-se en un passat mitificat.
Per articular adequadament el llarg i el curt termini, no podem deixar que la democràcia quedi atrapada en la tirania del present, però tampoc n’hi haurà prou amb reformar simplement les justificacions vigents. Cal, segons Rosanvallon, tornar a l’exercici directe, entre la ciutadania, de la pràctica democràtica, és a dir, de la interacció franca i oberta i de la recerca d’acords que, «arbitrant els conflictes del present, trobin solucions duradores de futur».
Aquests exercicis democràtics, inscrits en la molta francesa tradició del servei i la funció pública, prendran com a referència els debats entre agents socials per a la redacció del “Plan” (una acció pública i col·lectiva de planificació econòmica hereva dels canvis introduïts a la postguerra mundial, avui desaparegut) i podrien desenvolupar-se tant a escala local (als centres educatius en particular) com nacional. Dos exemples a escala nacional podrien ser el Parlament de les Generacions i la Convenció ciutadana sobre la democràcia.
Es tracta, doncs, d’una entrevista que ajuda molt a situar el pensament ja molt treballat de Pierre Rosanvallon.
C.M.J.
Pierre Rosanvallon (França, 1948), és un filòsof polític i historiador amb una amplíssima trajectòria acadèmica i intel·lectual que combina amb una llarga militància socialista (primer al PSU i posteriorment al PSF) i sindical (CFDT). Ha escrit més de 30 obres, d’entre les que destaca La société des égaux, Seuil 2011 (“La sociedad de los iguales”, RBA 2012), i des de fa uns anys dirigeix l’ambiciosa plataforma de reflexió política francesa i europea La république des Idées.
Gilles Gresani (Itàlia, 1991), politòleg i director de Le Grand Continent, és professor a Sciences Po Paris i col·labora habitualment amb Le Monde i Le Figaro. Ha publicat Portrait d’un monde cassé (2024).